Barcelona s'ha convertit en un dels principals exemples de la tensió que viu el mercat del lloguer a Espanya, ha assegurat aquest dimarts el soci de KPMG, Carlos Bardavío, durant els cursos d'estiu de l'Apie a Santander, on ha afirmat que actualment existeixen 437 demandants per cada habitatge de lloguer a l'àrea metropolitana de Barcelona, enfront dels 110 sol·licitants per pis que hi havia abans de l'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge. És a dir, la xifra s'ha multiplicat per quatre.

En opinió de Bardavío, la Llei d'Habitatge ha generat "l'efecte contrari" al que perseguia perquè, des de l'aprovació de la norma han desaparegut uns 120.000 habitatges del mercat del lloguer, dels quals aproximadament 60.000 corresponen a Catalunya, en haver desincentivat nombrosos propietaris a mantenir els seus immobles en el lloguer residencial tradicional.

El de KPMG ha assegurat que molts propietaris opten ara per alternatives més rendibles i amb menor regulació, com el lloguer temporal o el denominat flex living, mentre que els grans fons d'inversió estan redirigint la seva activitat cap a residències d'estudiants, allotjaments per a professionals desplaçats o actius hotelers.

"Penalitzar no funciona, cal incentivar", ha defensat Bardavío, que ha proposat establir incentius fiscals perquè els petits propietaris lloguin habitatges a col·lectius vulnerables, com famílies monoparentals, persones grans o dependents. Al seu parer, en un context d'elevada recaptació tributària, les administracions haurien d'afavorir aquest tipus de lloguers mitjançant beneficis fiscals.

El representant de KPMG també va criticar el procés d'elaboració de la Llei d'Habitatge, en considerar que no es va consultar prou els experts del sector. En aquest sentit, ha recordat que la norma va produir inicialment una lleugera contenció de preus, propera al 5%, encara que aquest efecte va desaparèixer ràpidament i, segons la seva anàlisi, va acabar reduint l'oferta disponible.

"El principal coll d'ampolla continua sent la falta d'oferta"

Per la seva banda, l'investigador de Funcas, Ignacio Ezquiaga, ha destacat que la Llei d'Habitatge no va néixer per resoldre per si sola el problema de l'accés a l'habitatge, sinó per establir un marc regulador. Segons la seva opinió, la menor presència d'habitatges als portals immobiliaris respon, en part, a un increment de les renovacions de contractes i a una menor rotació dels inquilins, un dels objectius perseguits per la normativa.

Ezquiaga ha insistit que el principal coll d'ampolla continua sent la falta d'oferta. Per això, ha defensat la necessitat de mobilitzar sòl públic actualment paralitzat, especialment el que es troba en mans d'administracions, Sareb o fons d'inversió, per impulsar promocions d'habitatge assequible.

Els experts han coincidit que Espanya afronta un important dèficit d'habitatge i han reclamat accelerar la construcció de noves promocions. En aquest sentit, Bardavío ha destacat la col·laboració publicoprivada impulsada a Catalunya per desenvolupar habitatge protegit sobre sòls municipals, mentre que Funcas ha reclamat majors inversions públiques per urbanitzar aquests terrenys i facilitar-ne el desenvolupament.