Un jutge de Granollers (Barcelona) ha declarat procedent l'acomiadament d'un empleat amb limitacions físiques per considerar que, malgrat els esforços d'una empresa per adaptar el seu lloc als seus problemes de salut, les lesions que patia eren incompatibles amb la seva ocupació de tècnic frigorista. El treballador va demandar a l'empresa perquè el jutjat declarés nul el seu acomiadament i l'obligués a indemnitzar-lo amb 7.501 euros, en al·legar que el cessament va venir motivat per les limitacions de salut que pateix, quan és apte per treballar sempre que la companyia li adapti el seu lloc, ja que la Seguretat Social (INSS) així ho va determinar després de rebutjar atorgar-li una incapacitat permanent.
Per la seva part, la companyia es va oposar a la petició amb l'argument que, malgrat haver-li adaptat l'espai de treball, no podia dur a terme "la majoria de tasques pròpies del lloc", que impliquen "una càrrega de columna lumbar o pujar a escales", per la qual cosa van sol·licitar que es desestimés la demanda.
En una sentència, el Jutjat social número 2 de Granollers rebutja que hi hagi una voluntat discriminatòria en la decisió i explica que l'acomiadament procedent "per ineptitud sobrevinguda" pot donar-se quan l'empresa ha acreditat de manera "suficient i objectiva que existeixen limitacions físiques" que impedeixen o limiten "per fer el treball habitual".
El titular del jutjat de Granollers ha donat la raó a l'empresa per considerar que quan l'empleat va tornar de la baixa que havia patit, l'empresa va tenir la voluntat "d'adaptar l'exigència física del lloc de treball". La sentència detalla que la companyia va posar a disposició del treballador un carretó i una rampa per a la manipulació dels equips de treball, i que també li va oferir formació per a la manipulació d'objectes pesats, amb un seguiment de les tasques i les seves limitacions mitjançant reunions periòdiques.
"El que no resultava possible era fer adaptacions ergonòmiques de les tasques, ja que exigeixen esforços de columna lumbar i pujar-se'n a escales", davant del que tampoc no era raonable que hagués de ser assistit per un altre treballador, quan aquest tipus de tasques "eren bona part de les imprescindibles del lloc de treball".