La figura del president d'una comunitat de propietaris constitueix un dels elements clau en el funcionament quotidià dels edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal. Aquesta posició comporta l'exercici de funcions que van des de la representació legal de la comunitat fins a la supervisió del compliment dels acords adoptats en junta, passant per la gestió de conflictes entre veïns i la interlocució amb proveïdors de serveis i administracions públiques.
La complexitat d'aquestes tasques, afegida al fet que es tracta d'un càrrec no remunerat, explica que molts propietaris intentin evitar assumir aquesta responsabilitat quan els arriba el torn. La legislació vigent, però, estableix amb claredat les obligacions dels copropietaris en aquesta matèria i els mecanismes existents per sol·licitar l'exempció quan concorren circumstàncies que ho justifiquen.
La Llei de Propietat Horitzontal regula en l'article 13 el procediment per a la designació del president, que ha de recaure necessàriament en un dels propietaris de l'immoble. La norma preveu que aquest nomenament es dugui a terme mitjançant elecció per part de la junta o, de manera subsidiària, per torn rotatori o sorteig quan no es presenti cap candidat voluntari.
El caràcter obligatori del càrrec queda reflectit en el mateix precepte legal, que estableix que el propietari designat haurà d'assumir les seves funcions llevat que aconsegueixi el relleu per via judicial. Per activar aquest mecanisme, la persona afectada disposa d'un termini d'un mes des del moment en què té coneixement del seu nomenament per presentar una sol·licitud davant del jutge, acompanyada de les proves que acreditin les raons que li impedeixen exercir el càrrec amb normalitat.
L'experiència acumulada en la interpretació i aplicació d'aquesta normativa per part dels tribunals ha permès identificar un conjunt de circumstàncies que habitualment són acceptades com a prou motius per quedar exempt de la presidència. Entre aquestes causes es troba, en primer lloc, l'edat avançada de la persona designada, especialment quan va acompanyada d'un deteriorament de les facultats físiques o cognitives que dificulta la realització de les gestions pròpies del càrrec.
L'existència d'una malaltia greu
També es considera habitualment una raó justificada l'existència d'una malaltia greu o d'una discapacitat reconeguda que impossibiliti el desenvolupament normal de les funcions. La necessitat de residir habitualment en un municipi diferent d'aquell on està situada la finca constitueix un altre dels arguments que els jutges solen acceptar, ja que la distància impedeix una atenció adequada de les qüestions quotidianes que requereixen la presència física del president. En aquest mateix sentit, les obligacions laborals que exigeixen llargues absències del domicili o els conflictes personals greus amb altres propietaris poden ser valorats positivament pels tribunals a l'hora de concedir l'exempció.
Quan un propietari decideix recórrer a la via judicial per ser rellevat del càrrec, ha de presentar davant del jutjat competent un escrit de sol·licitud al qual haurà d'adjuntar l'acta de la junta on consta el seu nomenament, una llista completa dels propietaris de l'immoble i tots aquells documents que puguin servir per acreditar les circumstàncies al·legades.
Entre aquests mitjans de prova poden figurar informes mèdics que acreditin l'estat de salut del sol·licitant, certificats de residència o de contractes de treball que justifiquin la distància geogràfica, o qualsevol altre document rellevant segons les característiques concretes del cas. Un cop rebuda la sol·licitud, el jutge disposa d'un termini màxim de vint dies per resoldre el que es demana, i la seva decisió s'adoptarà seguint criteris d'equitat, valorant lògicament la situació particular del peticionari i els interessos generals de la comunitat.
Les accions judicials
En el supòsit que el jutge consideri prou justificades les raons al·legades pel propietari, dictarà una resolució en la qual declararà procedent el relleu i designarà la persona que haurà d'assumir provisionalment la presidència fins que es convoqui una nova junta per elegir el substitut definitiu. Si, per contra, el jutge desestima la petició, el propietari afectat haurà de romandre en el càrrec durant el temps que resti fins a completar el període anual per al qual va ser designat, sense perjudici de la possibilitat de tornar a intentar el relleu en exercicis posteriors si les circumstàncies que justifiquen la seva petició persisteixen o s'agreugen.
Abans d'arribar a aquesta situació de litigi judicial, resulta recomanable esgotar les possibilitats de solució en l'àmbit intern de la comunitat. La persona que preveu ser designada president pot exposar en el mateix moment de la junta les dificultats que li impedeixen assumir el càrrec, aportant si escau els documents que acreditin la seva situació. Els altres propietaris poden valorar aquestes circumstàncies i decidir, per acord majoritari, eximir el veí afectat i procedir a un nou nomenament. Aquesta via, quan és possible, presenta l'avantatge de resoldre la qüestió de manera àgil i sense els costos econòmics i personals que comporta un procediment judicial. En qualsevol cas, és important que els acords que es prenguin en aquest sentit quedin degudament reflectits en l'acta de la reunió per evitar futures impugnacions o malentesos.
Cal tenir present, finalment, que els estatuts de la comunitat poden preveure supòsits específics d'exempció del càrrec de president, sempre que aquestes previsions s'hagin aprovat amb les majories exigides per la llei i s'hagin incorporat correctament al títol constitutiu de la propietat horitzontal.
Aquestes clàusules estatutàries poden establir, per exemple, que quedaran exempts de la presidència els propietaris majors d'una determinada edat, els que acreditin una discapacitat reconeguda o aquells que no resideixin habitualment a l'immoble. En aquests casos, l'existència d'una norma estatutària clara evita la necessitat de recórrer a la interpretació casuística dels tribunals i proporciona seguretat jurídica tant a la persona afectada com a la resta de copropietaris a l'hora de determinar qui ha d'assumir aquesta responsabilitat.