Des del ring del Mobile World Capital Barcelona, entrevistem al seu director de talent, Jordi Arrufí. Precisament, el Talent Arena s'ha convertit aquests dies en un espai d'interacció de molts professionals i estudiants de casa nostra i arreu del món amb l'espai del Mobile World Congress a Fira Barcelona. El talent i la formació són elements clau que han pres molt protagonisme en aquesta edició número 18 del Mobile que, enguany, compleix la majoria d'edat.
Però més enllà d'aquest impuls, també és necessari analitzar quin recorregut poden tenir persones amb alts nivells formatius i adaptades al 100% en entorns tecnològics totalment disruptius. "Primer va arribar la tecnologia per crear start-ups i, ara, des del Mobile World Capital Barcelona, ens trobem en una segona onada econòmica basada en el concepte d'start-up deep tech, una tecnologia normalment patentada i que compta amb un centre d'investigació centrat en els seus avenços", destaca Arrufí.
Europa vs. Estats Units i Àsia
Aquest concepte és molt important per poder ser competitius en un entorn global. Així doncs, en mercats com l'asiàtic o l'americà són més forts. I Arrufí explica el perquè: "En el conjunt d'Europa hi ha una bretxa respecte a altres mercats més forts. Això es deu perquè els europeus aposten molt per la inversió en ciència i t'ho demostra la mateixa producció científica. Un exemple palpable és la quantitat de publicacions, el que s'anomena papers, que liderem. Però ha d'existir una segona derivada que es basi en convertir aquesta ciència en diners". Fer rendible la ciència.
En aquesta línia, el Mobile World Capital ha estat guanyador d'un concurs europeu que ajudarà a més de cent equips científics, de forma anual, a passar aquesta ciència al mercat i convertir-la en una start-up. "Això no implica necessàriament que el mateix científic hagi de fer el projecte de negoci. De fet, està corroborat que s'ha d'acompanyar amb un expert en competències que lideri aquesta idea de negoci i des del MWC, els hi busquem aquest perfil emprenedor". Tot plegat, va en la línia de la maduresa d'un ecosistema digital cada vegada més fort a Barcelona, de la mà de projectes com el Tech to Market de l'European Innovation Council.
Per entendre aquesta idea de negoci, Arrufí cita un exemple: "Fractus va néixer al voltant de la UPC i va permetre que els mòbils deixessin de tenir les famoses antenes externes i s'integressin dins el mateix aparell. Aquest projecte, finalment, es va llicenciar i, per tant, es va transferir al mercat. Cal replicar models com aquests". Als Estats Units hi ha més tradició en el fet que el científic es converteixi en un emprenedor. En canvi, a Europa, tenim un nivell de ciència alt, però quan parlem de l'spin off d'start-ups que han sortit d'aquests centres, els exemples es redueixen.
Tot plegat, fa replantejar el concepte d'start-up que va néixer per diferents motius: donar una nova nomenclatura al concepte d'empresari o acompanyar aquell negoci en el marc de la tecnologia. En aquest sentit, el director del MWC Barcelona és crític: "Una start-up ha de tenir un element innovador, pots ser un emprenedor pel fet de crear una cadena de menjar ràpid d'èxit, però no inventes res. O que tu creïs comerç electrònic, no vol dir que siguis una empresa tecnològica. S'han vestit, moltes vegades, start-ups de coses que estan al límit de ser-ho".
Per això, la gran aposta d'ara és l'start-up deep tech, una mena d'obsessió per organismes públics com Acció, l'Ajuntament de Barcelona o la creació recent de la Deep Tech Summit. I Arrufí ho il·lustra: "Una start-up que tingui un component d'avantatge tecnològic com el recent projecte We Plasma, una tecnologia que activa un estat de la matèria i permet, en el cas dels aerogeneradors, que la seva dinàmica millori o que els microprocessadors que causen l'escalfament d'una computadora puguin refredar-se. Aquesta tecnologia ha nascut a la Universitat de Lleida i ens en sentim molt orgullosos". Cal tenir una tecnologia puntera i que els clients finals la puguin testejar.