Els comerços del conjunt de l'Estat espanyol perden 2.932 milions d'euros anuals per l'anomenada pèrdua desconeguda (furts, errors administratius i frau de proveïdors), que ja representa l'1,1% de la facturació del sector. Gairebé la meitat dels furts els cometen delinqüents multireincidents i creix la preocupació per la violència als establiments.

Així ho recull l'últim Baròmetre del Furt en la Distribució Comercial, elaborat per NIQ durant 2026 amb la col·laboració de Checkpoint Systems i l'Associació d'Empreses del Gran Consum (AECOC). L'informe constata un deteriorament de la situació per als comerços, tant per l'increment de les pèrdues econòmiques com per l'agressivitat més gran dels infractors i l'activitat de les bandes organitzades.

El pes dels furts resulta especialment significatiu: el 81% de la pèrdua desconeguda està directament relacionat amb aquestes pràctiques delictives. En concret, els furts externs representen el 63% del total i els furts interns, comesos per personal dels establiments, un altre 18%. Els errors administratius expliquen el 13% de les pèrdues, mentre que el frau de proveïdors suposa el 6%.

L'evolució dels últims exercicis evidencia el repunt del problema. La pèrdua desconeguda representava el 0,9% de la facturació el 2022 i va baixar fins al 0,74% el 2023. No obstant això, l'indicador ha tornat a escalar fins a l'1,1%, recuperant els màxims històrics registrats aquesta dècada.

Més de la meitat de les empreses enquestades (54%) reconeix que els furts externs han augmentat durant l'últim any. Unes pèrdues que afecten directament la rendibilitat i competitivitat dels negocis.

Reincidents

El 48% dels furts són comesos per persones que sostreuen productes tres o més vegades a l'any en establiments comercials. És a dir, pràcticament un de cada dos casos està relacionat amb autors que repeteixen aquesta activitat delictiva.

Per edats, els menors de 30 anys protagonitzen el 52% dels furts. Dins d'aquest grup, el 39% correspon a persones d'entre 18 i 30 anys i el 13% a menors d'edat. Els adults d'entre 31 i 50 anys concentren el 32% dels casos, mentre que els més grans de 50 representen el 15%.

L'activitat de les bandes organitzades afegeix un altre factor de pressió per als establiments. Segons l'estudi, el 46% dels furts són comesos per grups que operen amb finalitats lucratives i que troben en la revenda de productes una via per obtenir beneficis.

A la dimensió econòmica s'hi suma un problema creixent de seguretat. El 79% dels distribuïdors enquestats afirma que l'agressivitat verbal o física dels infractors cap als treballadors ha augmentat. A més, el 78% assegura que cada vegada resulta més difícil trobar personal de seguretat, en bona part per aquesta escalada de violència.

Vins, ibèrics, auriculars…

El baròmetre també ofereix una radiografia dels articles més cobejats pels lladres en funció de l'activitat comercial. En alimentació i begudes, els vins i licors encapçalen la classificació, seguits dels llescats ibèrics i les xocolates. Les conserves i els olis completen els cinc primers llocs.

En cura personal i bellesa, les fulles d'afaitar són el producte més sostret, per davant dels articles de cura corporal i el maquillatge. Les fragàncies i els protectors solars, habituals en les primeres posicions d'anys anteriors, han perdut pes entre els productes més furtats.

L'electrònica també figura entre els sectors més afectats. Els cascos i auriculars lideren els robatoris, seguits dels accessoris per a mòbils i els videojocs. L'informe destaca, a més, el creixent interès pels carregadors i els rellotges intel·ligents (smartwatches), que s'incorporen amb força a la llista d'articles vulnerables.

En bricolatge, les eines manuals i elèctriques, especialment els trepants, són els productes més afectats. A continuació, apareixen les piles i bateries i, en tercer lloc, les bombetes. A la llar, decoració i parament, els ambientadors i les espelmes perfumades encapçalen la classificació, per davant dels coberts i els plats.

El sector de la moda tampoc escapa a aquesta problemàtica. Les samarretes i camises són les peces més sostretes, seguides del calçat i la roba interior i la llenceria. El baròmetre també assenyala l'augment dels furts d'abrics i ulleres de sol, que ja figuren entre els deu productes més vulnerables.

Una altra de les tendències que recull l'estudi és l'auge del robatori d'articles per a mascotes. L'alimentació humida destaca especialment, en paral·lel al creixement del nombre de llars espanyoles amb animals de companyia. Els productes antiparasitaris, l'alimentació seca i els articles d'higiene també apareixen entre els objectius habituals dels delinqüents.

Les caixes d'autopagament, punt crític

Més enllà dels productes, l'informe identifica les caixes d'autopagament com un dels principals focus de risc per als comerços. Dues de cada tres empreses de distribució (67%) consideren que els furts augmenten en aquestes zones respecte a les caixes ateses per empleats. Aquesta situació està obligant els establiments a reforçar les seves mesures de prevenció. De fet, el 46% dels retailers reconeix que destina recursos addicionals a combatre els furts a les àrees d'autopagament.

La protecció dels establiments s'ha convertit així en una inversió estructural per al sector. Segons el baròmetre, totes les empreses participants disposen de càmeres de vigilància, alarmes de seguretat i sistemes antirobatori, com ara antenes o etiquetes electròniques.

A més, el 75% disposa de vigilants de seguretat i utilitza alertes mitjançant sensors de moviment. El 79% també recorre a dispositius de protecció individual, com aranyes de seguretat, collarets i caixes de policarbonat per a productes especialment vulnerables. Per la seva banda, el 46% utilitza tecnologia RFID amb funcions antirobatori.