El volum de comerç denominat en iuans entre la Xina i els Estats Units va experimentar un descens del 10,75% durant el mes d'agost, marcant així el seu segon retrocés mensual consecutiu. Aquesta contracció segueix el repunt excepcional del 20,75% registrat el juny, en el marc de la treva aranzelària que ambdues nacions van acordar estendre per uns altres 90 dies el mes passat. D'acord amb una anàlisi de EFE basada en les xifres publicades aquest dilluns per l'Administració General de Duanes de la Xina, l'intercanvi comercial amb els Estats Units al juliol ja havia mostrat una tendència a la baixa, amb una caiguda intermensual del 3,99%.

Les dades oficials de Pequín detallen que les exportacions xineses cap al mercat nord-americà van caure un 12,05% l'agost respecte a juliol, mentre que les importacions de béns procedents dels Estats Units també es van reduir, encara que en menor mesura, amb un descens del 6,91%.

Aquest comportament inverteix la tendència del mes anterior, quan les vendes xineses van caure un 6,39%, però les importacions des dels Estats Units van mostrar resiliència en créixer un 3,91%. Malgrat una relativa millora comparada amb el punt més àlgid de la guerra aranzelària, la comparació interanual continua reflectint xifres negatives. El comerç bilateral a l'agost va ser un 29,08% inferior al del mateix mes de 2024. En concret, les exportacions xineses van caure un 32,87% interanual i les importacions un 15,76%.

En l'acumulat dels primers vuit mesos de l'any, els intercanvis comercials en iuans entre ambdues economies es van contreure un 13,5% interanual. L'impacte ha estat més sever per a les exportacions xineses (-14,6%) que per a les importacions (-10,1%). Paral·lelament, la Duana xinesa també va divulgar les xifres denominades en dòlars, la referència habitual per als analistes internacionals. En aquesta divisa, el comerç acumula una caiguda del 14,4% el 2025, amb una reducció del 15,5% en les exportacions i de l'11% en les importacions.

Zichun Huang, analista de la consultora Capital Economics, atribueix aquesta contracció a la pròrroga de la treva aranzelària, que ha eliminat la urgència dels importadors nord-americans per avançar demanats per evitar aranzels. A més, l'experta assenyala el creixent volum d'exportacions xineses al Vietnam, principal destinació per a l'estratègia de reexportació a través de tercers països, que ha permès "esmorteir bona part de l'impacte dels aranzels".

La guerra comercial va ser iniciada pel llavors president Donald Trump el 2018 sota l'argument de corregir dèficits comercials històrics dels Estats Units amb la Xina, acusant el país asiàtic de pràctiques deslleials com el robatori de propietat intel·lectual, la transferència tecnològica forçosa i els subsidis massius a indústries nacionals. La situació deixa en evidència que la treva és tot just un parèntesi en un conflicte estructural que transcendeix els aranzels. La competència tecnològica, les restriccions a l'exportació de semiconductors i la recerca estratègica de resiliència a les cadenes de subministrament —l'anomenat derisking- continuen reconfigurant la relació econòmica global, deixant a la vista les primeres i profundes cicatrius d'una guerra comercial lluny d'acabar.