La intel·ligència artificial, el copilot de la salut. La IA va cada vegada més lligada al camp de la sanitat, tant als quiròfans com a les consultes mèdiques. Amb constants novetats, aquesta tecnologia ha exercit un paper fonamental en el diagnòstic, tractament i la gestió de l’atenció mèdica. En el marc del MWC 2024, destaquen diverses novetats relacionades amb l'avenç en el diagnòstic i el tractament de malalties, a més d'agilitar les tasques a l'hora de treballar.
És el cas de la plataforma Relisten, impulsada pel Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (Cimti), que té l’objectiu de reduir fins a un 60% el temps que els metges de família de Catalunya destinen a gestionar les històries clíniques. A través de la IA, la plataforma està programada per transcriure automàticament una conversa que es produeix entre un expert i un pacient en la consulta.
Aquesta eina només necessita un micròfon, que s’encarrega d’enregistrar i interpretar la conversa, així el metge no cal que escrigui mentre escolta al pacient. Des de la companyia esperen l’autorització per fer una “prova de concepte” que permeti a mitja dotzena de sanitaris i als seus pacients avaluar el funcionament de l'aplicació. Finalment, el metge haurà de validar el resum generat per l’eina d’IA, que la incorporarà a la història clínica del pacient.
La IA en el camp de la cardiologia
A més, el Mobile World Capital Barcelona i el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació han presentat durant el congrés un prototip de bessó digital que busca generar models virtuals del cos humà per investigar en salut. L'experiència consisteix en la recreació d'un laboratori en el qual es capten dades bàsiques i es pren el pols de cada visitant a través d'un dispositiu electrònic que, a tall d'escàner fictici, genera un cor d’acord amb el perfil de cada usuari. A continuació, el simulador reproduirà una recreació en 3D del cor que, a poc a poc, començarà a bategar amb les mateixes pulsacions que el visitant. Es tracta d'una versió simplificada de la creació d'un bessó digital d'aquest òrgan que actualment està desenvolupant i comercialitzant ELEM Biotech, a partir de la tecnologia Alya Red desenvolupada amb el BSC, i que servirà per millorar la detecció i el tractament de malalties cardíaques.
Segons Francesc Fajula, president del Mobile World Capital, "amb aquesta experiència volem exemplificar com la supercomputació està transformant la investigació mèdica per millorar la salut i quines poden ser les diferents aplicacions en aquest camp". Per la seva banda, el director adjunt del BSC-CNS Josep Maria Martorell ha afirmat que "el BSC, a través de les capacitats úniques del supercomputador MareNostrum 5 per a l'anàlisi massiva de dades i l'ús de la intel·ligència artificial, representa una pedra angular en la revolució de la salut en què ens trobem. En aquesta nova era de les dades, gràcies a la supercomputació, podrem avançar com mai en la medicina personalitzada per prevenir i curar malalties d'una forma molt més efectiva i eficient”.
Telefónica presenta un sistema de realitat virtual
En el cas de Telefónica, ha presentat en el marc del congrés un sistema de realitat virtual que permet accedir en remot a cirurgies que usen robots per operar. D'aquesta manera és possible que persones de qualsevol part del món visquin el mateix que veuen els metges al quiròfan. Es tracta d'un projecte conjunt entre l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Telefónica i la tecnològica mSurgery, l'empresa que ha desenvolupat l'aplicació que utilitza el nou sistema.
La solució es basa a combinar diferents tecnologies, com ara el 5G, la fibra òptica, la realitat virtual i la realitat augmentada, i elimina les barreres que tenia fins ara la formació en cirurgia robòtica, que estava limitada per la necessitat de trobar-se físicament al quiròfan durant una intervenció. Les persones que es connecten a l'aplicació poden recórrer virtualment tot el quiròfan durant l'operació, i apreciar tots els detalls i els processos que requereix la intervenció quirúrgica.
L'Hospital Germans Trias i Pujol fa set anys que fa servir un robot per fer cirurgies al quiròfan, una tècnica que usen els metges per manejar diversos braços robòtics amb utensilis i càmeres que milloren la precisió de les operacions. Fins ara, el món de la medicina ha tingut grans impediments per cobrir la demanda de professionals capaços d'exercir cirurgies robòtiques, perquè requereixen un aprenentatge que només es podia fer de manera presencial als quiròfans, cosa que tenia enormes limitacions pràctiques.
El cirurgià especialista de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Jordi Tarascó, ha explicat que, amb el nou sistema, els estudiants poden accedir a una plataforma des de qualsevol part del món on poden veure el mateix que observa el metge que controla els robots quirúrgics, amb imatges immersives en tres dimensions.
Les administracions públiques i la seva aposta per la salut
A banda, nombrosos agents que conformen l'ecosistema de salut de Catalunya també han participat enguany al MWC. Sota el nom Catalonia Health Innovation Ecosystem Pavilion, l'espai d'exposició dels agents catalans al 4YFN està liderat per la Fundació TIC Salut Social, un organisme que fomenta noves tecnologies en serveis assistencials, i Biocat, entitat que promou les ciències biològiques a Catalunya.
Segons el Govern, l'Ajuntament de Barcelona i el Biocat, l'espai possibilita l'exposició d'una dotzena d'empreses emergents de l'àmbit de la salut, una oportunitat per "crear contactes i generar noves oportunitats". El director general de Biocat, Robert Fabregat, ha destacat que el MWC és l'"aparador més gran" de propostes innovadores digitals en salut, i ha posat de manifest "la necessitat "d'agilitzar el desenvolupament" i "d'adoptar la innovació més estratègica" per canviar el sistema de salut i millorar el benestar de la població.
Per la seva part, el director de la Fundació TIC Salut Social, Joan Guanyabens, ha afegit que "el congrés representa una oportunitat única per compartir, a escala internacional, iniciatives i projectes tecnològics capdavanters de primer nivell que desenvolupen no només al sistema de Salut de Catalunya, sinó també a l'àmbit social", ha expressat. El subsector català de les tecnologies digitals de la salut compta amb 212 empreses que facturen uns 475 milions l'any en conjunt, un ecosistema que creix a ritme ràpid, malgrat que moltes de les empreses són encara molt joves.