Almirall, Esteve, Ferrer, Grifols, Reig Jofre o Uriach són algunes de les empreses farmacèutiques i del camp de la salut nascudes a Catalunya i presents a tot el món. Barcelona i la seva àrea metropolitana són l'embrió del sector salut català i gràcies a l'aposta que van fer fa dècades en recerca i desenvolupament, actualment el territori també compta amb líders mundials del sector com Novartis, Sanofi, Roche, Bayer, Boehringer Ingelheim i Hartmann. L'àmbit de les ciències de la vida i la salut a Catalunya està format per 1.400 companyies i 91 entitats de recerca. El 94% es concentra a la província de Barcelona i el 89% del teixit empresarial són pimes. Les empreses i serveis de l’àmbit de salut sumen prop de 264.000 llocs de treball, xifra que suposa un 6,5% de la població ocupada al territori i al llarg de l’any passat, la indústria (4,1%) i les activitats sanitàries (3,8%) van generar un impacte econòmic sobre el PIB de Catalunya del 7,9%. De fet, Catalunya i l’àrea metropolitana de Barcelona reben l’aterratge constant de centres d’innovació internacionals i multinacionals, que en els darrers cinc anys han creat 25 nous hubs d’excel·lència.
L’any 2023, el 88,5% dels assajos clínics d’Espanya es van dur a terme a Catalunya, amb 5.308 assajos en actiu. En aquest aspecte, Catalunya està situada internacionalment en cinquena posició a Europa i en vuitena posició al món. El president d’AstraZeneca Espanya, Rick R. Suarez, va anunciar a mitjans de març que la farmacèutica britànica doblava la seva aposta pel hub d’R+D de Barcelona i arribarà als 2.000 treballadors i invertirà 1.300 milions d’euros, la qual cosa suposa 500 milions d’euros més dels que preveia invertir quan va anunciar la notícia. Això converteix al hub en la major inversió internacional realitzada fins al moment a Catalunya. En aquest sentit, el directiu va agrair les sinergies que ha trobat entre totes les administracions, el talent trobat i el teixit innovador local.
El centre d’AstraZeneca estarà ubicat a l’edifici Estel (antiga seu de Telefónica a l’Eixample de Barcelona) i ocuparà 25.000 metres quadrats de superfície. En aquest hub la companyia integrarà la innovació i la seva branca Alexion, la divisió de malalties rares del grup, i se centrarà principalment en oncologia, malalties cardiovasculars, renals, respiratòries i vacunes. Amb aquest projecte, la inversió estrangera directa al sector el 2023 va ser un 110% superior. Segons el darrer informe de la BioRegió 2023, entre els anys 2019 i 2023 les inversions de companyies estrangeres del sector van generar més de 4.600 llocs de treball.
Reptes del sector a Catalunya
Un dels agents del sector és el Biocat, una fundació publicoprivada que va néixer amb l'impuls de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'identificar les necessitats de la BioRegió i implementar una estratègia i un pla d'actuació per maximitzar l'impacte econòmic i social de l'ecosistema de ciències de la vida i d'innovació a Catalunya. Segons el director, Robert Fabregat, no tot són flors i violes, ja que assegura que Catalunya necessita endreçar-se i tenir més empreses internacionals de producció. "L'ecosistema de salut català es troba en un moment de maduresa, som molt potents i estem forts, però ens cal capacitat de producció i atraure empreses més grans. Seria ideal que les multinacionals produïssin a Catalunya perquè ens permetria fer-nos més grans, crear més llocs de treball i fer tota la cadena de valor per traslladar-la al sistema de salut". Paral·lelament, el directiu reclama que els diferents agents s'organitzin i vagin "tots a una" per "aprofitar i optimitzar tots els recursos".
La directora del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores (CIMTI), Anna Gómez, li dona la raó i afegeix que "som pioners en molts aspectes, però hem d'implementar solucions". En aquest sentit, la professional apunta que en termes d'innovació i salut "som bastant bons a Catalunya en termes de creació d'start-ups, atracció de talent i investigació i destaquem per sobre d'altres territoris, inclús per davant de Madrid", però reconeix que al sistema li cal "ordenar-se i traçar un bon full de ruta". "Catalunya és pionera en R+D, però ha de fer el pas de convertir el coneixement en impacte i que arribi al conjunt de la població".
Un tercer repte que té el sistema de salut català és l'envelliment de la població i la seva atenció als centres de salut. El resultat és que els recursos econòmics i humans que es destinen siguin insuficients per mantenir la qualitat d'atenció dels pacients. "Durant la pandèmia ens vam haver de posar les piles, i ara el que cal és destriar bé quines eines funcionen i quines no i incorporar-les de manera efectiva", indica Fabregat, que agrega que l'atenció primària va ser la primera a col·lapsar durant la covid-19 i també la primera a digitalitzar-se per "necessitat i urgència". Per això, reclama desburocratitzar el sector, més agilitat i connexions entre els diferents agents. "És feina que aporta poc valor pels professionals de la salut i si es digitalitzés faria que els metges i infermers poguessin dedicar-se al que realment s'han de dedicar".
La salut digital, un negoci a l'alça
Un dels canvis que es van percebre al sector derivat de l'esclat de la pandèmia va ser la irrupció de la salut digital. Catalunya compta amb 331 empreses dedicades a aquest àmbit que, agrupades, generen un volum de negoci de 592,5 milions d’euros (un 35% més que el 2022) i donen feina a 4.810 persones (un 56% més). L'any 2023 el valor global de la salut digital va arribar als 309.900 milions de dòlars a escala mundial amb una previsió de creixement anual del 13% fins al 2032.
La clau de l'èxit de la salut digital és que és es tracta d'un teixit empresarial jove on el 65% dels negocis tenen menys de 10 anys de vida. De fet, de les més de 2.100 start-ups presents a Catalunya, el segment de tecnologies de la salut és el més nombrós i representa el 17% del total. Per àmbits d’activitat, operen principalment en el desenvolupament d’eines clíniques (18% del total), la consultoria tecnològica (18%), les teràpies digitals (12%) i el suport a les decisions mèdiques (10%). A més, Catalunya compta amb una ubicació atractiva per a la captació d'inversió estrangera.
Empreses emergents i aposta per la IA
Pel que fa a les start-ups en aquest camp, el 2023 van sumar 220 milions d’euros, segons el Biocat, que va matissar que aquestes inversions es van produir en un any “complicat” a causa del context geopolític i econòmic global. Malgrat la reducció, els indicadors van mostrar que el sector segueix situant Catalunya com un dels hubs d'innovació en salut "més dinàmics i competitius d'Europa". El capital risc es va mantenir com la principal font d’inversió de les empreses emergents, amb 114 milions d’euros (52%), tot i que hi va haver un decreixement respecte a l’any anterior perquè el 2022 va ser “excepcional”, amb 445 milions. L'entitat també destaca que 85 start-ups i scale-ups de salut treballen en l’aplicació de la intel·ligència artificial.
Pel que fa a les principals tendències del sector, l’estudi apunta la IA i l’ús massiu de dades, així com una major evolució de l’atenció en remot, l’ús de realitat virtual i augmentada, o les qüestions relatives a la privacitat i la ciberseguretat com a elements clau en el seu futur més immediat. Finalment, una altra tendència a l’alça serà l’ús mèdic de la bioimpressió i la impressió en 3D i 4D.
Pressupostos de 12.132 milions destinats a salut
El pressupost en Salut per a aquest 2024 arriba als 12.132,3 milions d'euros, els més alts de la història. En termes absoluts, Salut és el segon departament que més creix aquest any amb 424,1 milions d’euros més. Després d'anunciar aquesta partida, Manel Balcells, conseller de Salut, va destacar que "els pressupostos de Salut per a aquest any són uns bons pressupostos", un 6,3% superiors que el 2023. A més, va afegir que "han d'ajudar per consolidar la transformació del sistema de salut de Catalunya i fer que sigui sostenible" i va recalcar que han de "refermar les polítiques de canvi i aquesta transformació del sistema de salut". Els 7 grans eixos dels Pressupostos d'enguany passen per l’atenció primària, els professionals, la salut mental, l’atenció intermèdia, l’atenció integrada i social, la recerca i innovació i la salut pública.