La nit de dimecres va ser tensa per al sistema elèctric espanyol. L'operador del sistema, Red Eléctrica, va haver d'interrompre el subministrament elèctric a la gran indústria en un moment de màxima demanda, coincidint amb el partit de semifinals del Mundial que enfrontava Anglaterra i Argentina per un lloc a la final contra Espanya. La decisió es va prendre quan la demanda assolia quasi 39.000 MW, una xifra que reflecteix l'impacte combinat de l'ús intensiu de climatització a causa de l'onada de calor i la massiva connexió de televisors i aparells electrònics per seguir el partit. L'operador va haver de reduir en tan sols una hora la producció dels cicles combinats, passant de 15.000 MW a 13.000 MW, per garantir l'estabilitat del sistema i evitar un col·lapse generalitzat.
Aquest episodi posa de manifest la fragilitat del sistema en situacions de màxima exigència, quan la demanda elèctrica s'enfila per l'efecte de dues variables que actuen en la mateixa direcció: una onada de calor que dispara l'ús d'aire condicionat i l'impacte d'un esdeveniment massiu que concentra el consum en una franja horària molt concreta. La mesura adoptada per Red Eléctrica, que afecta les grans empreses industrials, és un recurs extrem que l'operador activa quan la generació disponible no pot cobrir la demanda i el marge de maniobra s'esgota. Sense aquest tall, el sistema hauria pogut patir fluctuacions de tensió o fins i tot apagades en àmplies zones del territori.
Catalunya viu una jornada de màxima exigència
Paral·lelament, a Catalunya la demanda elèctrica també va assolir xifres de rècord durant la jornada de dimecres. Segons les dades facilitades per Endesa, la punta de consum es va situar en 8.119 MW, superant àmpliament el màxim registrat durant l'estiu del 2025, que va quedar en 7.384 MW. Aquest increment, proper al 10% en termes interanuals, situa la demanda catalana en el seu nivell més elevat del 2026 i es converteix en la tercera punta de la sèrie històrica del territori, només per darrere dels màxims absoluts assolits el 2006 (8.305 MW) i el 2010 (8.150 MW).
El registre es va produir a les tres de la tarda, una hora en què el sol hauria d'estar en el seu punt més alt i la generació fotovoltaica, en teoria, al seu màxim rendiment. Però dimecres no va ser un dia qualsevol: la nuvolositat generalitzada que va cobrir tot el territori català va limitar greument l'aportació de les plaques solars, just en el moment en què la demanda s'enfilava per l'ús massiu de sistemes de climatització. La falta de radiació solar va deixar la xarxa sense un dels suports que en dies clars alleugereix la pressió sobre el sistema, i la conseqüència va ser una punta de consum que va posar a prova la infraestructura elèctrica.
L'autoconsum fotovoltaic suavitza l'impacte de la calor sobre la xarxa
Malgrat les xifres, l'impacte de l'onada de calor sobre la xarxa elèctrica hauria pogut ser encara més agressiu si no fos per la creixent implantació de l'autoconsum fotovoltaic. Cada cop més llars i empreses disposen de plaques solars a les teulades, que en dies de sol generen part de l'electricitat que consumeixen sense haver-la de prendre de la xarxa. Aquest autoconsum, que alleugereix la demanda en les hores centrals del dia, ha esdevingut un factor de resiliència per al sistema, especialment en episodis de calor extrema.
El passat dimecres, però, la nuvolositat generalitzada va reduir l'eficàcia d'aquests sistemes, de manera que l'efecte mitigador de l'autoconsum va ser menor del que hauria estat en un dia assolellat. Tot i això, sense aquesta infraestructura distribuïda, els pics de demanda sobre la xarxa haurien estat previsiblement més elevats, i la situació hauria pogut derivar en mesures encara més dràstiques per part de Red Eléctrica. La companyia subratlla que l'impacte sobre la xarxa és inferior al que es podria esperar tenint en compte la intensitat de les temperatures, precisament gràcies al paper de l'autoconsum.
La demarcació de Barcelona concentra el gruix del creixement de la demanda
Des d'una perspectiva territorial, l'increment de la demanda a Catalunya no es distribueix de manera uniforme. L'àrea de Barcelona concentra bona part del creixement observat respecte de l'any anterior, mentre que a la resta del territori l'evolució es manté més estable i moderada. Aquesta asimetria s'explica per la concentració de població i activitat econòmica a la capital i la seva àrea metropolitana, on la densitat d'habitatges i oficis fa que l'ús de climatització sigui més intensiu. També hi podria influir una penetració relativament menor de l'autoconsum fotovoltaic en entorns densament urbanitzats, on les cobertes disponibles per a instal·lacions solars són més escasses que en zones suburbanes o rurals.
Els episodis de calor extrema, que els meteoròlegs vinculen a les tendències de canvi climàtic, estan posant a prova la infraestructura elèctrica amb una freqüència creixent. La combinació de temperatures elevades i nuvolositat inesperada, com la de dimecres, genera escenaris de màxima complexitat per als gestors de la xarxa, que han de conjugar la generació renovable, l'emmagatzematge i, en última instància, els talls de subministrament a la indústria per garantir que la llum arribi a les llars i als serveis essencials. L'episodi de dimecres és un recordatori que el sistema, tot i la seva robustesa, opera en un equilibri cada cop més ajustat.