El principal indicador de la borsa espanyola, l'Ibex-35, ha encetat la sessió d'aquest dimarts amb un sòlid to baixista, registrant una pèrdua significativa de l'1,49% en les primeres negociacions. Aquest moviment l'ha conduït a perdre la cota psicològica dels 16.000 punts, un llindar simbòlic d'importància cabdal per a l'ànim dels inversors, situant-se provisionalment en els 15.965,8 punts cap a les 09:00 hores. Aquesta retracció s'inscriu en un context paradoxal, marcat per una aparent distensió en el front geopolític, però embolicat per les incerteses que persisteixen en l'escenari macroeconòmic global.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha fet un pas sense precedents en aprovar, amb el suport de 13 vots a favor, dues abstencions notables (Rússia i la Xina) i cap vot en contra, la Resolució 2803. Aquesta resolució recull i fa seu el pla de pau per a la Franja de Gaza promogut pel president nord-americà, Donald Trump. La iniciativa contempla, entre els seus punts més rellevants, el desplegament d'una força internacional de pau amb el mandat de garantir l'estabilitat a la regió.
No obstant això, la reacció dels mercats no ha estat eufòrica. Els inversors interpreten que, malgrat el trencament evident del punt mort diplomàtic, el camí cap a una pau duradora està ple d'obstacles. Les abstencions de dues potències amb pes com Rússia i la Xina plantegen interrogants sobre l'efectiva implementació del pla. Aquesta cautela es tradueix en una venda moderada d'actius de risc, ja que els traders avaluen les implicacions a llarg termini i la veritable capacitació per a pacificar una zona tan conflictiva.
El context macroeconòmic estatal
En l'àmbit domèstic, el govern espanyol es prepara per donar una notícia positiva en el Consell de Ministres celebrat aquest mateix dimarts. Segons les previsions publicades, l'Executiu revisarà a l'alça la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) per a l'any 2025, passant d'un 2,7% a un més optimista 2,9%. Aquest ajust reflecteix una millor valoració de la resiliència de l'economia espanyola davant els vents en contra globals.
Aquesta sessió ministerial és especialment rellevant, ja que aprovarà també el límit de despesa no financera, conegut popularment com a sostre de despesa, i els objectius d'estabilitat pressupostària. Aquest marc constitueix l'espina dorsal sobre la qual es construiran els futurs pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2026, marcant la direcció de la política fiscal en els pròxims anys. La millora de les perspectives de creixement ofereix un marge més ampli per a la planificació, però també genera expectatives que hauran de ser gestionades amb cura.
Més enllà de les fronteres espanyoles, els mercats financers es mostren en estat d'alerta davant de dos esdeveniments de primer ordre que marcaran el ritme de la setmana:
- Els resultats de Nvidia: L'anunci de resultats de la companyia tecnològica, previst per a aquest dimecres, ha transcendit la mera condició d'informe corporatiu. Segons analistes de Banca March i altres entitats, s'ha convertit en un veritable esdeveniment amb repercussions macroeconòmiques. Nvidia s'ha erigit en el termòmetre de la feina del sector de la intel·ligència artificial i les xips d'alt rendiment. Uns resultats sòlids podrien calmar les ansietats sobre les elevades valoracions del sector tecnològic; uns resultats decebedors, en canvi, podrien desencadenar una onada de vendes que es propagaria per tots els mercats globals.
- L'Informe d'ocupació dels Estats Units: La publicació, finalment, de les dades d'ocupació de setembre dels Estats Units, que veurà la llum aquest dijous després d'haver estat ajornada l'octubre passat a causa del 'tancament' governamental, serà clau per a les expectatives sobre la política monetària de la Reserva Federal. El mercat laboral nord-americà és un dels indicadors més vigilats per tal d'avançar els possibles moviments dels tipus d'interès.
En els primers compassos del dia, el panorama dins del selectiu ibèric era desigual:
- Pujades: Les alces més notables les protagonitzaven Solaria (1,06%), mostrant certa resistència en el sector renovable, i Redeia (0,2%), un valor defensiu habitual en moments de volatilitat.
- Baixades: En el costat negatiu, destacaven amb força les fortes caigudes d'Indra (-3,67%), companya especialment sensible als canvis d'ànim del mercat, acompanyada per Amadeus (2,89%) i Acciona (2,4%), aquesta última arrossegada per les pressions sobre el sector energètic i les tecnològiques.
La negativitat no ha estat un fenomen aïllat d'Espanya. Les principals places europees obrien la jornada amb clares pèrdues, reflectint un sentiment de risc generalitzat: Milà cedia un 1,6%, París un 1,5%, Frankfurt un 1,3% i Londres un 1%. En el mercat de matèries primeres, el preu del barril de cru Brent, referència a Europa, experimentava un retrocés del 0,5%, situant-se en els 63,86 dòlars, en un moviment que reflecteix les expectatives de menor tensió geopolítica al Pròxim Orient. Paral·lelament, la cotització del West Texas Intermediate (WTI), referència als Estats Units, també baixava un 0,6%, fins als 59,52 dòlars.
En el mercat de divises, l'euro es negociava amb certa estabilitat respecte als dòlars, col·locant-se en 1,1604 dòlars per euro. D'altra banda, el rendiment del deute espanyol a deu anys, un termòmetre de la confiança en l'economia, baixava fins al 3,210%, en línia amb la demanda d'actius de refugi dintre de la zona euro. La sessió s'inaugura amb l'Ibex-35 navegant en aigües complicades. La paradoxa d'una millora geopolítica que no aconsegueix eixugar les preocupacions dels inversors, sumada a l'espera prudent davant esdeveniments clau a escala global, defineix un escenari de cautela i espera vigilant. La pèrdua dels 16.000 punts actua com a senyal d'alerta, posant a prova la fortalesa del mercat en un context de transició i incertesa.