El selectiu espanyol ha començat la sessió d'aquest dimarts amb una pujada moderada però significativa. L'Ibex-35 ha avançat un 0,37%, la qual cosa ha portat l'indicador fins als 17.758,1 punts, en una jornada marcada novament per l'evolució dels preus del cru. El petroli continua sent el principal termòmetre de les borses europees, i en aquesta ocasió ha tornat a donar suport als valors energètics i a la resta de l'índex. En concret, el preu del barril de petroli Brent, que actua com a referència per als mercats europeus, pujava més d'un 2,2% en l'obertura de les borses, arribant als 110,6 dòlars. Mentrestant, el barril de cru West Texas Intermediate, l'indicador de referència als Estats Units, es negociava al voltant dels 98,4 dòlars, amb un avanç del 2%.
Aquestes xifres suposen un nou repunt després de diverses sessions en què el cru s'havia mantingut estable, i acosten el Brent novament a la barrera dels 111 dòlars, una cota que no es trepitjava des de fa setmanes. Paral·lelament, el preu del gas natural al mercat holandès TTF, que serveix de referència per a tot Europa, també creixia més d'un 1%, situant-se en els 45,3 euros per megawatt hora. Aquest encariment de l'energia, que afecta directament la indústria i la factura dels consumidors, és un dels factors que mantenen en alerta els inversors, tot i que alhora beneficia les grans companyies energètiques. Malgrat el bon to de l'Ibex, la resta de borses del Vell Continent no han seguit la mateixa pauta.
Frankfurt i París queien un 0,3% en l'obertura, mentre que Londres cedia un 0,1%. Aquest comportament desigual reflecteix la incertesa que encara plana sobre els mercats, atents tant a l'evolució dels tipus d'interès com al conflicte geopolític que afecta el subministrament energètic. A Àsia, la sessió també ha estat majoritàriament a la baixa. L'Hang Seng de Hong Kong s'ha deixat pràcticament un 1%, mentre que el Nikkei japonès ha abandonat els màxims assolits en la jornada anterior i ha caigut un 1,1%. Per la seva banda, l'índex Shenzhen de la Borsa xinesa ha cedit més d'un 1%. L'única excepció positiva ha estat el Kospi de Corea del Sud, que ha guanyat un 0,4% en una jornada de poca liquiditat per festius locals.
Els futurs dels Estats Units apunten a una obertura mixta
A l'altra banda de l'Atlàntic, la situació és igualment ambigua. Els futurs del Dow Jones apuntaven a una obertura lleugerament positiva, mentre que els del Nasdaq es decantaven per petites caigudes. Tot plegat després d'una sessió grisa aquest dilluns, en què el Dow Jones va tancar amb un descens del 0,1% i el Nasdaq va acabar pràcticament pla, en una jornada sense grans referències macroeconòmiques. Dins de l'Ibex-35, els ascensos més destacats corresponen a Repsol, que pujava un 1,13%, aprofitant l'embranzida del preu del cru, seguida d'ACS, amb un repunt de l'1,08% i de CaixaBank, amb un 0,9%.
També altres valors energètics com Naturgy o Solaria presentaven guanys superiors a la mitjana de l'índex, en una jornada clarament dominada pels actius vinculats a les matèries primeres. En el costat contrari, els valors que més terreny perdien eren Rovi (-0,68%), Grifols (-0,67%) i Indra (-0,38%). Les farmacèutiques i les tecnològiques, sensibles a les pujades de tipus, continuen sent les més penalitzades en un context de prudència per part dels inversors. En el mercat de divises, l'euro perdia posicions enfront del dòlar i es canviava a 1,169 bitllets verds, una cotització que reflecteix la fortalesa de la moneda nord-americana en un entorn d'incertesa global.
La recerca de refugi per part dels inversors continua beneficiant el dòlar, mentre l'euro pateix l'alentiment econòmic europeu i les tensions energètiques. Pel que fa al mercat de deute, l'interès del bo espanyol a deu anys ascendia fins al 3,5%, mentre que la prima de risc respecte a l'alemany es mantenia estable al voltant dels 75 punts bàsics. La pujada del rendiment del deute respon a les expectatives d'una política monetària més restrictiva per part del Banc Central Europeu, que ha començat a retirar estímuls i prepara noves pujades de tipus per combatre la inflació.
