L'Ibex-35 ha començat la sessió d'aquest divendres amb un increment d'un 1,72% en els primers compassos de negociació, una progressió que ha dut l'indicador a superar la barrera dels 18.600 punts. Aquesta marca representa un rècord històric per al selectiu, que ha vist com pràcticament la totalitat dels seus valors cotitzaven en positiu durant l'arrancada de la jornada. El comportament alcista del mercat borsari espanyol contrasta amb el que ha succeït en el mercat de matèries primeres, on el preu del petroli ha registrat caigudes significatives. El barril de Brent, que serveix com a referència per al mercat europeu, ha retrocedit un 2,3% en l'obertura de la sessió al Vell Continent, fins a cotitzar als 88,3 dòlars. Paral·lelament, el West Texas Intermediate, l'indicador de referència per als Estats Units, s'ha abaratit un 2%, situant-se als 85,9 dòlars per barril.
Entre els valors que han protagonitzat les alces més destacades de la jornada, Acciona Energia s'ha situat al capdavant amb una revaloració del 6,4%. Aquest comportament ha estat seguit per IAG, que ha pujat un 4,5%. La banca també ha tingut un paper rellevant en l'avenç de l'índex, amb el Banco Santander sumant un 3,6%, mentre que la siderúrgica ArcelorMittal ha registrat un increment del 2,9%. En el costat oposat de la taula, només un reduït nombre de valors han tancat en negatiu durant l'arrencada de la sessió. Repsol ha encapçalat les pèrdues amb un descens del 3,3%, seguida per Enagás, que ha cedit un 1,1%. Naturgy ha retrocedit un 0,5%, mentre que Iberdrola ha caigut un 0,44% i Endesa s'ha deixat un 0,37%. Aquesta tendència a la baixa en les empreses energètiques i de gas guarda relació directa amb l'abaratiment del cru i la menor pressió sobre els preus de les matèries primeres.
La inflació es consolida
L'Institut Nacional d'Estadística ha aprofitat la jornada per a fer públics els registres definitius de l'Índex de Preus al Consum corresponents al mes de maig. Segons ha informat l'organisme, la taxa interanual de l'IPC s'ha mantingut en el 3,2% (3,1% a Catalunya), una xifra que coincideix plenament amb els avenços que el mateix institut havia donat a conèixer a finals del mes passat. Aquest indicador acumula ja tres mesos consecutius per damunt del llindar del 3%, una circumstància que es produeix en un context marcat per l'escalada del conflicte bèl·lic a l'Iran. La publicació d'aquestes dades definitives aporta certa certesa sobre l'evolució recent dels preus, però no dissipa les preocupacions sobre l'impacte que la inestabilitat geopolítica a l'Orient Mitjà pugui tenir en els pròxims mesos. Els preus energètics, que tradicionalment han estat un dels principals motors de la inflació, es mantenen en nivells elevats tot i les caigudes puntuals registrades en la sessió d'avui.
El comportament de la borsa espanyola no ha estat un fet aïllat en el context europeu. La resta de principals places del Vell Continent s'han despertat també amb signe positiu, la qual cosa reflecteix una tendència generalitzada d'optimisme entre els inversors. Frankfurt i París han avançat un 1,5% cadascuna, mentre que Milà ha pujat un 1,3% i Londres ha registrat un increment més moderat del 0,8%. Aquest moviment coordinat de les principals borses europees suggereix que els factors que estan impulsant les alces són d'abast comunitari i no específics del mercat espanyol. Els analistes assenyalen que la combinació d'una inflació que es manté estable sense escalar i d'uns preus del petroli que cedeixen posicions crea un entorn favorable per a la renda variable. Les caigudes del cru alleugen la pressió sobre els costos de producció de moltes empreses i redueixen la incertesa sobre l'evolució futura dels tipus d'interès, un factor clau per a la valoració dels actius financers.
El bo espanyol a deu anys retalla el seu rendiment
El mercat de renda fixa ha ofert una imatge diferent de la de la renda variable. El rendiment del bo espanyol amb venciment a deu anys ha cotitzat en el 3,42%, després de registrar un descens de l'1,3%. Aquesta caiguda de la rendibilitat dels bons implica un augment del seu preu, una circumstància que sol produir-se quan els inversors busquen actius refugi o quan milloren les expectatives sobre l'evolució macroeconòmica. L'evolució del deute públic espanyol s'ha produït en paral·lel a la dels principals mercats europeus de renda fixa, on les rendibilitats també han cedit posicions en una jornada marcada per l'aversió al risc que han mostrat alguns sectors. No obstant això, el descens del rendiment del bo espanyol és moderat i no reflecteix tensions significatives en el finançament del deute.
En el mercat de divises, l'euro ha mantingut pràcticament inalterada la seva posició en l'encreuament amb el dòlar nord-americà. La moneda única s'ha negociat en els mercats internacionals a un tipus de canvi d'1,1571 dòlars, una xifra que representa una estabilitat gairebé absoluta respecte als nivells de tancament de la jornada anterior. Aquesta estabilitat contrasta amb la volatilitat que han mostrat altres actius en les darreres setmanes i reflecteix un cert equilibri entre les pressions que exerceixen els diferents factors econòmics i geopolítics. La fortalesa relativa de l'euro en un context de tensions geopolítiques i de pujades de tipus per part del Banc Central Europeu és un element a tenir en compte per a les empreses exportadores espanyoles. Un euro estable o lleugerament apreciat encareix els productes espanyols als mercats internacionals, però també abarateix les importacions de matèries primeres i components, la qual cosa té efectes contrapesats sobre els marges empresarials.
El fet que l'Ibex-35 hagi aconseguit superar els 18.600 punts i establir un nou rècord històric confirma la solidesa de la recuperació que el selectiu espanyol ha protagonitzat des de principis d'any. Després d'un exercici 2023 marcat per la incertesa, els inversors han anat recuperant progressivament la confiança en els valors espanyols, atrets per unes valoracions que encara no havien reflectit completament la millora dels fonamentals econòmics. Els analistes adverteixen, però, que els màxims històrics solen ser nivells de resistència psicològica importants i que no és estrany que després d'assolir aquestes fites es produeixin correccions a la baixa. La clau per als pròxims dies serà veure si l'índex aconsegueix consolidar-se per damunt d'aquest llindar o si, per contra, es produeix un retrocés que posi fi a la ratxa alcista. La publicació de noves dades macroeconòmiques i l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà seran factors determinants en aquest sentit.