El nombre d'habitatges turístics es va incrementar un 5,5% el 2023 respecte a l'any anterior, la qual cosa suposa l'obertura de 15.000 noves places repartides entre les 25 principals ciutats espanyoles, segons Exceltur, que denuncia que "moltes són il·legals". Els "efectes descontrolats" del retorn accelerat d'habitatges d'ús turístic (VUT) "il·legals" al mercat han afectat el creixement de la rendibilitat en les destinacions urbanes espanyols durant el 2023, assenyala la patronal turística.

Exceltur, que ha presentat aquest dijous el seu Baròmetre de la Rendibilitat i l'Ocupació de les Destinacions Turístiques espanyoles, també ha destacat que el negoci dels habitatges turístics no només afecta el sector hoteler, també la ciutadania, que en algunes d'aquestes ciutats "van patir intranquil·litat i neguit". Una baralla que s'ha portat als tribunals, especialment a Catalunya.

El Baròmetre d'Exceltur analitza 105 destins i es basa en els indicadors oficials de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) per mesurar l'ingrés per habitació disponible (RevPAR) per crear una imatge de la rendibilitat del sector. No obstant això, gràcies a múltiples factors, aquest segment va aconseguir tancar el 2023 amb un RevPAR de 88,2 euros de mitjana, la qual cosa representa un increment del 20,7% respecte al del 2019.

Barcelona, la ciutat més rendible

Les ciutats amb una proposta de més valor afegit i que han invertit a renovar i reposicionar els seus productes cap a propostes de més categoria van ser les que van tancar el 2023 amb un millor balanç, segons les conclusions d'Exceltur. Per això, Barcelona, amb 130,5 euros d'ingressos per habitació disponible, va liderar el rànquing de les ciutats espanyoles amb més nivell d'ingressos el 2023, seguit per Sant Sebastià (118,1 euros), Palma (107,1 euros), Màlaga (106,5 euros) i Madrid (98,6 euros). El cas de Màlaga és especialment rellevant, ja que ha registrat un creixement del 37,2% respecte al 2019.

Dins de les grans ciutats, destaca igualment València (+35,6%), amb un augment més gran de la demanda espanyola i l'efecte de la bona feina publicoprivada en la seva segmentació de mercats, i Sevilla (14,5%), impulsada per la seva aposta en la celebració d'esdeveniments i millores de connectivitat.

D'altra banda, un conjunt de ciutats mitjanes i amb nivells d'ingressos més moderats, que han treballat en la millora del seu atractiu i han apostat per la celebració d'esdeveniments singulars, han registrat creixements intensos en els seus ingressos respecte als valors del 2019. En aquest grup destaquen Girona (+59,3%), Santa Cruz de Tenerife (+32,3%), Pamplona (+32,2%) i Santiago de Compostel·la (+29,9%).

Demanda més lúdica

Això es deu a la fortalesa de la demanda més lúdica, de la mà de les escapades urbanes, la recuperació del llarg radi —especialment americà—, la connectivitat aèria i ferroviària, acompanyat pel gaudi d'esdeveniments culturals i esportius, la recuperació del segment MICE i, encara menys, dels viatges de negocis.

Aquesta fortalesa de la demanda i la pressió de costos expliquen la millora de preus, amb una tarifa mitjana diària un 22,6% més alta, en un any d'ocupacions encara lleument per sota dels nivells prepandèmia (-1,5%). Aquest descens de l'ocupació ve explicat pel retard en la recuperació dels principals mercats de llarga distància asiàtics, rellevants en les destinacions més grans, i el turisme de negocis.