Verifactu, el nou sistema de facturació electrònica desenvolupat per l'Agència Tributària, no serà obligatori fins a l'any 2027, un any després del que s'havia anunciat. Tal com han explicat fonts del Ministeri d'Hisenda a ON ECONOMIA, el reial decret que s'aprova aquest mateix dimarts amplia els terminis vigents. Les pimes hauran d'implementar-lo a partir de l'1 de gener de 2027 i els autònoms tindran fins a l'1 de juliol de l'any vinent. 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts en entrevistes amb Televisió Espanyola i El món a RAC1 que entre els compromisos amb Junts als quals donarà resposta el Consell de Ministres hi ha l'endarreriment de les mesures que fomenten la digitalització de les empreses.

Tant els autònoms com els petits empresaris han sumat Verifactu a la seva llista de queixes dels darrers mesos. Lamenten les elevades quotes que han d'afrontar, especialment els treballadors autònoms, no sempre amb una facturació estable, i una ofensiva normativa que exigeix moltes hores o inversió econòmica de dedicació a empreses de mides i volums de negoci limitats. 

En el cas de Verifactu, a més, es queixen que no saben ben bé què aporta, quan ja molts d'ells tenen un programari propi de facturació. 

La idea de Verifactu, un sistema informàtic propiciat per l'Agència Tributària, és garantir factures integrals, conservables, accessibles i llegibles, per tal de facilitar un seguiment complet de cada operació i reduir el risc de frau. 

Una enquesta recent de Pimec mostra que només un 7% dels establiments ja disposa d’un sistema de facturació adaptat als requisits del nou reglament, mentre que un 17% es troba en procés d’adaptació i un 76% encara no ha iniciat cap actuació per complir amb la normativa, que entrarà en vigor i amb caràcter obligatori l'1 de gener de 2026 per a les empreses, i l'1 de juliol de 2026, per als autònoms, informa Maite Coca.

Sobre el cost d’adaptació, el 51% dels enquestats afirma que no ha pogut valorar quina inversió haurà de fer. Dels que sí que ho han fet, el 25% calcula una despesa d’entre 1.000 i 6.000 euros, el 15% preveu una inversió superior als 6.000 euros i el 9% inferior a 1.000 euros. En relació amb els obstacles principals, el 31% identifiquen la manca de coneixement, el 27% els elevats costos del programari i el 26% consideren que el problema principal és la falta de suport i d’informació clara.

L'associació Barcelona Comerç constata que serà un detonant més per al tancament del petit comerç regentat per persones d'edat avançada i pels que hagin de fer una inversió important, que pot arribar a costar més de 6.000 euros. El sistema s'ha d'adaptar i hi ha activitats comercials i de serveis que pateixen mancances tècniques, costos elevats d’adaptació i poca capacitat per assumir canvis tecnològics en tan poc temps. Per posar un exemple, hi ha establiments que han de modificar les balances, els TPV, la pantalla que ho gestiona… Per això negocis com els del gremi de la carn o del peix i les xarcuteries han posat el crit al cel i demanen al govern espanyol un calendari flexible i gradual fins al 2028, amb mesures de suport perquè cap empresa quedi enrere.

Les patronals demanaven moratòries i des de Pimec es demanaven terminis "raonables".  i exoneracions específiques per a persones físiques majors de 60 anys sense personal contractat o flexibilitat per a col·lectius vulnerables, amb la possibilitat de pròrrogues o ajuts específics per a empreses amb baixa capacitat tecnològica o econòmica.

En la mateixa línia, les patronals estatals Ceoppan —que agrupa els forns—, Cedecarne —canisseries i xarcuteries— i Fedepesca —peixateries— recordaven que al País Basc, amb la implantació del sistema fiscal propi TicketBAI -que comparteix finalitats similars al Verifactu-, van ser sensibles i van preveure flexibilitzacions, com que els més grans de 60 anys que exercien una activitat econòmica sense personal contractat van quedar exempts de l'obligació i van establir un període més ampli per a la seva adaptació obligatòria.

Els representants del comerç al detall demanaven també deduccions fiscals a l'IRPF o a l'Impost de Societats per fer més atractiu el canvi i recompensar els que s'adhereixin abans, i també ajudar a pal·liar parcialment la inversió per a la compra de programes informàtics i suport tècnic i formatiu.