Rocío Alcocer:
"La IA no s'ha d'utilitzar per a tot"

Rocío Alcocer, directora general de Norrsken a Barcelona, ens ofereix una visió ponderada i reflexiva sobre la intel·ligència artificial. Lluny dels discursos extremistes, Alcocer defensa un ús de la IA orientat a un propòsit positiu: resoldre reptes reals en àmbits com la salut o el clima, i no pas per fer que consumim més.

Durant la conversa amb ON IA, la directiva aborda qüestions clau com la mesura de l'impacte real de les empreses d'IA, els consells per a emprenedors del sector, el paper de la regulació europea i la necessitat d'acords globals, així com la tensió entre el desenvolupament tecnològic i la sostenibilitat dels recursos. Finalment, també comparteix la seva principal preocupació, la concentració de poder en molt poques mans,  i la seva esperança en un futur en què la IA ens ajudi a construir una societat millor. 

Què és per vostè la intel·ligència artificial?
És una bona pregunta, perquè tot el que és la intel·ligència artificial va canviant molt. Es tracta d’una de les tecnologies més potents amb què ens hem trobat, si no la més potent, que ens podria ajudar a resoldre alguns dels principals reptes als quals ens enfrontem com a societat. Anirem més enllà d’aquesta afirmació. Però, primer de tot, també m’agradaria saber quin ús quotidià en fa de la intel·ligència artificial Faig un ús molt amateur de la intel·ligència artificial en el dia a dia.

És veritat que m’està ajudant en alguns temes de la feina, però el meu dia a dia és molt humà i té molt a veure amb el tracte amb les persones, amb les empreses emergents. Aleshores, probablement la faig servir menys que algunes altres persones, simplement perquè el meu paper és realment molt humà i consisteix a ajudar persones en el dia a dia, tenir moltes converses i establir connexions. I això encara té un factor molt important en què els humans tenim un valor diferencial.

Norrsken, com a fundació que té l’objectiu d’impulsar l’ecosistema tecnològic, com mesura l’impacte real d’una empresa d’intel·ligència artificial?
Nosaltres ens enfoquem a ajudar empreses que ja tenen l’impacte positiu incorporat en el seu model de negoci, de manera que acostumen a ser empreses que, com millor els va en l’àmbit de les xifres i de negoci, més impacte positiu tenen. Dins d’aquest àmbit tenim empreses del sector de la salut i del clima. Per tant, la mesura de l’impacte varia molt d’una empresa a una altra.

Hi ha una necessitat de calcular-ho de manera tangible o ja s’està demanant també l’impacte més enllà de les xifres?
Crec que cada vegada és més tangible perquè, al final, són empreses que estan resolent reptes molt concrets. Si parlem de l’energia, ja passem a mètriques que van més enllà de les xifres. A mesura que l’impacte està incorporat en indústries concretes, això també fa que les mesures siguin molt més específiques de cada sector.

Quin consell donaria a una persona que ara mateix vol crear una empresa d’aquestes característiques relacionada amb la intel·ligència artificial?
Des del meu punt de vista, no cal utilitzar la intel·ligència artificial per a tot. Sabem que utilitzar la IA comporta alguns reptes que encara s’han de resoldre i ens fa plantejar moltes qüestions que encara no tenen resposta a escala mundial. Per tant, sota el meu criteri, el que és molt important per a una persona que s’estigui plantejant crear una empresa relacionada amb la intel·ligència artificial és quin és l’objectiu final d’aquesta empresa.

Norrsken té previst inaugurar un laboratori d’intel·ligència artificial a Suècia el 2027. Quin és el tret distintiu d’aquest projecte?
Es tracta d’assegurar-nos que la intel·ligència artificial s’utilitza per a projectes que tenen un propòsit positiu per al món, i que utilitzem aquesta tecnologia no necessàriament per fer que les persones consumeixin més publicitat, sinó per resoldre qüestions relacionades amb la salut, fer que els medicaments arribin abans a les persones, resoldre reptes climàtics sense resposta i entendre quina és la pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Al final, es tracta de fer que la intel·ligència artificial estigui orientada a un propòsit positiu i que les persones que es plantegen crear negocis dins del sector de la IA tinguin un lloc on puguin connectar i fer créixer els seus negocis per aconseguir aquest impacte positiu.

Ha enumerat propòsits i desafiaments. El repte ètic continua sent el principal desafiament que cal superar?
Crec que hi ha tants desafiaments per superar que no m’atreviria a dir quin és el principal de tots. Estem en un moment tan incipient de la tecnologia que només el temps ens dirà quins són els reptes principals. Potser coses que ara ens preocupen més, com la pèrdua de llocs de treball, després resulta que es transformen i el repte és un altre. Només el temps ens donarà les pautes sobre quines qüestions ens hem de centrar. L’important ara és que, quan la utilitzem, siguem molt conscients de per a què la utilitzem, que no la fem servir per a tot i que tinguem clar quina mena de projectes estem construint amb aquesta tecnologia.

Falta pedagogia perquè la gent es quedi amb aquesta idea que acaba de dir, que la intel·ligència artificial no s’ha d’utilitzar per a tot?
No sé si és una qüestió de pedagogia. És difícil saber-ho, i no m’agradaria estar ara mateix a la pell de les persones que estan legislant i que estan intentant veure quines són les millors mesures que cal prendre. Sí que crec que és natural que, amb qualsevol tecnologia, al principi hi hagi un boom d’utilització. Passen coses senzilles, com amb WhatsApp al començament, quan hi havia mil grups, i al final la societat també s’adapta a quin ús vol donar a la tecnologia. El fet de tenir aquesta tecnologia a les meves mans no vol dir que tot hagi de ser millor si utilitzo aquesta tecnologia.

Crec que hi ha una part que forma part del cicle natural de quan una nova tecnologia es posa a disposició de la societat i probablement sí que hi ha una part de pedagogia i una part d’entendre tot el que hi ha al darrere. Per posar un exemple molt concret, quan vaig entendre el que suposava, pel que fa als recursos hídrics i energètics, preguntar a Google en comparació amb fer-ho a un model d’intel·ligència artificial, em vaig preguntar per què estic preguntant a la intel·ligència artificial si Google em respon igual de ràpid? Perquè és així per la manera com està construïda. Per tant, són petites coses que, quan les saps, et fan replantejar perquè utilitzes la tecnologia i probablement també hi ha una part de pedagogia en tot això.

Pel que fa a la regulació, recentment s’està acabant de desplegar la llei europea d’intel·ligència artificial. Des de Norrsken, quina posició defensen?
La posició de Norrsken respecte a la regulació és que no som experts en aquesta qüestió, però, com que és una tecnologia que està canviant tant el món, igual que hem arribat a acords globals com els de drets humans, seria útil que arribéssim a acords globals sobre la intel·ligència artificial perquè realment es respectessin. Però està bé que anem fent passos a escala de la Unió Europea. A gran escala, en algun moment haurem d’arribar a acords mundials.

Més enllà de la intel·ligència artificial, amb l’experiència que teniu en el desenvolupament d’inversions en l’àmbit tecnològic, no és que la tecnologia sempre evoluciona més ràpidament que la llei?
Sí, i pel que veiem amb la intel·ligència artificial, sembla que sempre serà així, pel grau d’acceleració que hi ha. O bé la frenem a escala global o sempre anirà una mica per davant per la naturalesa de la mateixa tecnologia. Per tant, la qüestió aquí, i això és molt personal, és si podrem acordar, igual que hem fet amb els drets humans, una sèrie de principis que tots defensem a escala mundial i pels quals aquesta tecnologia sempre hagi de passar. Crec que això seria més útil, perquè, si intentem regular la tecnologia, aquesta anirà avançant de manera que sempre anirem al darrere. Com has comentat, és molt difícil anticipar-se a quin serà el problema de demà.

L’ús de la intel·ligència artificial consumeix moltes dades i molta energia. Com es poden compatibilitzar aquests dos aspectes: el desenvolupament d’una tecnologia i un ús sostenible dels recursos?
Aquesta és una pregunta que em faig pràcticament cada dia. Totes les tecnologies, al principi, són menys eficients del que arriben a ser després. Una part dels projectes que veiem i que ens semblen interessants són iniciatives com la de Submer, a Barcelona, que s’estan enfocant a fer centres de dades molt més eficients i sostenibles. Aquesta és una de les línies que intentem impulsar: si aquesta tecnologia s’ha de desenvolupar igualment, que hi hagi empreses emergents i projectes que neixin amb l’únic objectiu d’optimitzar el desenvolupament d’aquestes tecnologies.

A banda del que hem comentat abans, dels projectes que utilitzen la tecnologia amb una altra finalitat, que és positiva, necessitem molts emprenedors que se centrin en com fer que aquest ús sigui molt més eficient. Hem vist grans avenços en aquest sentit. Quan van començar les energies renovables, tampoc no eren gens eficients, ni econòmicament ni pel que fa als recursos necessaris per produir els panells solars i les centrals eòliques. Ara, en canvi, és la tecnologia més sostenible i la més eficient econòmicament. Creiem que això també pot passar amb la intel·ligència artificial, però necessitem molt talent.

I, per acabar, dues preguntes en una: una d’actual i una de futur. L’actual seria: què és el que més li preocupa de la intel·ligència artificial? I la de futur: què n’espera?
Són preguntes molt difícils. Però diria que, avui dia, el que més em preocupa és que estem concentrant moltíssim poder en mans de molt poques persones. I que els principals desenvolupadors, no dels projectes que utilitzen intel·ligència artificial, sinó dels models fundacionals que utilitzen aquesta tecnologia, són quatre o cinc persones i que pràcticament totes són als Estats Units.

Com m’imagino el futur de la intel·ligència artificial? Soc optimista per naturalesa i crec que això ajuda a construir, en lloc de destruir, i a continuar avançant. Ja hem vist força casos en què la intel·ligència artificial ens ha ajudat a fer grans salts científics. Per exemple, en el descobriment de molècules que abans no sabíem que existien i en la reducció de la durada dels assajos clínics. Veig empreses emergents cada dia que treballen en reptes com aquests. I el futur que m’imagino és un context en què utilitzem la intel·ligència artificial per resoldre problemes que realment importen i en què, al final, la nostra vida i la vida dels nostres fills siguin molt millors gràcies a això.