Quan algú mor sense hereus, els seus béns passen a l'Estat després d'una comprovació exhaustiva. Encara que no suposa gaires diners, a gairebé uns milions, l'any passat gairebé es va duplicar -fins a 5,2 milions d'euros- el recaptat per Hisenda gràcies a les herències dels "solitaris". Igualment, poden heretar algunes administracions autonòmiques, com Catalunya, la Comunitat Foral de Navarra, la Comunitat Valenciana o la Xunta de Galícia, i d'altres es van sumant. Algunes són les formes que tenen aquestes administracions per localitzar les propietats no reclamades de persones mortes. En el cas de les finques i immobles, els veïns o les comunitats de propietàries té l'oportunitat d'emportar-se el 10% del valor que s'obtingui per ells si es "xiven" a Hisenda de pisos que porten buits molts anys. Generalment, sumen importants rebuts de la comunitat sense pagar.
Són les conegudes com a herències abintestat, una llatinada que es pot traduir per "sense hereus", i que ha reportat ingressos extra a les administracions públiques, amb un rècord de 10,8 milions (en el cas d'Hisenda) el 2017, el volum més gran des de 2016 quan l'IGAE aporta informació. El mínim es va produir el 2022, amb poca més de 3 milions, el que explica el fort creixement, fins a 5,2 milions, registrat l'any passat. No obstant això, en el primer trimestre de 2024, la recaptació per aquestes herències caigudes del cel ha tornat a descendir en relació amb el mateix període de 2023. Però encara queda molt any al davant perquè Hisenda vagi sumant euros.
Les dues últimes herències rebudes per Hisenda, durant 2024, han tingut uns resultats dispars. L'1 de març es va fer es declarava hereu abintestat a l'Administració General de l'Estat dels béns d'Alfredo García Fernández, mort a Gijón el 2021. Hisenda rebia tres immobles a Gijón, un amb valor cadastral de 134.195 euros, el segon 132.490 euros i el tercer 10.696 euros. A més, 4.076 accions del Banc Santander i unes altres 4.190 d'Iberdrola; un compte en el Banc Sabadell amb un saldo negatiu de 967 euros; un compte de divises a Caixababank sense especificar saldo, així com comptes en el BBVA per valor de 75.890 euros, i una altra per valor d'uns altres 3.000 euros. Encara que també tenia deutes per valor de 25.378 euros. Uns 275.000 euros nets.
La segona herència, i última fins al moment, que rep Hisenda és la de Pietat Guerra Francisco, de Granada, que ha llegat -involuntàriament- a l'Administració General de l'Estat, diners en metàl·lic trobats a la seva casa per valor de 16.643 euros; una llibreta d'estalvis amb 17.730 euros i un fons d'inversió, valorat en 48.821. En aquest cas, no consta cap immoble. Des de començament d'any s'han conclòs 15 expedients, tots ells d'Hisenda, dels quals 6 s'han incoat a Madrid, 2 a Biscaia, Càceres i Sevilla i 1 a Granada, Astúries i Santa Cruz de Tenerife.
Subhasta pública
Tanmateix, en el cas dels immobles, els diners rebut per Hisenda poden diferir notablement el que consta a l'expedient, ja que generalment se subhasta amb preus superiors al cadastral. La recompensa del 10% per a aquells que han posat sobre la pista d'aquests immobles, es cobrarà en funció dels diners finalment obtinguts. Ni la Generalitat ni el departament d'Economia de la Comunitat Foral de Navarra no han rebut cap herència des de començament d'any i les últimes referències aparegudes en el BOE, són obertures d'expedients que tardaran a donar els seus fruits.
Uns diners que a Catalunya s'han de destinar, obligatòriament, a entitats assistències o institucions de cultura o a polítiques d'habitatge social. En l'Administració General de l'Estat, igualment, s'ha de destinar a béns socials, igual com la Comunitat Foral de Navarra i la resta dels territoris que gestionen aquest procediment. Actualment, consten 117 expedients oberts per part de l'Administració General de l'Estat a la recerca d'herències abintestat, 50 a Catalunya i 10 a la Comunitat Valenciana.
Hereus sense testament
María Teresa Barea, notària, aclareix que les herències abintestat no són exclusives de les administracions públiques. Quan el mort no ha deixat el testament, que es comprova en els Registres de certificats d'últimes voluntats, les persones amb dret a successió han d'obrir un procés d'herència abintestat, molt més complicat que quan hi ha testament. Una vegada constatada la inexistència del preuat document, s'ha de determinar que llei s'aplicarà a l'herència, ja que els seus efectes són molt diferents.
En una bona part de les comunitats autònomes s'aplica el Codi Civil, però hi ha drets forals a Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc (un de diferent a cada província) i a Galícia. Una de les diferències més notables és la llegítima, una part que obligatòriament s'ha de lliurar a determinats hereus, sense possibilitat de desheretar-los. Les llegítimes varien segons el Codi Civil i els drets forals. Finalment, correspon als notaris fer una declaració d'hereus abintestat.
Respecte a les herències abintestat que pararan a les administracions, Barea aclareix que el Codi Civil determina que l'Estat és la sisena línia successòria. La primera són els fills; la segona, els pares; la tercera, el cònjuge; la quarta, els germans i nebots; la cinquena, oncles i cosins germans i, finalment, l'Estat. En cas que el notari comprovi que no hi ha hereus en les cinc primeres línies, li ho ha de comunicar a l'administració a fi que incoï l'expedient abintestat. "És un cas molt rar. A mi no m'ha passat mai", assenyala la notaria.
Juntament amb les persones que denuncia l'existència de béns sense hereus, la principal font d'informació d'Hisenda per detectar casos de morts sense hereus són els bancs, que anualment han de passar un llistat a l'Agència Tributària dels comptes que porten temps sense moviments.