El departament d'Economia de la Generalitat obre la porta a revisar a l'alça la previsió del PIB català per 2023 des de l'1,7% pronosticat inicialment fins a prop d'un 2%. Així ho ha comentat la directora general d'Anàlisi i Perspectiva Econòmica de la Generalitat, Marta Curto, en l'acte de presentació de l'informe anual de l'economia catalana corresponent al 2022, que s'ha celebrat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
Encara que el context econòmic continua marcat per diverses incerteses, el Departament d'Economia es planteja dur a terme aquesta revisió a l'alça de cara a la tardor, i descarta, vista l'evolució de l'economia catalana, una retallada de la previsió per 2023. L'any passat l'economia catalana va repuntar un 5,5%, per sobre del previst al principi per la Generalitat, i 2,1 punts més que la zona euro (3,4%), si bé al mateix nivell que l'economia espanyola.
Durant la seva intervenció, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha ressaltat que l'economia catalana "resisteix i avança en positiu" malgrat les sotragades que es troba, algunes "fortuïtes", com la pandèmia o la guerra a Ucraïna, ha comentat, i d'altres "deliberades", ha dit. "L'any passat va estar marcat per les pertorbacions i per les incerteses, però va ser també un any de major resiliència econòmica per part de Catalunya de l'esperada", ha ressaltat la consellera.
En aquest sentit, Mas ha tornat a denunciar que la reforma del sistema finançament actual, que ha titllat d'"injust i caduc", fa que està pendent deu anys i que Catalunya sofreix un dèficit d'execució d'inversions "inacceptable". Ha comentat que el grau d'execució d'inversions del Govern es va situar en un 85% el 2022, enfront d'un grau d'execució de les inversions de l'Estat a Catalunya entorn del 36%.
Així mateix, la consellera, que fa setmanes que critica que l'Estat vol obligar les comunitats a complir amb un dèficit zero el 2024, ha recordat que Catalunya haurà de gestionar l'any que ve la "tornada al nou marc d'estabilitat financera", de manera que caldrà planificar i prioritzar "molt bé", ha dit.
Malgrat el context de desacceleració econòmica, Mas ha assegurat que les perspectives econòmiques de Catalunya són favorables tant per 2023 com per a 2024 -la previsió del Govern és d'un 2,2%-, tot i que ha apuntat que el nivell d'inflació continua sent "preocupant".
Les millors xifres d'atur des del 2008
L'informe posa de manifest que l'economia catalana va recuperar en el segon trimestre del 2022 el nivell de PIB previ a la pandèmia i que Catalunya va aconseguir l'any passat la taxa anual d'atur més baixa dels últims 14 anys, un 9,7%, el que la va situar en mínims des del 2008.
Les vendes a l'exterior (95.000 milions en 2022), l'estirada del turisme -Catalunya va ser la primera comunitat en recepció de turisme estranger, amb un 20,7%-, el consum de les llars o el bon comportament de la construcció i del sector serveis van ser factors que expliquen el bon comportament de l'economia catalana el 2022. En termes salarials, els costos salarials van créixer un 5,6%, per sota, per tant, de la inflació i els augments salarials pactats van ser d'un 2,89 de mitjana.
Així doncs, els costos laborals per hora a Espanya van créixer per sota de la mitjana de la UE. La directora general d'Anàlisi i Perspectiva Econòmica, Marta Curto, ha admès que els catalans van perdre poder adquisitiu, però ha ressaltat que els salaris creixessin per sota de la inflació, per evitar espirals d'augment dels preus.
L'informe revela que malgrat que l'economia catalana va haver de bregar el 2022 amb una "inflació desbocada" va fer augmentar els preus un 8% de mitjana. L'anàlisi feta pel Departament d'Economia sosté que les llars amb menys renda a Catalunya van suportar una inflació del 8,7%, per damunt, per tant, de la mitjana, ja que els béns de primera necessitat van registrar a inicis del 2021 una taxa d'inflació superior a l'IPC general.
Malgrat l'increment dels preus, els índexs de desigualtat i pobresa a Catalunya no empitjoren ara com ara, si bé les dades que reflecteix aquest informe són del 2021. En concret, segons l'enquesta de condicions de vida del 2022, que recull dades de renda del 2021, la taxa de pobresa extrema -que considera les llars que situen amb una renda per sota del 40% de mitjana- va passar de l'11,5% el 2019 al 8,8% el 2021.
El secretari d'Assumptes Econòmics i Fons Europeus del Govern, Miquel Puig, per la seva banda, ha ressaltat que el sector de la construcció, que en els anys de la bombolla immobiliària suposava el 10% del PIB català, ara suposa la meitat, de manera que "una hipotètica recessió d'origen financer no podria ser massa profunda".