Catalunya és una de les regions de l’Estat amb més feina a fer quant a energies renovables, especialment eòlica, i malgrat l’anunci de l’aposta del Govern per nous projectes per a la generació d’energia neta, aquests avancen molt lentament per la burocràcia i l’oposició veïnal, que els acostuma a recórrer. Això ha passat a un parc projectat per Forestalia a les Terres de l’Ebre que, finalment, no es durà a terme després que el Departament d’Acció Climàtica hagi tombat el projecte.

El Govern ha resolt denegar l’autorització prèvia i de construcció del parc eòlic Serra de la Creu 5, així com la seva infraestructura d’evacuació, als municipis de Rasquera i el Perelló, al Baix Ebre, i de Tivissa, a la Ribera d’Ebre. L’autorització per a la instal·lació, de 22 MW, es va fer el passat 21 de febrer i l’empresa té ara 30 dies per presentar recurs d'alçada davant la secretaria d'Acció Climàtica.

L’empresa en concret és Energías Renovables de Maat, que té el domicili social a la seu de Forestalia a Madrid i que té com a administrador una altra societat presidida per Fernando Samper Rivas, president i fundador de Forestalia. Es tracta, doncs, d’una filial d’aquesta empresa, que també està construint un gran parc eòlic a l’Aragó per portar energia a l’àrea metropolitana de Barcelona a través d’una MAT que el Govern no vol i busca la manera d'aturar.

Fonts d’Acció Climàtica van assegurar que no tenen cap litigi amb Forestalia i que la denegació del parc eòlic Serra de la Creu 5 es deu al fet que els terrenys, segons la llei, no són aptes per a la generació d’energia. En la resolució, la conselleria de David Mascort assumeix els arguments de les al·legacions en contra de la construcció de la instal·lació, entre ells els de moviments veïnals, els mateixos ajuntaments afectats i fins i tot la mateixa Generalitat, a través de la Secció de Boscos i Recursos Forestals a Terres de l'Ebre. Només la ponència d’energies renovables va fer un informe d’impacte ambiental favorable, al setembre, però no ha sigut definitiu.

La causa principal de la denegació és que la muntanya va patir un incendi el maig del 2021 i la llei “impedeix específicament qualsevol canvi d’ús dels terrenys forestals durant com a mínim 30 anys” després de l’incendi. Es tracta d’una llei feta per evitar l’especulació urbanística i afavorir la reforestació de la zona, però que en aquest cas ha servit perquè els contraris al parc eòlic l’hagin pogut aturar.

El parc projectat era modest: Forestalia hi volia construir 4 molins de 5,5 MW, fins als 22 MW de potència instal·lada, a més d’unes línies soterrades per a l’evacuació de l’energia produïda. Aquest no és l’únic parc eòlic projectat, i tombat, a la serra, i de fet, el 2020 l’administració catalana ja va denegar els Serra de la Creu 3 i 4.