El Ministeri d'Economia ultima l'aprovació i posterior entrada en vigor de la norma que ha de posar límits els interessos abusius que algunes empreses financeres posen per a la concessió dels anomenats crèdits ràpids. Entesos com a microcrèdits, es tracta de préstecs de quantitats no gaire elevades que es concedeixen amb immediatesa i facilitat, sovint sense exigir cap garantia, però el termini de devolució sol ser curt i els interessos molt alts. Generalment, el període màxim de retorn no supera els 30 dies i la TAE supera el 3.000%.

El govern espanyol enllesteix per tenir-ho a punt per a la seva aprovació aquest mes de gener, en el marc de la transposició de la directiva de la Unió Europea (UE) sobre crèdit al consum. L'objectiu és, segons ha expressat aquest dijous el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una entrevista a la cadena SER, protegir els consumidors "en tres dimensions". La primera serà la transparència, obligant que, quan es promocionin crèdits ràpids, microcrèdits o targetes 'revolving', la publicitat no posi el focus només en la rapidesa d'accés als diners, sinó que inclogui la resta de condicions per evitar enganys per la immediatesa. A més, s'exigirà que entre una oferta vinculant i la seva acceptació transcorri un mínim de 24 hores, per frenar decisions impulsives sobre productes financers complexos. "I després, un altre element essencial és, efectivament, ser capaços de posar un topall, uns límits als costos d'aquest tipus de productes", ha conclòs.

Les dades d'informes elaborats per entitats com la European Microfinance Network (EMN) insisteixen en el fet que Espanya és el país europeu amb un volum més gran en la concessió de microcrèdits, sigui a particulars o a empreses. Concretament, el 2022, Espanya va prestar més de 2.136 milions d'euros: els microcrèdits personals van assolir els 1.500 milions i els adreçats a empreses van superar els 635 milions. La Unió Europea va aprovar la Directiva 2023/2225/CE relativa als contractes de crèdit al consum, el 2023, i s'ha d'aplicar a Espanya el novembre del 2026 com a màxim.

Aquesta proliferació de concessions va acompanyada d'un ampli ventall d'operadors que, tant Espanya com Europa en general, està detectant que la digitalització ho potencia, amb l'aparició de nous operadors i la proliferació de productes i canals de distribució que actualment operen al marge de la supervisió i la regulació. Per tant, la norma també incidirà en el control de les entitats oferents. Un estudi del Centre d'Estudis de Consum (CESCO), institució de referència en dret de consum adscrita a la Universitat de Castella-la Manxa, evidenciava a finals de 2024 posa d'exemple com per a un préstec de 100 euros a tornar en 30 dies, amb un cost mitjà de 33,86 euros, el tipus real és del 33,86%, però la TAE pujaria a un 3.862%, cosa que mostra com una mesura anualitzada pot generar una percepció equivocada per a qui rep el micropréstec.

Acabar amb la via ràpida

Atès que aquests préstecs, en termes generals, tenen alts interessos i es concedeixen gairebé de manera automàtica, fins i tot en línia o telefònicament, sense una anàlisi de riscos o de solvència, la norma que prepara el ministeri d'Economia terminarà un mínim de 24 hores entre una oferta vinculant i l'acceptació per part del demandant. També es vol obligar al fet que la publicitat d'un producte de crèdit ràpid, microcrèdit o targetes revolving no incideixi només en la rapidesa d'accés als diners, sinó que s'informi de la resta de condicions. 

A Catalunya, l'Agència Catalana de Consum també ha decidit plantar cara a una de les amenaces més silencioses per a les economies familiars més vulnerables: l'expansió sense control dels anomenats crèdits ràpids. L'organisme de la Generalitat ha anunciat una campanya integral de control i prevenció dirigida a un sector que, sota la promesa d'una solució immediata, acaba atrapant els consumidors en una espiral de deute amb tipus d'interès que supera el 170% anual. Així, l'ACC revisa la publicitat, les ofertes i els contractes de 22 empreses que ofereixen aquests productes de finançament (9 amb establiments presencials i 13 per internet) per detectar possibles pràctiques comercials deslleials que puguin resultar "enganyoses o abusives" per als consumidors. 

L'Agència Catalana del Consum (ACC) va posar de manifest que els perfils que demanen aquests diners són persones que acostumen a trobar-se en llistes de morositat i que les quantitats sol·licitades oscil·len entre els 200 euros i els 2.000. Tot i que també hi ha usuaris pels quals aquest és el seu últim recurs i famílies necessitades que tenen imprevistos.