Més pisos al mercat de lloguer, menys rotació i preus més estables que alleugen als llogaters mentre es dinamitza el mercat de compravenda, impulsat per una major capacitat de compra. Són les aportacions que, segons la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, han fet les seves polítiques al mercat d'habitatge gràcies als topalls de preu, la limitació dels pisos turístics i la regulació dels pisos de lloguer de temporada i d'habitacions. L'aplicació de la Llei d'Habitatge, ha defensat, ha fet que s'incorporin 24.518 nous habitatges de lloguer habitual i permanent "als municipis on fa més falta".

La consellera ha comparat l'augment del preu del lloguer a Catalunya, del 3% com la inflació, tres vegades menys que a Madrid, on ha pujat un 10,4%​​​​, i per sota de la mitjana espanyola gràcies al topall als preus. "Ha ocorregut un gir català", ha defensat Paneque, que defensa "l'estratègia integral que ha posat en marxa el Govern", tot aplicant la llei estatal 12/2023 de l'habitatge i sent pionera en l'aplicació dels topalls. El Govern, a més, “treballa amb la posada en marxa de solars llestos per a la construcció, la compra per tanteig i retracte per posar a disposició d'habitatge els pisos buits, el suport a la compra per mitjà del Fons d'Emancipació per a joves o el suport a la rehabilitació amb el Pla de Barris", ha dit Paneque.

La consellera ha fet valdre també que els habitatges del fons d'emancipació seran protegits de forma permanent i, per tant, no es perdrà parc assequible en un futur.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha estructurat en set punts els avenços que creu que ha fet la situació de l'habitatge per les seves polítiques. La primera és la contenció dels preus a Catalunya, basada en els preus oficials de les fiances facilitats per l'Incasòl. En segon lloc, la suma d'aquests més de 24.000 habitatges al mercat de lloguer. 

La tercera, una reducció de famílies llogateres amb sobrecàrrega pel pagament. Segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, i d’Eurostat, a Catalunya el percentatge de famílies afectades per sobrecàrrega en el pagament del lloguer (quan aquest suposa més del 40% dels ingressos) ha passat d’estar, abans de la contenció, per sobre de la mitjana estatal a estar per sota un any després, reduint-se del 36,5% al 25% de les famílies.

En quart lloc, les llars de llogateres tenen més capacitat d'estalvi i, per tant, de comprar un habitatge, gràcies a les polítiques anteriors i al fons d'emancipació. De trigar 15 anys per fer front a l'entrada, s'ha passat a necessitar-ne només 5. Més de 1.400 famílies ja s’ha acollit al fons, en 6 mesos. Les compres d'habitatges per part d'inversors s'han reduït a Catalunya i el nombre de compres al comptat  (sense hipoteca), és 10 punts inferior a Catalunya que a la Comunitat de Madrid. Existeix, en sisè lloc, més dinamisme al mercat de compravenda, un 60% per sobre del que hi havia abans dels topalls. Els preus, defensa, en setè lloc, són més assequibles a Catalunya, amb un creixement anual del 7,8% anual, inferior a la Comunitat de Madrid.