La Generalitat ha validat una operació financera que marca un punt d'inflexió significatiu en la seva estratègia d'endeutament de la darrera dècada. El Govern tornarà a formalitzar operacions d'endeutament nou a llarg termini per un import total de 292 milions d'euros. L'operativa es durà a terme mitjançant la contractació de préstecs directes amb entitats bancàries del sector privat, un canal de finançament que no s'utilitzava per a noves necessitats des de l'any 2012.
Aquest moviment posa fi a un període de catorze anys durant els quals el finançament del dèficit estructural de la Generalitat es va canalitzar de manera quasi exclusiva a través dels mecanismes d'ajuda proporcionats per l'Estat, fonamentalment el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). La recerca d'aquest nou finançament bancari representa, per tant, un canvi de paradigma i un intent de normalització de les relacions financeres de l'administració catalana amb el mercat de crèdit convencional.
Aquesta operació no és un fet aïllat, sinó el pas més recent d'una estratègia financera més àmplia que la Generalitat ha anat implementant en els darrers anys per diversificar les seves fonts de finançament i optimitzar els costos del deute. En aquest període, l'executiu català ja havia iniciat contactes amb entitats com el Banc Europeu d'Inversions (BEI), amb el qual ha tancat diversos préstecs destinats a projectes d'inversió específics.
Un precedent clau va tenir lloc l'estiu passat, quan la Generalitat va dur a terme una operació de refinançament massiva de 3.500 milions d'euros del deute pendent amb el FLA de 2023. En aquella ocasió, ja es va recórrer a consorcis d'entitats financeres privades per substituir aquest deute amb l'Estat per deute amb la banca, aprofitant un entorn de tipus d'interès més favorables per reduir la despesa financera global. No obstant això, la natura d'aquella operació era diferent: el seu objectiu era refinançar deute preexistent, mentre que l'operació autoritzada avui està destinada a cobrir noves necessitats d'endeutament derivades del dèficit de l'exercici 2024.
El marc legal
L'escenari legal per a aquest moviment es va configurar el desembre passat, quan la Comissió Delegada del govern espanyol per a Afers Econòmics (CDGAE) va establir les noves regles del joc per a les comunitats autònomes adherides al FLA. Aquesta comissió va decidir que aquests territoris podrien finançar una part del dèficit pressupostari registrat durant l'any 2024 mitjançant operacions financeres a llarg termini amb el mercat, en lloc de fer-ho íntegrament a través del fons estatal. En el cas concret de Catalunya, la quantitat assignada per a aquesta via de finançament privat és precisament la xifra de 292 milions d'euros.
El Departament d'Economia i Finances de la Generalitat va iniciar fa diverses setmanes els contactes preliminars amb les principals entitats financeres operatives al mercat espanyol i europeu. L'objectiu era convocar-les perquè presentessin les seves ofertes tècniques i econòmiques per a la concessió d'aquests préstecs. Actualment, aquest conjunt d'ofertes es troba en una fase avançada d'anàlisi i estudi per part dels tècnics de l'administració catalana.
Un dels requisits imperatius que estableix l'autorització del Consell de Ministres és que el cost financer d'aquestes operacions s'ajusti estrictament als criteris de prudència fixats pel Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Aquest criteri estableix un límit màxim: el cost del finançament no pot superar el cost de finançament del Tresor Públic espanyol més vint punts bàsics. Aquest llindar pretén garantir que les condicions siguin raonables i evitin un sobrecost excessiu per a les arques públiques.
És important destacar que, malgrat l'aval inicial del govern espanyol, la formalització definitiva dels préstecs amb les entitats bancàries seleccionades queda expressament supeditada a l'aprovació final i específica de l'autorització d'endeutament per part del Consell de Ministres en una data posterior. Aquest procés en dues etapes reflecteix el control que l'Estat manté sobre el volum i les condicions del deute que poden assumir les comunitats autònomes. La conclusió satisfactòria d'aquesta operació suposaria un pas significatiu cap a més autonomia financera de la Generalitat i una prova de la seva capacitat per accedir als mercats de capital en condicions de competitivitat.