La Generalitat ha formalitzat set préstecs, per valor de 3.500 milions d'euros, per completar el refinançament del Fons de Liquiditat Autonòmica. Segons el Departament d’Economia i Finances, aquest moviment representa un estalvi d'uns 130 milions d'euros en interessos fins al 2035. La negociació amb els bancs s'ha dut a terme des de fa mesos, tal com ha anat explicant ON ECONOMIA. 

Per aquest motiu, el Govern qualifica l’operació de “refinançament parcial amb èxit”. Entre els mesos de maig i juliol, diverses entitats financeres van presentar ofertes que superaven l’import sol·licitat, i finalment s’han tancat set contractes de crèdit amb sis bancs de l’Estat. Aquesta operació representa un fet inèdit en més d’una dècada, ja que és la primera vegada en 13 anys que l’executiu recorre al sector bancari privat.

El passat mes de maig, el Consell de Ministres i el Consell Executiu van autoritzar la Generalitat a formalitzar noves operacions d’endeutament a llarg termini per un import màxim de 3.500 milions d’euros. L’operació, ja tancada, representa un pas significatiu en l’estratègia financera del Govern, que busca reduir la seva dependència del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) i diversificar les seves fonts de finançament.

Segons fonts del Departament d’Economia, la transacció permet aprofitar l’actual context de mercats, marcat per una caiguda progressiva dels tipus d’interès en relació amb els màxims registrats durant el 2023. Aquesta circumstància ha facilitat l’obtenció de crèdit amb unes condicions més favorables i ha obert la porta a un estalvi financer considerable per a les arques públiques catalanes.

El tipus mitjà dels nous préstecs formalitzats és del 2,951%. Això suposa una reducció de 54,6 punts bàsics respecte al cost del finançament que es va obtenir a través del FLA el 2023, quan el tipus se situava en el 3,497%. L’estalvi no només implica una càrrega financera més baixa per a la Generalitat a curt termini, sinó que també podria generar més marge pressupostari per destinar recursos a polítiques socials, inversions públiques i serveis essencials.

Amb aquest moviment, el Govern continua avançant en la seva estratègia de normalització financera. Després d’anys de forta dependència del finançament estatal a través del FLA, la Generalitat busca consolidar el seu accés als mercats i recuperar autonomia a l’hora de decidir com i quan endeutar-se. Fonts de l’executiu remarquen que aquesta operació evidencia la confiança dels inversors en la capacitat de la Generalitat per fer front als seus compromisos i millorar la seva posició creditícia.

Tot i això, el deute públic català continua sent un dels principals reptes de la política econòmica del país. Actualment, supera el 32% del PIB català i obliga el Govern a mantenir una gestió acurada per evitar tensions pressupostàries. En aquest context, la reducció del cost financer és vista com una oportunitat per alleugerir la pressió sobre les finances públiques i reforçar la credibilitat davant els mercats.