Espanya és un dels 17 països on es preveu una independència més tardana dels fills. El 2050, la mitjana espanyola podria augmentar en 4,1 anys, fins als 34,1, fet que la situaria com el cinquè país de l'estudi amb l'edat de sortida més avançada. Per tot plegat, la “Generació Boomerang” augmenta a Espanya, amb un 26% d'adults que han tornat a viure amb els pares després d'un període d'independència. Tot i que l'edat mitjana d'abandonament de la casa familiar a Europa ha disminuït lleugerament a l'última dècada, molts joves adults continuen optant per viure amb els seus pares fins ben entrada la vintena, i alguns fins i tot tornen a viure amb ells després d'haver estat independents.
Segons les darreres conclusions de l'informe de la societat de beneficència Unobravo, aquest canvi es deu a una combinació poderosa de dificultats econòmiques i evolució de les actituds socials. Ho explica la Dra. Fiorenza Perris: "La Generació Boomerang és un fenomen creixent, amb més adults joves que tornen a les seves llars de la infància després de períodes d'independència. A Espanya, les nostres últimes dades mostren que el 26% de les que se'n van anar de casa han tornat a viure amb els seus pares per causes emocionals com l'esgotament, les ruptures sentimentals i els efectes a llarg termini de la pandèmia.”
Com els pares hi poden fer front?
Segons els experts, cal marcar unes normes noves des del minut zero com ara establir límits des del principi per afavorir la claredat emocional: Les velles dinàmiques familiars poden ressorgir amb facilitat. Començar amb converses sinceres sobre la intimitat, els espais compartits i les expectatives per ajudar a mantenir una sensació de control i benestar emocional a la llar compartida. Però també assumir el paper de company de casa, no de dependent: compartir responsabilitats i tractar la llar com a espai mutu reforça la teva identitat d'adult. Això afavoreix l'autoestima i ajuda a reduir els sentiments de frustració o de regressió. Per acabar, la gran pedra angular de tot, la via econòmica. El fill ha de tenir clar que s'ha de contribuir tant si ofereix diners per al lloguer com ajudes amb tasques com cuinar o netejar.
L'altre gran perill que genera és la deixadesa o la falta de responsabilitat econòmica. Els experts alerten d'una deixadesa en el treball perquè ja no els obliga a ser independents i, per tant, és important no perdre de vista els objectius personals ni la identitat individual. Ja sigui estalviant per a una casa, buscant feina o estudiant, mantingues l'impuls perquè la situació tingui sentit. Per la seva banda, els pares han de respectar aspectes més intangibles d'uns fills 100% adults com són la seva autonomia per reduir la tensió emocional: Tot i que visquin sota el mateix sostre, ja no són nens. Deixar-los gestionar la pròpia vida afavoreix el respecte mutu i ajuda a mantenir baixes les tensions familiars.