El G7 (el grup dels set països més rics del món) ha anunciat aquest dissabte que prendrà mesures per invertir en les seves pròpies economies i reduir les seves "excessives dependències" de la Xina per a subministraments "crítics", sense que aquest acostament busqui de cap manera atemptar contra el desenvolupament de Pequín. En la declaració final de la cimera del G7 celebrada a la ciutat japonesa d'Hiroshima, publicada aquest dissabte, els líders del bloc van assenyalar que consideren que una economia resilient "requereix eliminar riscos i diversificar", i van advocar per fer passos individualment i col·lectivament en les seves pròpies economies.

El G7 va subratllar que les seves polítiques no estan dissenyades "per fer" malbé a Pequín ni per "impedir el progrés i desenvolupament econòmic de la Xina" i va assegurar que "una Xina en creixement que jugui segons les regles internacionals seria d'interès global", però alhora va apostar per "reduir les excessives dependències a les nostres cadenes de subministrament crítiques". En el seu comunicat publicat aquest dissabte, un dia abans del previst i després de l'arribada a Hiroshima del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, els mandataris del bloc (Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit) es van referir a "les polítiques i pràctiques alienes al mercat de la Xina".

Inversions dels EUA i la UE

A més de les inversions en les seves pròpies economies, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Joe Biden, van anunciar aquest dissabte noves inversions en Àsia-Pacífic com a part d'un mecanisme creat pel G7 per contrarestar la Xina. L'anunci més gran va ser el de Von der Leyen, qui va dir que la Unió Europea donarà 4.000 milions de dòlars en préstecs per a projectes d'infraestructures en països d'ingressos mitjans i baixos a la regió de l'Àsia-Pacífic. "En el G7 volem ser part de la solució per acabar amb la bretxa que hi ha en la inversió en infraestructures. Volem posar millors ofertes sobre la taula. Si el que existeix és una competició, llavors volem estar en la davantera", va manifestar Von der Leyen en un esdeveniment en els marges de la cimera del G7 a Hiroshima.

Per la seva part, Biden va anunciar inversions en diferents parts del món i els fons de les quals procediran tant de les arques públiques com del sector privat. El mandatari no va oferir una xifra total de les inversions dels Estats Units, però va posar diversos exemples dels projectes que està duent a terme el seu país. Per exemple, va explicar que el seu Govern té previst invertir 25 milions de dòlars en ajuda a Costa Rica per ajudar-lo a enfortir les seves defenses davant atacs cibernètics. Biden també va esmentar una inversió en l'Equador que va ser anunciada oficialment fa dues setmanes per ajudar a modernitzar el Port Bolívar, al sud-est del país, i que es troba a prop de les zones del país dedicades a l'agricultura.

L'esdeveniment en què van intervenir Von der Leyen i Biden estava destinat a mostrar el compromís del G7 amb el gran pla d'infraestructures llançat per aquest mateix grup en la seva cimera de l'any passat a Alemanya, conegut com l'Associació per a la Infraestructura i la Inversió Global (PGII). Mitjançant aquest pla, el G7 es va comprometre a mobilitzar 600.000 milions de dòlars en cinc anys per contrarestar el megaprojecte xinès "One Belt, One Road" ('una ruta, un cinturó'), llançat el 2013 pel president xinès, Xi Jinping, amb l'objectiu d'expandir la influència de la Xina en tot el món a través d'inversions en infraestructures i telecomunicacions. Segons la Casa Blanca, fins ara, els Estats Units han mobilitzat 30.000 milions de dòlars a través de subvencions públiques i inversió del sector privat per a projectes d'infraestructura. Per la seva part, la UE ha creat una iniciativa anomenada "Global Gateway" i que té per objectiu, en un termini de sis anys (2021-2027) mobilitzar 330.000 milions de dòlars en inversions, amb una mescla de beques, préstecs concessionals i garanties.

Pràctiques "malicioses" de la Xina

"Amb vista a permetre unes relacions econòmiques sostenibles amb la Xina i enfortir el sistema de comerç internacional, pressionarem perquè hi hagi una igualtat de condicions dels nostres treballadors i empreses", va assenyalar el grup, que es va comprometre a abordar els reptes que comporten les esmentades pràctiques, que consideren que "distorsionen l'economia global". "Contrarestarem pràctiques malicioses, com la transferència de tecnologia il·legítima o la divulgació de dades", resa el text, que també parla d'afrontar la "coerció econòmica".

El G7 va coincidir, a més, en "la necessitat de protegir certes tecnologies avançades que podrien utilitzar-se per amenaçar la nostra seguretat nacional, sense limitar indegudament el comerç i la inversió." La declaració dels líders del G7 va ser publicada poc després d'un altre comunicat precisament sobre la coerció econòmica, en el que condemnaven l'ús "com a arma" de les fortaleses exportadores dels països i la seva instrumentalització com a eina política. Encara que aquest text no esmenta expressament cap país, fonts nord-americanes van confirmar que el grup tenia la Xina al cap.