Preveure el preu de la fruita de cara a l'estació d'estiu, d'aquí a poc més d'un mes, resulta difícil tenint en compte el context actual d'incertesa que arrossega diferents condicionats: la pandèmia, la guerra d'Ucraïna, la sequera i les derivades com la inflació. Però hi ha una conclusió clara que els experts consultats a ON ECONOMIA resumeixen de la següent manera: "Menjarem menys fruita". La resposta ve motivada per l'alça de preus, però també per una manca de producte en termes generals.

En paral·lel, al primer cop d'ull, cal diferenciar les fruites, amb un mercat molt més incert que el de les verdures, però clarament diferenciat les unes amb les altres. No és el mateix una fruita d'aquesta època o una de pinyol, entre altres condicionants. Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ens indica que "el mercat pujarà en un context de mercat molt més inestable en les fruites que les verdures. I la resposta cal trobar-la en el context, la història que estem arrossegant".

 

El problema de la fruita de pinyol

El punt determinant en els preus d'aquest estiu serà la sequera. Espanya i, en concret, Catalunya pel que fa a la fruita de pinyol, és la més important exportadora de l'Estat i també de les més influents arreu d'Europa. Si bé és cert que es pot treure la fruita d'un altre lloc, en conjunt l'Estat espanyol, és una gran productora europea de fruita i si volem trobar fruita de pinyol cal anar a cercar-la en climes mediterranis i els més similars els trobem a Califòrnia i a pocs llocs més. D'altra banda, la demanda de l'estiu és massa propera perquè mercats com el de Sud-àfrica puguin respondre, ja que en tindran, però d'aquí a sis mesos.

Augments del 150%

Si anem al detall, la tendència és molt negativa. Els albercocs, al mes de maig, han pujat un 150% respecte del maig del 2022. D'aquests, s'ha de tenir en compte que no han patit la sequera de forma tan agreujada, ja que són fruits primaverencs i, uns mesos enrere, el Canal d'Urgell encara no havia tancat l'aixeta d'aigua. Però sí que ho patiran més els préssecs, que han pujat un 146% o les cireres, en un 39%. A la taula, s'indiquen tots els preus d'un any a l'altre en la mateixa època, a les portes de l'estiu, on es pot veure en xifres absolutes l'evolució.

Poc estoc de poma i pera

En el cas de la poma i la pera, els augments, més lleus, també s'han donat i aniran a més per una altra derivada: la falta d'estoc. Actualment, són baixos, ja que s'ha venut molt arreu d'Europa en el darrer trimestre, on van tenir problemes per produir-ne de pròpies: "Ens hem fet un tip de vendre a paradisos europeus", subratlla Reguant. L'augment de preus i una producció baixa són la combinació perfecta: "S'han d'esperar males notícies", conclou l'economista. Malgrat tot, des de Mercabarna, veuen el got mig ple: "Segons ens comenten els majoristes, les terres més afectades són les situades al sud del Canal d’Urgell, dedicades fonamentalment als cereals. A la resta de Catalunya, els agricultors disposen d’altres canals i pous que els estan permetent, de moment, mantenir les collites. A més, encara pot ploure més", ens avancen per ON ECONOMIA.

Sigui com sigui, la tendència de preus és una realitat palpable. Pel que fa a peres i pomes, els estocs s'han reduït. En el cas de la pera, el 2022 estaven, en aquesta època, prop de les 20.300 tones i, enguany, amb prou feines arriba a les 10.000 tones. I les pomes, encara més pronunciat: 108.000 tones el 2022 i 61.000 tones el 2023. Ambdues es venen de cambres frigorífiques en aquests moments.

Un altre camí diferent és la que segueixen els qui no han patit els estralls de la sequera. Les maduixes de Huelva no han tingut restriccions d'aigua del Doñana i aquest mes, és un cultiu que ja va a la baixa. El mateix passa amb la síndria. I altres productes com el raïm són una incògnita perquè encara han d'arribar. Sigui com sigui, cal veure si el producte és de temporada per valorar millor el seu grau d'afectació. També la situació, el requeriment que tenen en el seu conreu i, finalment, el context inflacionista. La resposta és una incògnita per diferents col·lectius. A tall d'exemple, ASEDAS, l'Associació d'Empreses i Supermercats, ens assegura que no tenen "ni poden tenir" aquesta dada.