El preu del petroli Brent, que actua com a referència als mercats europeus, registra un encariment proper al 2% durant les primeres hores d'aquest dijous, fins a situar-se per sobre de la barrera dels 96 dòlars per barril. Aquest moviment alcista es produeix abans de l'obertura de les borses europees i contrasta amb els 72 dòlars en què cotitzava el cru abans de l'atac executat pels Estats Units i Israel contra territori iranià. Paral·lelament, el barril de West Texas Intermediate (WTI), que serveix de referència als Estats Units, s'ha encarit gairebé un 3%, fins a assolir els 97 dòlars per barril, en una jornada marcada per la incertesa geopolítica.
La pujada del preu del cru en les primeres hores d'aquest dijous respon fonamentalment a la fragilitat de la treva de dues setmanes que havien acordat els Estats Units i l'Iran. Enmig d'un clima de desconfiança creixent, ambdues parts s'han llançat acusacions mútues sobre possibles vulneracions de l'entesa, i la disputa pel Líban ha emergit com un dels punts calents del desacord. Les tensions s'han intensificat després que el president nord-americà, Donald Trump, qualifiqués de "rumor fals" els deu punts de la proposta iraniana per negociar el final de la guerra, una informació que havien difós diversos mitjans de comunicació, però que partia d'un comunicat oficial del Consell Suprem de Seguretat Nacional iranià.
Trump titlla "d'engany" la proposta iraniana i ataca els mitjans nord-americans
Des del seu compte a les xarxes socials, l'inquilí de la Casa Blanca ha negat l'existència d'aquest decàleg i ha aprofitat per llançar dures crítiques contra mitjans del seu propi país. En concret, Trump ha assenyalat "el decadent The New York Times i la cadena de notícies falses CNN" per haver informat sobre els esmentats deu punts, que havien estat produïts pel Consell Suprem de Seguretat Nacional iranià i difosos per les principals agències de notícies del país asiàtic. Aquesta desautorització pública per part del mandatari nord-americà ha afegit més incertesa a un escenari ja de per si molt volàtil.
Des de Teheran, el president del Parlament iranià, Mohamad Baqer Qalibaf, ha elevat el to de les acusacions. En un comunicat difós a través de les xarxes socials, Qalibaf ha denunciat que tres punts de l'acord marc per posar fi a la guerra havien estat violats pels Estats Units abans i tot de l'inici de les converses entre Washington i Teheran, que havien de tenir lloc a Islamabad, la capital del Pakistan. "En aquestes circumstàncies, un alto el foc bilateral o una negociació resulten inviables", ha sentenciat el dirigent iranià, que ha aprofitat per recordar el que considera un patró històric de comportament de l'administració nord-americana.
Qalibaf ha fet una crida explícita a la profunda desconfiança històrica que, segons les seves paraules, el poble iranià sent cap als Estats Units. Aquesta desconfiança, ha explicat, té el seu origen en les reiterades violacions per part de Washington de tota mena de compromisos adquirits, un patró que, lamentablement, s'hauria repetit una vegada més. En concret, el president del Parlament iranià s'ha referit a l'incompliment de la primera clàusula de l'acord marc, que estableix un alto el foc immediat a tot arreu, inclosos el Líban i altres regions, després de la nova ona d'atacs israelians registrada en territori libanès. A més, ha denunciat la violació de l'espai aeri iranià després que un dron considerat "intrús" fos abatut per les forces iranianes a la província de Fars.
El dret a l'enriquiment d'urani, un altre punt conflictiu
La llista de greuges per part iraniana no s'acaba aquí. Qalibaf també ha assegurat que els Estats Units han incomplert la clàusula relativa al dret de l'Iran a l'enriquiment d'urani, que constitueix el sisè punt de l'acord marc. Aquesta qüestió, històricament conflictiva en les negociacions nuclears, torna a situar-se al centre del debat i dificulta encara més qualsevol possibilitat de diàleg fructífer. La posició iraniana, expressada pel màxim dirigent parlamentari, deixa poc marge a l'optimisme i alimenta la percepció que el retorn a les hostilitats obertes és una possibilitat cada cop més real.
Mentre les converses diplomàtiques semblen encallar-se definitivament, sobre el terreny les mesures pràctiques ja comencen a notar-se. La Guàrdia Revolucionària Iraniana ha instat aquest dijous tots els vaixells que tenien previst transitar per l'estret d'Ormuz a seguir rutes alternatives. Segons l'esbós difós per la seva pròpia Armada, s'han habilitat una via d'entrada i una altra de sortida diferents de la principal, amb l'objectiu declarat d'evitar possibles mines en la zona habitual de pas. L'estret d'Ormuz, que uneix els golfos Pèrsic i d'Oman, és una artèria vital per a l'economia mundial, ja que per ell transita aproximadament una cinquena part del petroli i el gas que es consumeix al planeta. Qualsevol interrupció, sigui per mines, enfrontaments navals o tancaments unilaterals, tindria un efecte immediat i devastador sobre els preus de l'energia a tot el món.