La Comunitat Valenciana i Catalunya han pres la davantera i són les comunitats autònomes que més diners han destinat a ajuts de rehabilitació d'habitatges finançats amb els fons Next Generation. Almenys de moment. Dels 830 milions que hi ha en convocatòries corresponents al Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials, la Comunitat Valenciana ha convocat ajuts per valor de 190 milions i Catalunya de 145 milions. En conjunt, aquests dos territoris sumen el 40% de les concessions realitzades fins al moment En terceres posició se situa Andalusia amb 133 milions d'euros en convocatòries i a distància la Comunitat de Madrid amb 58 milions i Castella-la Manxa amb 50 milions, segons una anàlisi feta per la CEOE, que es queixa del retard que en conjunt porta el programa. De fet, els 830 milions suposen un 28% dels 2.970 milions de subvencions previstes en el programa de rehabilitació d'habitatges.

Sebastián Molinero, secretari general d'Andimac, l'associació de la distribució professional de materials per a l'edificació i rehabilitació, remarca ON ECONOMIA que pràcticament no s'ha executat cap obra de rehabilitació finançada amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) finançat amb els fons Next Generation. Molinero apunta que en aquests moments els projectes que ja s'han presentat partint d'aquestes convocatòries estan en fase d'aprovació. Malgrat que el programa es va aprovar a l'estiu de 2020, el Govern no va arrencar fins al juliol de 2021 i les comunitats autònomes no han començat a treballar en la base de les convocatòries fins a mitjans de l'any passat, per la qual cosa no es fan efectives fins al present any, declara el secretari general d'Andimac. El que està generant un coll d'ampolla per tirar endavant la tramitació dels projectes embassats en aquests anys.

Molinero explica que els visats van caure el 2021 i el 2022 en espera de les convocatòries de les diferents comunitats autònomes i el març d'aquest any, última xifra coneguda, continuaven descendint. Una tendència que ha de remetre en els mesos vinents, sobretot si es té en compte que ja el 2023 es preveuen 160.000 habitatges rehabilitats, segons els plans del Govern compromesos amb Brussel·les. Les obres, no obstant això, es podran executar fins a 2026 i, fins i tot, s'espera possibles pròrrogues. No obstant això, els diners ja han arribat a les comunitats autònomes, ja que dins de les previsions d'aquest programa hi ha la transferència de 1.150 milions d'euros en 2021, uns altres 1.389 durant l'any passat i els restants 430 milions en el present 2023. A aquests 2.970 milions se suma una partida de 450 milions per a desgravacions fiscals en l'IRPF, el que suposa que el programa tindrà un cost de 3.420 milions d'euros.

Component 2

El Programa de rehabilitació per a la recuperació econòmica i social en entorns residencials suposa alguna cosa més de la meitat dels 6.820 milions d'euros que es preveuen en inversions en el Component 2 (Implementació de l'Agenda Urbana espanyola: Pla de rehabilitació i regeneració urbana) que sumeixi per si sol alguna cosa més del 10% de tots els fons Next Generation. El component 2 es divideix en sis línies d'inversió i per volum de fons, després del programa de rehabilitació -o línia 1-, la següent, amb 1.080 milions d'euros, és la línia 5 per a la rehabilitació d'edificis públics i després, amb 1.000 milions cada una, la línia 2 -construcció d'habitatges de lloguer social- i la 4 -programa de regeneració i repte demogràfic per a accions en municipis de menys de 5.000 habitants. Finalment, la línia 3 destina 300 milions per a la rehabilitació energètica d'edificis, especialment enfocada a col·lectius vulnerables, i uns altres 20 milions per a la línia 6 que es gastaran en projectes pilot per a plans d'acció local.

En el cas de la línia 1 -el programa de rehabilitació- els 2.970 milions d'inversió es divideixen en 976 milions d'euros per a actuacions en barris i uns altres 1.994 milions per a la rehabilitació integral d'edificis, dels quals 1.496 milions es destinen a edificis d'habitatge, uns altres 220 milions per a la renovació d'elements constructius en habitatges i 288 milions per al desenvolupament del "llibre d'edifici existent".

Edificis antics

L'objectiu del govern és que fins a 2030 es rehabilitin 1,2 milions d'habitatges al llarg del període 2021-2030, fins a aproximar-se a la xifra de 300.000 rehabilitacions el 2026, encara que els 160.000 habitatges d'aquest any semblen un objectiu difícil d'assolir, segons Molinero. Es calcula que el 48% dels edificis a Espanya supera els 40 anys d'antiguitat i el 85% té qualificacions energètiques baixes. Des d'Andimac assenyalen que hi ha més de nou milions d'habitatges que superen el mig segle d'existència i recomanen que si se saben aprofitar bé els ajuts que s'obren amb els fons Next Generation es pot rehabilitar els edificis amb un cost relativament baix.

En aquest sentit, el secretari general de l'Associació assenyala que els ajuts creixen com més ambiciós sigui el projecte i si es realitza en el conjunt de l'edifici i no per habitatges aïllats. Així, si la reforma genera un estalvi energètic del 30% al 45%, d'una inversió de 10.000 euros, entre la subvenció i la desgravació en la declaració de l'IRPF s'hauria de pagar uns 2.400 euros, la qual cosa suposa una ajuda superior al 75%. Però si l'estalvi energètic arriba fins al 60%, encara que la inversió es pogués elevar als 40.000 euros, el propietari del pis només hauria de fer front a uns 3.600 euros, menys del 10%. En aquest sentit, considera imprescindible un bon assessorament.