Foment del Treball adverteix que el projecte de llei que limita la compra d’habitatge en zones tensionades –que els seus impulsors polítics identifiquen amb el nom de llei contra la “compra especulativa”– de cap de les maneres incrementaria l’oferta residencial. A més, considera que generaria inseguretat jurídica, creant un precedent perillós, i que substitueix les polítiques d’habitatge per més intervencionisme administratiu.

El Parlament va acordar aquesta setmana tramitar aquest projecte de llei pel procediment urgent de lectura única, que evita escoltar el sector, amb els vots a favor de PSC, ERC i Comuns –la formació impulsora–, que es van imposar a Junts PP, Vox i Aliança Catalana. A més de Foment del Treball, també han exposat la seva oposició l’organització de promotors APCE i l’associació de propietaris Som Habitatge.

La patronal liderada per Josep Sánchez Llibre subratlla que el projecte de llei és un “atac als fonaments de la propietat privada” i que agreujarà la crisi de l’habitatge. Reclamen “estabilitat normativa, diàleg i mesures efectives per construir més habitatges”.

En un document, Foment s’oposa al projecte de llei amb aquests nou arguments:

1. “El nom de la llei anticipa el seu biaix ideològic”. Indiquen que no menciona mesures per facilitar l’accés a l’habitatge, ni per incrementar l’oferta residencial, sinó de contenció de l’especulació, “donant per descomptat que tota adquisició que no respongui als usos volguts o preferits pel legislador constitueix una forma d’especulació”. Consideren que “el títol no descriu objectivament una realitat jurídica; incorpora ja un judici polític sobre l’activitat dels ciutadans”.

2. “No és una política d’habitatge; és una política de restricció de drets”. Recalquen que amb aquesta llei no es construirà ni un sol habitatge, ni s’urbanitzarà un sol metre quadrat de sòl, ni s'incentivarà la promoció ni s'ampliarà l’oferta residencial. “L’únic que fa és restringir el dret de propietat, limitar la llibertat dels ciutadans i incrementar el control administratiu sobre el patrimoni privat. Quan una llei només prohibeix i no resol el problema que diu combatre, no és una política d’habitatge; és una política de restricció de drets”.

3. “La propietat privada deixa de ser un dret per convertir-se en una autorització”. Apunten que la proposició de llei pretén “decidir qui pot comprar, amb quina finalitat, quants habitatges pot tenir i quin ús n’haurà de fer durant anys”.

4. “Es legisla contra una paraula, no contra un problema”. Subratllen que l’anomenada “compra especulativa” constitueix un “eslògan polític, no una categoria jurídica”. Afegeixen que “quan el dret es construeix sobre etiquetes ideològiques en lloc de conceptes jurídics precisos, desapareixen la seguretat jurídica i la previsibilitat que exigeix un Estat de dret”.

5. “La pitjor política d’habitatge és la que genera inseguretat jurídica”. Indiquen que es construeix habitatges quan hi ha “confiança, estabilitat normativa i seguretat jurídica”. I adverteixen que amb aquesta llei s’aconseguirà el contrari: “retardarà inversions, paralitzarà operacions i reduirà encara més l’oferta”. Afegeixen que “la incertesa jurídica, que durarà fins que es pronuncií el Tribunal Constitucional anul·lant la llei,  és una de les formes més eficaces de destruir habitatge sense prohibir-ne formalment la construcció”. “Comprar un habitatge per rehabilitar-lo, reservar-lo per als fills, conservar-lo com a patrimoni familiar o invertir-hi legítimament no és especular”.

6. “El problema no és només la llei; és la manera de legislar”. Consideren que tramitar aquesta llei a través d’un procediment urgent de lectura única “degrada la qualitat de la democràcia”. Entenen que és la moneda política amb la qual s'ha pagat l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat.

7. “La llibertat és la regla i la prohibició l’excepció”. Insisteixen en que “es presumeix que tota adquisició és potencialment especulativa i només es considera legítima quan s’ajusta als fins prèviament autoritzats pel legislador [...] és l’administració qui decideix quins projectes de vida mereixen protecció jurídica”.

8. Debilitat institucional. Recorden que el procediment de lectura única va ser concebuda per a iniciatives simples o àmpliament consensuades. “Utilitzar-la per reformar un dels drets constitucionals més rellevants significa convertir una excepció reglamentària en un mecanisme habitual per reduir el debat parlamentari”.

9. “La crisi de l’habitatge no es resol perseguint compradors, sinó construint habitatges”. Consideren que el problema de l’habitatge no són els inversors, sinó el fet que durant anys s’ha construït poc, s’ha urbanitzat poc i “s’han acumulat traves administratives que han reduït l’oferta”. Conclouen que aquesta llei no afronta cap d’aquestes causes.