L'ha sentenciat el Tribunal Suprem: els treballadors que surten a fumar o a prendre un cafè fora de les seves pauses de descans hauran de fitxar. Moltes empreses, que actualment fan els ulls grossos i permeten les sortides dels seus treballadors per fumar-se un "piti", moltes vegades en companyia d'altres companys, ara poden emparar-se amb el Tribunal Suprem per prohibir-ho. L'alt tribunal ha avalat que els treballadors fitxin cada vegada que abandonen el lloc de treball per prendre cafè o fumar, després de ratificar una sentència de l'Audiència Nacional de desembre de 2019.
En una sentència datada el passat 22 de febrer, que ha avançat elDiario.es, la sala social del Tribunal Suprem desestima el recurs de CCOO contra la sentència de l'Audiència Nacional del 10 de desembre de 2019 sobre una demanda de conflicte col·lectiu presentada pel sindicat contra les gasolineres Galp. Entre altres coses, el sindicat exigia que es declarés nul el còmput de temps derivat de la implantació del sistema de registre de jornada perquè no afectés les pauses per fumar, prendre cafè i esmorzar, que fins aleshores s'integraven com a temps de treball dins de la jornada i no es fitxava ni es descomptava.
Però l'Audiència Nacional va considerar que el que quedava provat és que, "si bé al centre de treball hi havia un control d'accés mitjançant torns, aquest únicament s'utilitzava a efectes de seguretat i prevenció de riscos de l'edifici, no de control de jornada." Es venia tolerant, afegeix la sentència, "per una política de confiança empresarial en virtut de la qual cada treballador és responsable de desenvolupar la jornada compromesa, que els treballadors sortissin de les instal·lacions per fumar o per prendre cafè, sense que es pugui deduir de tal circumstància que l'empresa reputés les esmentades interrupcions de la prestació de serveis com de treball efectiu".
No existia "un efectiu control i seguiment de la jornada desenvolupada per cada treballador", afegeix, criteri que recolza ara el Suprem, que destaca que no consta que "la pausa per fumar o el cafè fossin temps efectiu de treball", per la qual cosa no s'ha vulnerat cap precepte.
Sentència de l'Audiència Nacional
En la sentència del Tribunal Sepremo, a què ha tingut accés ON ECONOMIA, es confirma la sentència de l'Audiència Nacional (AN) donant per bona la seva argumentació. Així, el Suprem avala, doncs, com de dictat per l'AN que considera que no consten acreditades unes presumptes condicions més beneficioses atorgades per l'empresa als seus treballadors, com a al·legada CCOO que defensa que el temps invertit a sortir a fumar o a prendre un cafè "no se sotmetia a fitxatge i s'integrava com a temps de treball". L'AN dona igualment per provat que el sistema de torns per a accés al centre de treball no es destinava abans del 26 de setembre de 2019 com a sistema de control de jornada i aclareix que "la tolerància de l'empresa en què els treballadors sortissin de les instal·lacions a aquells efectes [prendre un cafè o fumar un cigarret] no implica que el temps invertit en això anés de treball efectiu, encara que només sigui perquè no estava sota un control cert."
Igualment, la sentència de l'Audiència Nacional de 2019, recorreguda per CCOO, posa èmfasi que l'empresa Galp va advertir en un comunicat que l'ús dels torns passaria a ser utilitzat com a control de la sortides per fumar o prendre un cafè. En l'esmentat missatge a la plantilla, segons ressalta la sentència de l'AN, l'empresa utilitzaria els torns per en obtenir informació en l'entreplanta de reunions, formació i arxius; per a vacances, assumptes propis i llicències de conveni, per a descans jornada intensiva (15 minuts); per al control de viatges i treballs exteriors (entrada i sortida el dia) i per a control de l'"esmorzar, sortida a fumar, prendre cafè (puntualitzant amb relació a aquesta incidència que el temps dedicat a aquesta incidència no es comptabilitza com a jornada efectiva".
Per la seva part, en l'escrit d'al·legacions presentades al Tribunal Suprem, CCOO va defensar que l'empresa no tenia capacitat per a, en ocasió d'implantar el registre diari de jornada alterar les regles de còmput operatives en l'empresa que constitueix un element essencial de la relació d'equilibri en les prestacions del contracte. Va afirmar que l'empresa no podia alterar el criteri de còmput i el que abans "es permetia com a temps efectiu de treball, en relació amb les breus absències per fumar, prendre cafè, etc., ara es qualifiqui com a temps de descans i s'exigeixi una recuperació horària" que, segons l'opinió del sindicat comportaria una prolongació de la jornada, no podent exigir-se la prova que existeix una condició més beneficiosa sobre la consideració d'aquestes pauses com a temps de treball.