La Fiscalia Anticorrupció ha ratificat tots els delictes que atribueix a l'exvicepresident del govern espanyol Rodrigo Rato (onze delictes fiscals, blanqueig de capitals i corrupció en els negocis) i demana per a ell 63 anys de presó i 42,4 milions d'euros de multa. L'escrit d'Anticorrupció suposa per a Rato una petició de condemna de 63 anys (53 pels delictes fiscals, 6 per blanqueig i 4 per corrupció en els negocis), i 42,4 milions d'euros de multa (19,9 pels delictes fiscals, 20 per blanqueig i 2,5 per corrupció en els negocis).

L'escrit presentat aquest divendres per la Fiscalia inclou la modificació a l'alça d'algunes de les quotes defraudades, després de la reformulació realitzada per part de l'Oficina Nacional d'Investigació contra el Frau (ONIF), organisme dependent d'Hisenda. La Fiscalia sol·licita també que Rato indemnitzi amb 7,75 milions d'euros l'Agència Tributària.

Després de la 47a sessió del judici per l'origen de la fortuna de Rato, fonts pròximes a l'exbanquer han qualificat d'"extrema" la posició de la Fiscalia, que no ha tingut en compte res de l'ocorregut durant les vistes. A la seva sortida de la seu de l'Audiència Provincial, Rato s'ha referit a la investigació oberta contra Equip Econòmic, el despatx de l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, per un presumpte tràfic d'influències amb l'Agència Tributària en benefici dels seus clients en la qual ha aparegut el seu nom.

Rato ha assegurat que espera que el fiscal en cap d'Anticorrupció, Alejandro Luzón, no "intenti impedir" que s'aclareixi la participació de l'esmentat despatx en el desenvolupament de la seva causa. Una vegada que el sumari deixi de ser secret, ha explicat Rato, no descarta personar-se com a acusació.

Increments patrimonials

La Fiscalia assegurava en el seu escrit haver identificat increments patrimonials no justificats entre els anys 2005 i 2015, a més de rendiments de capital mobiliari a l'exterior tampoc declarats a Hisenda, així com la tributació de serveis professionals a través de les seves societats. Així mateix, en el judici s'ha abordat si, sent president de Caja Madrid-Bankia (entre gener de 2010 i maig de 2012) Rato va cobrar indegudament comissions procedents dels contractes de publicitat que l'entitat bancària va firmar amb les empreses de publicitat Publicis i Zenith relatius a la fusió, la imatge de marca i la sortida a borsa de l'entitat.

Segons sosté la Fiscalia, les esmentades comissions es van canalitzar des d'una societat interposada, Albisa, propietat d'Alberto Portuondo, que també figura com a acusat, i que havia estat contractat com a assessor a Bankia. Sempre, segons el ministeri públic, una part de la comissió (835.059,97 euros) que va cobrar Portuondo va arribar a la societat Kradonara, epicentre de la trama societària de Rato, sota un suposat contracte d'assessoria. Així mateix, afirma que Rato va mantenir un patrimoni ocult a la Hisenda espanyola a través de diverses societats estrangeres -Rod Rose Investment, Red Rose Finantial, Wescastle i Vivaway-.

El pròxim 6 de maig es reprendrà la vista amb la lectura de l'informe final de la Fiscalia; a continuació serà el torn de les defenses i del dret a última paraula dels acusats, que l'exvicepresident ha assegurat que està disposat a exercir.