La imposició per part dels Estats Units d'un aranzel uniforme del 10% a les seves importacions tindrà una repercussió en el creixement de l'economia mundial per la mateixa dinàmica de la cadena productiva. "Quan un component s'encareix a la frontera nord-americana, els sobrecostos es propaguen per totes les cadenes de subministrament internacionals, arribant a sectors que ni tan sols exporten directament als EUA," assegura un informe que ha difós aquest dilluns la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea).

L'anàlisi quantifica l'impacte global de la mesura unilateral presa pel govern de Donald Trump en una retallada del 0,73% del PIB mundial, ja el primer any d'aplicació del gravamen comercial internacional. A més, especifica que el país d'origen de la mesura tampoc no quedarà exempt de les conseqüències econòmiques derivades del mateix: els Estats Units perdran un 0,82% del seu PIB, en un any. Atenent les repercussions que tindrà per a Europa, i més concretament per a Espanya, es determina que la retallada percentual del producte interior brut serà del 0,74%, en els primers dotze mesos.

Les dades provenen del treball fet per Jorge Alonso Ortiz (ITAM-CIE) i José María Da Rocha (Universidade de Vigo) que quantifica l'impacte immediat del nou xoc aranzelari dels Estats Units -iniciat el 2018 i agreujat en 2025- sobre l'economia mundial. El model prediu que la factura no es concentra, ja que el Canadà, la Xina, Mèxic i la Unió Europea perden entre mig i gairebé tres quarts de punt percentual de renda. Per a la seva elaboració, els autors han analitzat 77 països i 11 sectors, amb dades de l'OCDE.

Mèxic, beneficiat?

L'estudi explora, a més, quatre possibles etapes d'escalada. La més severa manté el 10% general, eleva al 25% el gravamen al Canadà i Mèxic, a un 15% el de la UE, i a un 145% el que afecta la Xina. Sota aquest esquema extrem, el PIB global es contreu un 3,38 % i el nord-americà un 3,78 %, confirmant la naturalesa convexa dels costos dels aranzels en presència de xarxes productives denses que troben altres estudis. El treball mostra que el xoc aranzelari amb prou feines canvia el volum de comerç mundial. El quocient d'exportacions més les importacions sobre PIB retrocedeix només un 4% a escala mundial. Tanmateix, el gruix del flux que abandona els EUA troba nou destí, sobretot a Mèxic. "L'aranzel actua, per tant, menys com un mur i més com una vàlvula que desvia contenidors cap a altres ports. El comerç ni es crea, ni es destrueix, es redistribueix", han explicat els autors de l'informe.

No sempre és positiu

En les seves conclusions, els experts adverteixen també que, davant de la idea que les exportacions poden derivar-se a altres mercats o que es pot arribar a acords amb els importadors, es pot tenir en compte que "el primer any després d'una pujada aranzelària està dominat per la rigidesa, no per la substitució". També desconfien de la idea política que "els aranzels repatrien la producció: l'economia nord-americana emergeix menys oberta, més pobre en termes reals i envoltada de veïns que comercien més, no menys, malgrat mostrar un superàvit comercial".

En tercer lloc, asseguren que "una espiral de represàlies [no inclosa en la simulació que du a terme l'anàlisi] duplicaria previsiblement els danys, com ensenyen els precedents històrics dels anys 30". "La nostra anàlisi no sosté en absolut la idea Trumpiana que els aranzels reindustrialitzen sense dolor, abans bé: reparteixen l'activitat, encareixen la cistella de consum domèstic i redueixen la renda real del país que els imposa", concreten.

L'estudi també sentencia que "en un sistema de producció tan imbricat com l'actual, les guerres comercials no es guanyen, es financen amb menors salaris reals i amb inflació importada. El perdedor més gran d'una guerra comercial és el que la inicia". En aquest cas, els Estats Units.