El Consell de Ministres va aprovar el 27 de desembre passat noves iniciatives per respondre a les conseqüències que la guerra d'Ucraïna està tenint en l'economia espanyola i protegir tots els ciutadans, especialment els més vulnerables. Entre aquestes mesures hi ha l'abonament extraordinari de 200 euros destinat a donar suport a les rendes de les famílies de classe mitjana en un context d'inflació. Amb aquest ajut, que arribarà a 4,2 milions de llars, es reduiran les situacions de vulnerabilitat econòmica que no estan cobertes per altres prestacions socials.
Les llars interessades en aquesta prestació tindran des del proper dimecres, 15 de febrer, fins al 31 de març per emplenar el formulari electrònic disponible a la Seu Electrònica de l'Agència Tributària. Per això és necessari disposar de Cl@ve, certificat electrònic o DNI-e, encara que també pot presentar el formulari un tercer per apoderament o col·laboració social.
Els requisits
L'ajut va adreçat als assalariats, autònoms o aturats inscrits a les oficines d'ocupació que no rebin altres prestacions de caràcter social, com és el cas de les pensions o l'Ingrés Mínim Vital. I els requisits són quatre: haver percebut ingressos íntegres inferiors a 27.000 euros anuals i tenir un patrimoni inferior a 75.000 euros. L'habitatge habitual és exclòs del còmput del patrimoni; el còmput dels ingressos i del patrimoni s'efectua sumant els dels familiars que convisquin al mateix domicili: el sol·licitant, el seu cònjuge o parella de fet, descendents i ascendents fins a segon grau; no se sumarà l'ingrés i el patrimoni de les persones que comparteixin pis sense tenir una relació familiar; els beneficiaris han de tenir la residència habitual a Espanya. Així doncs, les persones que, a 31 de desembre de 2022, percebin l'Ingrés Mínim Vital, o pensions abonades pel Règim General i els Règims especials de la Seguretat Social o pel Règim de Classes Passives de l'Estat, així com els que percebin prestacions anàlogues reconegudes, però no integrades en aquests règims. Els administradors de dret duna societat mercantil que no van cessar en la seva activitat a 31 de desembre de 2022.
Amb què se'l poden gastar?
D'altra banda, aquest va en paral·lel a l'alimentació. Això vol dir que no cal gastar el xec en la compra d'aliments, ja que l'Executiu ha assegurat que no podria controlar la despesa de cada família, per la qual cosa queda com de "lliure disposició" malgrat que el seu objectiu inicial és ajudar les unitats familiars a l'àmbit de l'alimentació per l'increment dels preus. Cal recordar que aquests 200 euros formen part d'un conjunt de mesures aprovades el darrer 2022 que també inclouen l'eliminació de l'IVA per als aliments de primera necessitat (passa del 4% al 0%); la baixada de l'IVA del 10% al 5% per a olis i pasta; la pròrroga de les condicions dels contractes de lloguer en la seva renovació per evitar pujades abusives durant els pròxims sis mesos; ajudes directes als agricultors de 300 milions d'euros, per compensar l'augment dels costos per l'encariment dels fertilitzants; suport a la indústria gasintensiva amb una nova línia de liquiditat de l'ICO de 500 milions d'euros i 450 milions d'euros en ajudes per al sector de la ceràmica i altres subsectors, a més de 3.100 milions d'inversió pública mitjançant el nou Perte de descarbonització industrial.
Els problemes per fer la sol·licitud
Si el sol·licitant té domicili fiscal a Navarra o al País Basc, les hisendes locals són les competents per rebre les sol·licituds i administrar el xec. Si no, s'haurà d'omplir un formulari online a través de l'Agència Tributària espanyola. A partir d'aquí, la quantia es rebrà en un únic pagament mitjançant transferència bancària des del moment que comenci a funcionar. I això se situa en el mes de maig. A més, la mesura va ser criticada, especialment, perquè la bretxa digital afecta precisament als més vulnerables que poden percebre aquest ajut i, per tant, la gestió i els tràmits que es requereixen impossibiliten que sigui àgil pels contribuents que tenen dret a aquest ajut. Tot i que des de La Moncloa defensen que no cal aportar cap tipus de documentació. En cobrir el qüestionari, les dades de les diferents administracions es creuaran i aclariran si té dret o no a cobrar l'ajuda. La lletra petita també dona una altra derivada. Aquest tipus de xecs solen amagar una lletra petita. Molta gent no sabia que calia tributar-la. Per tant, els diners que es rebin ara hauran d'aparèixer recollits a la Declaració de la renda del següent exercici.
Francesc Reguant, president de la Comissió d'Economia Agroalimentària del Col·legi d'Economistes de Catalunya, valora per ON ECONOMIA el xec: "Pot ser que sigui una mesura més estètica, però aquest sector de la societat té grans debilitats econòmiques i pot ser de gran ajuda". Malgrat tot, hi ha dos aspectes negatius: el cobrament no es farà efectiu fins el mes de maig i les persones que han d'accedir a aquesta ajuda ho han de fer per Internet i a través d'un tràmit burocràtic massa feixuc. A més, el seu perfil coincideix amb el majoritari que no tenen accés a Internet i amb una bretxa digital majoritària.
Impacte de les polítiques socials
Malgrat aquesta ajuda, si ens fixem en els darrers informes lligats a l'actuació sobre la covid, Espanya no lidera les polítiques socials. Les mesures de suport a empreses i famílies per pal·liar els efectes de la covid van fer que, durant el primer any de la pandèmia, es dupliqués a Espanya el percentatge de subvencions que es concedeixen anualment en relació amb el PIB. Tanmateix, això no va evitar que Espanya es col·loqués a la cua d'Europa en ajuts directes concedits per combatre els efectes econòmics de la pandèmia, ja que la majoria de les subvencions es van concedir amb garanties en forma d'avals bancaris i una mínima part com ajuts directes no reemborsables. En concret, durant 2020 es van duplicar els ajuts públics a Espanya fins a assolir l'1,46% del PIB, molt per sota del 2,43% de la mitjana del conjunt de països de la UE, inclòs el Regne Unit, la qual cosa situa el país al vintè lloc de la UE. Del total, un de cada tres ajuts (el 34,7%) concedits el 2020 es va destinar a pal·liar els efectes de la pandèmia, lluny del percentatge del 59,3% del conjunt de la UE.