El Govern ha aprovat un projecte de llei de l’ocupació pública de Catalunya, que ara iniciarà el tràmit parlamentari, que afectarà prop de 400.000 treballadors de la Generalitat (a la imatge superior, una sessió de formació de funcionaris), dels ajuntaments catalans i de les set universitats públiques del país. Aquest projecte de llei preveu facilitat la mobilitat dels professionals entre les diverses administracions públiques catalanes i la captació de nou talent, però també l’establiment d’avaluacions anuals i de complements de productivitat pel compliment d’objectius entre moltes altres mesures.
En una sessió de treball amb periodistes, la secretària d’Administració i Funció Pública, Alicia Corral, i la directora general de Funció Pública, Anna Molina, van subratllar que l’objectiu de la futura llei és oferir un “marc jurídic estable” per afrontar reptes com la captació i retenció de nou talent, el relleu generacional davant l’envelliment de les actuals plantilles o la mobilitat entre administracions.
Entre altres mesures, el projecte de llei preveu des del desenvolupament, per primera vegada, de “l’Estatut Bàsic de l’empleat públic” a la creació d’un portal únic que reculli totes les ofertes de feina de les diverses administracions. Com a novetat destaca un sistema d’avaluació del personal, un examen anual, si bé encara està per definir i no ha establert que passa amb els empleats que no el superin. També obre la porta als complements salarials de productivitat en funció del compliment dels objectius establerts.
Alicia Corral va apuntar que l'actual legislació catalana d’ocupació pública és antiga, amb disposicions de fa més de 25 anys i que “no podem continuar posant ‘pegats’ a les normes del passat”. I Anna Molina va precisar que serà una llei “tècnica” que respecta l’autonomia de les diverses administracions. Confien en el fet que el projecte de llei tingui el suport dels grups polítics, ara que inicia el tràmit parlamentari, perquè s’aprovi aquest mateix any.
En la documentació que han difós d’aquest projecte de llei, destaquen aquestes 12 línies d’actuació:
1. Establir un marc legal de l’ocupació comú a totes les administracions públiques catalanes. S’aplicarà a la totalitat dels empleats públics d’aquestes administracions (Generalitat, ajuntaments i universitats). Es preveu desenvolupar el que anomenen “Estatut Bàsic” de l’empleat públic.
2. Nou sistema de selecció i provisió de places. L’objectiu és professionalitzar i agilitzar els processos de selecció i captar nous perfils professionals. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) tindrà un paper clau. Serà possible convocar processos de manera unitària per a les diverses administracions.
3. Millorar els instruments de col·laboració entre les administracions públiques catalanes. Creació del Consell de l’Ocupació Pública Catalana (que surt de la transformació de l’actual Consell Català de la Funció Pública), per incloure tots els treballadors públics, i un òrgan d’experts de suport. També preveu constituir dues meses: una per negociar les condicions de treball comunes a totes les administracions catalanes i, una altra, sobre el personal de les universitats públiques.
4. Carrera professional. Promulgar una regulació conjunta per valorar la trajectòria dels treballadors. S’estructurarà en quatre trams de desenvolupament (anomenats inicial, consolidat, expert i referent) i donarà dret a la percepció d’un complement retributiu.
5. Crear un model que faciliti la mobilitat del personal entre les diferents administracions públiques. Es basarà en el concepte d’“empleat públic català” i un sistema d’acreditació que atorgarà l’EAPC. Serà de caràcter voluntari, mitjançant un conveni, per als ens locals i les universitats.
6. Avaluació anual. Determinar un model per avaluar l’acompliment de l’actuació i l’assoliment dels resultats. Aquesta avaluació serà amb caràcter anual. Amb això es busca millorar la qualitat dels serveis públics.
7. Àrees d’especialitat. Definir àrees d’especialitat per agrupar els llocs de treball en funció dels coneixements, competències i funcions.
8. Ordenar els llocs de treball per a una millor planificació. Es preveuen mesures com fomentar els llocs de treball interadministratius (en més d’una administració alhora, amb la possibilitat de fer-ho a temps parcial), la creació de comissions de servei, l’adscripció a projectes de manera temporal, el traslladat de personal per necessitats urgents o la reassignació de funcions.
9. Introduir la planificació estratègica dels recursos humans. Totes les administracions hauran de planificar, incloses les universitats. L’oferta d’ocupació pública es veu com un instrument de planificació de personal. També s’elaboraran plans de relleu generacional (amb mesures com la reducció de jornada bonificada).
10. Definir el model d’accés de les persones amb discapacitat. Es preveu dos sistemes: l’ordinari (per a tota classe de discapacitats) i l’específic (exclusiu per a discapacitats intel·lectuals). Les proves d’aquest últim s’orientaran a una plena integració sociolaboral en les administracions.
11. Introduir la perspectiva de gènere i mesures per a la igualtat efectiva. Es preveu impulsar plans per a la igualtat; protocols d’assetjament psicològic, sexual i per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere.
12. Establir mesures d’integritat pública i transparència. Entre aquestes hi ha la determinació dels principis ètics i regles de conducta dels treballadors, així com el reconeixement a denunciar irregularitats i el dret a ser protegits en el cas que ho facin. I la creació d’una plataforma única per publicar totes les ofertes de treball disponibles a les administracions públiques catalanes.
