La mobilitat residencial s’ha incrementat notablement a la regió metropolitana de Barcelona en els últims cinc anys. La proporció de població metropolitana que ha canviat de residència dins de la regió ha passat del 8,8% en 2017 al 28,3% en 2022, és a dir, s’ha triplicat, superant el milió cent mil persones. La necessitat de trobar un habitacle accessible econòmicament ha estat el principal motiu que ha provocat el canvi per un de cada quatre trasllats registrats, posa de manifest un estudi elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), a partir de les dades de l'Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2022.

Es fa palès que l’estretor econòmica ha crescut progressivament des del 2017, amb un increment de 9,6 punts percentuals passant del 14,4% al 24%, i és el nivell més elevat des de les primeres enquestes realitzades el 1995. Val a dir que s’ha empitjorat per sobre del 17% de canvis provocats pels problemes econòmics del període 2006-2011, quan va esclatar la crisi financera i immobiliària. A més, en els últims cinc anys la percepció de dificultat per trobar habitatge assequible s'ha estès a tota la regió metropolitana i si el 2017 el 50,5% dels enquestats la percebia, ara aquest percentatge s'ha elevat al 64,3%. També hi ha hagut un augment important de població que assenyala causes relacionades amb el preu de l’habitatge com a raó principal per escollir el lloc de residència (del 15% en 2017 al 23,7% en 2022).

La tendència podria consolidar-se en funció de les perspectives que té a hores d’ara la població sobre les seves necessitats residencials: pràcticament un terç dels enquestats (30%) de l’àrea metropolitana preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys, un increment rellevant respecte el 2017 (23%). Les expectatives de canvi residencial han augmentat particularment a la ciutat de Barcelona, essent l’àmbit que actualment registra el percentatge més elevat (35,5%).

Tot i que, en els darrers cinc anys, els moviments cap a un nou habitatge es produeixen majoritàriament dins dels mateixos municipis (66,3%), i la ciutat de Barcelona n’és l’exemple més palpable especialment durant l’últim any, la percepció de dificultat per trobar habitatge assequible s’ha estès arreu de la regió metropolitana de Barcelona, en els darrers cinc anys. Mentre que el 2017, Barcelona (62,6%) destacava clarament respecte a la resta de territoris, seguida a distància pel Vallès-Collserola (53,5%) i el delta del Llobregat (50,5%), el 2022, la situació ha canviat de manera significativa. Ara resulta que la percepció que té la població respecte a les seves dificultats per trobar un habitacle assequible s’estan igualant i també són territoris problemàtics el Maresme, l’Ordal i els municipis de l’entorn del Llobregat; a més ciutats com Sabadell i Terrassa. De fet, les poblacions del delta del Llobregat (69,4%) i el Maresme (67%) superen actualment a Barcelona (66,1%) com a territoris amb la proporció més elevada de població que percep aquest problema d’accés a l’habitatge.

L’enquesta que realitza l’IERMB, per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el conjunt de la regió metropolitana de Barcelona a 3.840 persones de 16 anys i més, mostra que els moviments de població també es donen entre la població de la regió metropolitana cap a la ciutat de Barcelona. En aquest cas, però, són menors perquè només un 7% s’ha traslladat a la capital catalana, mentre que els moviments de Barcelona a la resta de municipis de l’entorn arriba al 12% del total registrat.

La millora residencial de l'habitatge o la recerca d’entorn més amable suposa el motiu més adduït (38,9%) per canviar d'habitatge a la regió metropolitana de Barcelona, seguit pel de formar una llar o altres motius familiars (30,4%). Aquests aspectes, que han estat sempre causes principals, han perdut pes, ja que, per exemple, buscar un habitacle amb millors condicions havia arribat a ser essencial per un de cada dues operacions de trasllat (50%) l’any 2000. Alhora, formar una família era molt important el 1995 (49% dels casos) o el 2006 (45,7%), mentre que en l’actualitat no és una raó primordial.

Satisfacció amb el barri de residència

L’any 2022, el 85,5% de la població metropolitana està satisfeta amb el seu barri de residència, segons es desprèn de l’enquesta. Tanmateix, es va consolidant en el conjunt de la regió metropolitana una tendència creixent de població que fa una valoració negativa de diferents aspectes dels barris. Així, entre 2011 i 2022, els majors increments de valoració negativa s’han produït en la qualitat ambiental (del 6,8% al 20,2%), la disponibilitat d’aparcament (del 38,7% al 52,1%), l’estat de l’entorn (del 7,8% al 17,2%) i la seguretat ciutadana (del 10,1% al 19,2%).

El procés de metropolitanització avança

També durant l’últim any gairebé la meitat de la població metropolitana ocupada (48,1%) treballa a un altre municipi metropolità, evidenciant que el procés de metropolitanització continua avançant. El barri, en canvi, es referma com a espai de referència per fer les compres d’aliments frescos (73%) i envasats (69,6%), per anar al metge de família (65,1%) i per fer gestions bancàries (47,6%) i activitats esportives (46,1%).

A més, el barri és on s’ubica majoritàriament la xarxa de suport informal (de la família als amics) de la població metropolitana. Aquesta xarxa juga un paper fonamental, perquè és a la que recorre la població davant de dificultats com la manca de recursos econòmics (58,2%), els problemes per trobar feina (45,4%) o el malestar psicològic o emocional (39,5%).