Els rectors de les universitats es temen una pèrdua del 60% de les pràctiques que realitzen actualment els seus becaris. Des de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), han advertit als negociadors de l'estatut del becari (Estatut de les Persones en Formació Pràctica no laboral en l'àmbit de l'Empresa) que de mantenir-se l'obligació de compensar als becaris per les despeses que es derivin de les seves pràctiques, es produirà un ensorrament en l'oferta de pràctiques que posen a disposició dels universitaris empreses i administracions públiques. Així ho expliquen a ON ECONOMIA fonts que han tingut accés a una carta que la CRUE ha enviat als participants en la negociació (sindicats i empresaris), en la qual es queixen d'haver-se quedat fora d'una negociació que els incumbeix directament. La intenció era mostrar la seva opinió davant del que semblava l'últim intent del Ministeri de desbloquejar la negociació.
Els responsables de les universitats entenen que les empreses i certes institucions amb menors recursos que actualment ofereixen pràctiques els universitaris -algunes d'obligatòries per treure's el títol com en el cas de les curriculars- deixaran de participar en aquest tipus de formació, ja que no podran satisfer el cost que suposa compensar per les despeses com s'estableix als esborranys de negociació, segons les fonts consultades. No obstant això, aquestes mateixes fonts apunten que els rectors estan especialment preocupats per les pràctiques que realitzen els seus estudiants en organismes públics, que suposen el 60% del total, especialment en certes àrees amb un gran pes del sector públic. Els responsables de les universitats espanyoles consideren que moltes institucions públiques no tindran capacitat pressupostària, ni partides concretes, per poder abonar aquestes compensacions.
Una gestió molt complexa
A més, segons les fonts consultades per ON ECONOMIA, des de la Universitat es critica que tal com s'ha plantejat la compensació suposa una gestió molt complexa, sobrecarregant el personal de les administracions -que ja per si mateix hauran de dedicar hores de treball a les tutories dels estudiants en pràctiques; fins i tot, comenten aquestes fonts, els rectors consideren que seria necessari contractar nou personal per fer front a la burocràcia que comporten les pràctiques.
Aquesta queixa d'un excés de burocràcia per part de les Universitats ha tingut el seu reflex en la negociació. Així, al penúltim esborrany (del 9 de març) a què ha tingut accés ON ECONOMIA, es va suprimir una disposició incorporada en l'anterior text, que exigia un control intern per part de les universitats de les pràctiques. En aquesta disposició, el Ministeri de Treball exigia al Ministeri d'Universitats l'obligació d'efectuar dos anys després de l'entrada en vigor de l'estatut una avaluació per determinar el grau de vinculació de les "pràctiques extracurriculars" a la seva finalitat formativa. El que obria la porta que, després de dos anys en vigor, hi hagués motius per prohibir les extracurriculars, una cosa a què es neguen en rodó les Universitats que, segons les fonts coneixedores de la missiva, es vanten d'haver aconseguit que no fossin suprimides, un intent que va mantenir al principi el Ministeri de Treball.
Compensació per les despeses
El dret dels estudiants en pràctiques a una compensació per les despeses per part de l'empresa o institució on es desenvolupin les activitats formatives, ha estat des del principi a la taula de negociació. Als successius esborranys s'estableix que el conveni de col·laboració entre l'empresa o entitat on es desenvolupin les pràctiques i l'entitat formativa a la qual pertanyi l'estudiant, haurà d'establir els termes de l'esmentada compensació que, en qualsevol cas, ha de ser "una quantia mínima suficient per compensar tots aquells en què la persona en formació incorri". I s'esmenten despeses de desplaçament, allotjament o manutenció. Els rectors consideren que això obligarà a gestionar les factures per justificar les despeses de forma detallada, la qual cosa suposarà una càrrega burocràtica difícil d'assumir.
En les albors de l'estatut del Becari, abans fins i tot que hi hagués ja esborranys de negociació, des del Ministeri de Treball es parlava d'"abonar un salari" a aquests estudiants en pràctiques, una idea que van rebutjar immediatament, perquè d'existir salari es pressuposaria l'existència d'una relació laboral entre l'estudiant en formació i l'empresa o entitat en la qual es forma. Una cosa que queda completament descartat a l'estatut que explícitament prohibeix que es produeixi una relació laboral.
Les empreses, a favor de pagar despeses
Fonts empresarials consultades per aquest diari comenten que la seva posició a la taula de negociació ha estat sempre compensar per les despeses als estudiants en pràctiques, com també abonar part de la quota de la Seguretat Social -una cosa que tampoc no agrada a les Universitats, ja que no tenen clar si les administracions podrien fer-se càrrec de l'esmentat cost. No obstant això, la quantia de la cotització suposa 8 euros al mes, perquè el 95% de la quota està subvencionada amb fons públics i ja ha estat aprovada en la reforma de les pensions. Aquestes mateixes fonts apunten que una bona part dels estudiants en pràctiques en les empreses provenen no de les Universitats, sinó de l'àmbit de la Formació Professional. I comenten que han rebut també moltes queixes de centres formatius d'FP per la redacció de l'estatut del Becari. Es desconeix exactament quants estudiants es formen cada any mitjançant pràctiques d'aquest tipus, entre universitaris i estudiants d'FP, encara que s'especula que ronden el milió.