Espanya ha perdut l'hegemonia del dinamisme econòmic a la Unió Europea (UE) després d'una reducció del creixement del PIB del 4,2% en el primer trimestre —en termes interanuals— a l'1,8% en el segon trimestre, la caiguda més gran (2,4 punts percentuals o pp) tinguda per un país comunitari. Això ha provocat que l'economia espanyola perdés el primer, ja que va ostentar en el primer trimestre en favor d'Irlanda, EL PIB de la qual ha augmentat en el segon trimestre de 2023 un 2,8% (2% en el primer trimestre) en termes interanuals, recuperant la primera posició que ja ostentés en el tercer i quart trimestre de 2022. La d'Irlanda, juntament amb la d'Espanya, són les economies comunitàries que han mantingut fins ara els creixements més grans del PIB, especialment la primera. Però si l'economia de l'illa de l'Atlàntic continua puixant, l'espanyola perd dinamisme, ja que en el segon trimestre altres països han superat ja el ritme de creixement del PIB espanyol en termes interanuals, segons les dades de l'avanç del PIB comunitari fet públic aquest dimecres per Eurostat. No obstant això, l'economia espanyola manté ritmes molt superiors als de la majoria dels països comunitaris, ja que l'eurozona creix de mitjana un 0,6% i la del conjunt de la UE el 0,5%, davant l'1,8% d'Espanya.
Al costat d'Irlanda, superen a Espanya en el segon trimestre, Romania, ja que el seu PIB s'incrementa un 2,7% interanual (2,9% en el primer trimestre) i Portugal i Xipre, que registren un augment del 2,3% (2,5% i 3,2% respectivament en el trimestre anterior). A més, l'economia de Bulgària empata amb la d'Espanya en créixer l'1,8%. No obstant això, el descens en l'increment del PIB d'Espanya mesurat en termes interanuals, malgrat ser el més profund dels 27 Estats, és generalitzat a tots els països comunitaris. Així, el PIB mesurat en termes interanuals del conjunt dels 20 països que comparteixen l'euro (tots excepte Bulgària, Txèquia, Dinamarca, Hongria, Polònia, Romania i Suècia) ha crescut un 0,6% en el segon trimestre, quan l'anterior va ser de l'1,1%, el que suposa una reducció de 0,5 pp i en el cas dels 27 països que conformen la UE l'economia ha crescut en el segon trimestre un 0,5% des de l'1,1% del primer trimestre, amb una desacceleració de 0,6 pp. En ambdós casos, per sota dels 2,4 pp que ha desaccelerat el creixement interanual del PIB espanyol, un descens que s'ha pronosticat pels experts.
Termes trimestrals
Part d'aquest abrupte descens en el creixement del PIB d'Espanya s'explica per un efecte estadístic d'anteriors trimestres, ja que en termes trimestrals, l'economia d'Espanya va créixer en el segon trimestre de 2022 un 2,5% (el segon augment més gran després del 2,6% dels Països Baixos), molt superior a l'augment trimestral del 0,8% del conjunt de l'eurozona. Tanmateix, en el segon trimestre de 2023 l'economia d'Espanya va augmentar un 0,4%, pràcticament al mateix ritme que el conjunt de la mitjana dels països que comparteixen moneda, el 0,3%. Un símptoma que la puixança de l'economia espanyola està perdent manxa.
Així, la foto fixa de l'economia a la UE entre abril i juny mostra una convergència més gran, ja que es moderen les economies més puixants, com l'espanyola, però també la italiana (va créixer un 0,6% en el primer trimestre, però va entrar en una caiguda del -0,3% en el segon); Àustria (0,1% en el primer i una caiguda del -0,4% en el segon); Portugal (de l'1,6% al 0% en termes intertrimestrals) o la patacada de Sueca (d'un 0,1% en el primer trimestre a descendir un -1,5% en el segon). I, tanmateix, milloren altres economies com la irlandesa, que va patir en el primer trimestre una severa sotragada, amb un descens de la seva economia del -2,8% en termes trimestrals, davant un creixement del 3,3% en el segon trimestre; França, que passa del 0,1% al 0,5%, Lituània (un -2,1% en el primer trimestre davant un creixement del 2,8%) o les economies de Romania, Eslovènia, Eslovàquia o Finlàndia. Fins i tot l'economia més poderosa del club, l'alemanya, abandona la recessió en el segon trimestre, encara que tímidament amb el creixement d'una dècima (-0,1% de gener a març al 0,0% d'abril a juny).
Per sobre d'Espanya
En termes trimestrals, superen a l'economia espanyola la irlandesa (3,3% en el segon trimestre), la francesa (0,5%), la lituana (2,8%), la romanesa (0,9%), l'eslovena (1,4%), i la finlandesa (0,7%) i creixen al mateix ritme que Espanya —un 0,4%—, els PIB de Bulgària i d'Eslovènia. Entre les grans economies comunitàries, la d'Alemanya (0% trimestral), la de Suècia (-1,5%), la d'Itàlia (-0,3%), la dels Països Baixos (-0,3%), la d'Àustria (-0,4%) i la de Polònia (3,7%) mantenen ritmes molt inferiors la d'Espanya.
Actualment, hi ha en recessió (2 trimestres consecutius de descensos intertrimestrals) tres països comunitaris —Estònia, Hongria i Països Baixos— i uns altres dos —Grècia i Malta— que podrien estar-ho a compte de conèixer les dades del segon trimestre que encara no s'han fet públics. A més, nou estan en negatiu aquest trimestre, i per això, de no recuperar la senda alcista, entrarien en recessió el pròxim trimestre. Al platet positiu de la balança, Alemanya i Lituània han sortit de la recessió en el segon trimestre.