Segons dades de la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (Uatae), el sector minorista continua el seu declivi, amb 2.593 establiments menys només al juliol i una pèrdua total de 14.041 negocis en els últims dotze mesos. Això suposa el tancament de 38 comerços diaris a Espanya, una tendència que l'organització qualifica com "una hemorràgia imparable" amb greus conseqüències per als barris, l'economia local i l'ocupació.

María José Landaburu, secretària general de Uatae, ha alertat sobre l'impacte humà darrere de les estadístiques: "Cada negoci que desapareix arrossega somnis trencats, llocs de treball perduts i un teixit social que es debilita. Estem perdent part essencial de les nostres ciutats".

Els autònoms assenyalen una "tempesta perfecta" de factors:

-Lloguers abusius en zones comercials.
-Falta de suport en la transformació digital davant les grans plataformes.
-Desregulació horària, que perjudica els petits negocis davant les multinacionals.

Les exigències de Uatae

L'organització reclama mesures urgents, com:

-Control de lloguers en àrees amb alta pressió immobiliària.
-Límits a l'horari comercial de les grans superfícies.
-Ajuts reals per a la digitalització del comerç de barri.

"No és només qüestió d'economia, sinó d'identitat. El petit comerç sosté ocupació estable, fomenta l'economia circular i dona vida als pobles i ciutats. Si no actuem, el perdrem", insisteix Landaburu. A més, denuncien que l'especulació immobiliària està transformant locals històrics en habitatges turístics o franquícies, desplaçant els negocis tradicionals.

A començaments de juliol, la Generalitat va anunciar una línia d'ajuts per a petits comerços, amb préstecs de 25.000 a 150.000 euros, un any de carència i set anys per tornar-los. Entre els requisits, exigeixen quatre anys d'antiguitat i una facturació un 5% superior a l'IPC als últims tres exercicis. Tanmateix, Uatae insisteix que amb això no n'hi ha prou: fan falta polítiques decidides per evitar la desaparició d'un sector clau.

Entre 2014 i 2024, Catalunya va perdre uns 10.886 comerços, la qual cosa equival a una reducció de l'11,5% del total d'establiments que combinen comerç minorista, restauració i serveis. Aquest descens, encara que elevat, se situa per sota de la mitjana nacional del 14,3%. Es va passar d'aproximadament 94.400 negocis el 2014 a uns 83.500 el 2024. Segons el Mapa Comercial de Catalunya, l'impacte varia segons municipi: zones com Les Franqueses del Vallès assoleixen un 51% de locals buits, seguides per Reus amb un 47%, Sant Feliu de Guíxols (43%), Olesa de Montserrat i Manlleu (41%).

En contrast, municipis com Gavà, Molins de Rei, El Masnou, Sant Andreu de la Barca i Sitges conserven entre un 90% i un 95% de locals actius. L'auge del comerç online s'ha duplicat en els últims cinc anys, impulsat per hàbits de consum orientats a la comoditat, varietat i preus competitius, el que ha afectat especialment els comerços presencials incapaços de competir. En el 2024, només el 31,8% de les empreses catalanes amb 10 empleats o més van vendre per internet, una xifra que fins i tot va descendir respecte a l'any anterior.