Els treballadors en expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) van arribar a superar els tres milions el 2020 per efectes del confinament derivat de la pandèmia. La xifra es va anar reduint lentament el 2021, 2022 i, fins i tot, hi va haver encara afectats el 2023, però a partir del 2024 la situació es va estabilitzar. No obstant això, el 2025, la mitjana d'assalariats afectats per un ERTO s'ha disparat un 35%. Entre gener i agost la mitjana mensual de treballadors en expedient temporal s'ha col·locat en 14.879, mentre que en el mateix període del 2024 eren 10.993, segons les dades del Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social.

Tanmateix, el fort increment no es deriva d'un empitjorament del mercat laboral i la situació econòmica, sinó de dos factors molt concrets: la crisi del fabricant d'automòbils Ford i la DANA de l'octubre de l'any passat. Això suposa que l'explosió s'ha concentrat al País Valencià, més concretament a la província —podríem afirmar que a la ciutat— de València. En total, a l'agost d'enguany, el 83% dels treballadors en ERTO al País Valencià ho eren en la modalitat de força major per la DANA el 54,3% i en la de Mecanisme Red un 28,8% per la crisi de Ford.

El País Valencià ha tingut de mitjana entre gener i agost 5.207 assalariats emparats per un ERTO, més del doble —139%— en relació amb els 2.176 del mateix període de 2024. No obstant això, no ha estat l'única comunitat amb increments. A Madrid, el nombre de treballadors inclosos en un d'aquests expedients s'ha elevat un 55% aquest any, de 1.219 de mitjana mensual el 2024 a 1.893 enguany.

ERTO a Catalunya

Catalunya pràcticament empata, fins i tot ha registrat un lleugeríssim descens de cinc persones, que en percentatge suposa una caiguda del 0,3%. Així, la mitjana fins a l'agost d'enguany ha estat de 1.533 assalariats en ERTO al mes i 1.538 l'any anterior. Si ens centrem en les dades d'agost amb 1.248 treballadors afectats per un expedient temporal al territori. Majoritàriament, són ERTO ETOP —952— i la resta, de força major —256—, a diferència de la situació del País Valencià. A Andalusia, la tercera comunitat per volum de treballadors afectats, el nombre de treballadors sota aquest instrument laboral ha descendit un 35% enguany.

La reforma laboral va ampliar l'ERTO seguint l'aprenentatge obtingut amb la Covid i els bons resultats en el manteniment de l'ocupació. Aquest instrument, que té com a objectiu ajudar les empreses a superar períodes de dificultat, preservant l'ocupació, està regulat en els articles 47 i 47 bis (introduït en la reforma del 2022) de l'Estatut dels Treballadors.

Tipus d'ERTO

ERTO ETOP (article 47.1 ET): És el més freqüent, al qual s'acullen empreses al·legant causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. L'agost d'enguany ha concentrat el 69% del total dels assalariats afectats per un expedient temporal.

ERTO per força major (article 45, 5 i 47,6 ET): L'existència de força major temporal que impedeixi a l'empresa la normal activitat haurà de ser constatada per l'autoritat laboral, sigui quin sigui el nombre dels treballadors afectats. A les estadístiques es diferencia quan la força major procedeix d'una ordre d'alguna administració pública. Les catàstrofes, com la DANA, s'inclouen en aquest grup. A l'agost, els afectats es van elevar a 2.483 assalariats, el 24,2% del total de treballadors en ERTO. No obstant això, el seu pes varia ostensiblement. A l'octubre de l'any passat, l'últim dia hàbil hi havia 28.203 persones en ERTO, de les quals 14.056 eren ETOP i 14.147 per força major, una mica més de la meitat. D'aquests, 12.697 treballaven a la província de València.

En total, a l'agost el 83% dels treballadors en ERTO al País Valencià ho eren en la modalitat de força major per la DANA (54,3%) i en el Mecanisme Red (28,8%) per la crisi de Ford.

Mecanisme RED. El mecanisme no es deriva de la petició d'una o diverses empreses, sinó que ha de ser aprovat pel Consell de Ministres. Es va crear en la reforma laboral amb l'objectiu de fer front a crisis econòmiques, bé de caràcter cíclic o de caràcter o sectorial.

De moment, el primer no s'ha aplicat i el segon, en dues ocasions. Arran de la Covid, per assistir al sector de les agències de viatges, i a partir del gener d'enguany, per al sector de l'automoció, després de la petició especialment dels sindicats, tot i que també de la patronal. Tot i que és per al conjunt del sector, la seva aprovació té la mirada posada en la situació per la qual està passant la factoria de Ford a Almussafes (València), a l'espera que la multinacional estatunidenca aprovi la fabricació d'un nou model a la planta. Aquest dilluns s'ha sabut que podria, fins i tot, tractar-se de dos vehicles, segons La Tribuna de Automoción.

A l'agost hi havia a València 668 treballadors de la fàbrica de Ford i empreses subministradores afectats per un ERTO, però de mitjana mensual des de principi d'any s'eleva a 1.498, amb pics de 3.564 assalariats al juny. A l'agost, ha suposat el 6,7% del total de treballadors en ERTO a la Comunitat.

Tipus de suspensió laboral

Alhora, l'ERTO es diferencia en funció de l'efecte sobre la jornada de treball. Hi ha dues modalitats:

Suspensió total. El contracte s'interromp totalment i el treballador deixa de treballar, pel període pel qual s'ha aprovat l'ERTO. Això suposa que no es trenca la relació contractual. Durant aquest període no es percep salari, sinó la prestació per desocupació, en concret el 70% de la seva base reguladora del treballador els primers sis mesos i el 50% a partir del setè mes. És la modalitat preferida per les empreses. És la modalitat preferida per les empreses. A l'agost, tres de cada quatre treballadors en ERTO pateixen una reducció total de la seva feina.

Suspensió parcial. El contracte es manté, però amb una reducció de jornada i salarial en la mateixa proporció. A canvi de la reducció salarial, el treballador percep una prestació per desocupació parcial, proporcional a la reducció de jornada.