La reforma de les pensions, una de les més ambicioses del Govern, està embussada per la pretensió del ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, d'allargar el còmput d'anys que s'utilitzen per calcular la pensió dels 25 actuals a 28. La mesura genera el rebuig dels sindicats i dels seus socis parlamentaris, encara que, almenys de moment, el principal escull està dins del Govern, amb l'oposició d'Unidas Podemos. Escrivá està actualment embardissat en una negociació a tres bandes -agents socials, socis polítics i Brussel·les- per tirar endavant la segona part de la reforma enfocada a generar més ingressos al sistema.

I ha de negociar contrarellotge, ja que el límit compromès davant de la CE es va esgotar el 31 de desembre. I la seva aprovació és imprescindible perquè s'aprovi el quart pagament dels fons procedents del pla de la UE i, encara que des de Brussel·les apunten que els terminis són "aproximats", no es podran demanar més diners fins que la reforma s'hagi publicat en el BOE. I ahir l'hi van deixar molt clar al ministre espanyol: "No complir una reforma fonamental d'un pla (de recuperació) costarà molt, com ha de ser," van dir aquest dimarts fonts comunitàries en ser preguntades per la reforma de les pensions a Espanya". Escrivá va dir aquest dilluns que estarà tancada aquest mes o en els primers dies de març, però ni els agents socials, ni els partits polítics consultats per ON ECONOMIA no es mostren tan optimistes. Fonts parlamentàries d'Unidas Podemos són més taxatives: "ni hi ha acord ni hi ha hagut reunions. Ni amb nosaltres, ni amb els altres grups". A l'oposició, en principi no se l'espera en les converses.

"Ni hi ha acord ni hi ha hagut reunions. Ni amb nosaltres, ni amb els altres grups"

Escrivá sempre ha defensat a Brussel·les que ampliaria el còmput de càlcul de la pensió, però no va ser fins a finals de 2022 quan va revelar la seva proposta concreta: per obtenir la base reguladora que determini la pensió s'utilitzaran 336 mesos (28 anys) a escollir entre els 360 mesos (30 anys) immediatament anteriors a la jubilació. És a dir, que dels últims 30 anys de treball s'eliminaran els 24 mesos amb les cotitzacions més baixes.

Però, a què es deu el rebuig de l'augment d'anys del càlcul de la pensió? En una carrera professional, l'habitual és que en els últims anys els salaris siguin més alts que en els primers. Per tant, mentre més anys es computin, menor serà la cotització mitjana per any treballat, el que redundarà en una pensió més baixa. De fet, en la reforma de 2010 es va aprovar pujar, de forma gradual, des dels 15 anys als 25. Però aquesta és una teoria que fa anys ha deixat de ser categòrica, ja que són comuns els acomiadaments amb 50 o 55 anys, la qual cosa abaixa molt el salari dels últims anys. Per això Escrivá proposa que els treballadors puguin restar els dos pitjors anys que, cada vegada amb més freqüència, estan al final de la carrera laboral.

Escrivá insisteix que la proposta tindrà un efecte neutre en el cost de la Seguretat Social; és a dir, que no augmentarà els ingressos, però tampoc no generarà més despesa. El que suposaria que els treballadors beneficiats i els perjudicats seran similars. Sindicats i partits polítics es queixen que el Ministeri no els ha passat el càlcul detallat, per la qual cosa no firmaran res fins a conèixer els efectes reals sobre la pensió de milions de treballadors. Fedea calcula que suposarà una retalladal de l'1% a les pensions futures.

A més, l'estratègia negociadora dels agents socials ha canviat. Exigeixen a Escrivá que abans de continuar avançant volen saber si tindrà suport en el Parlament per evitar-se la vergonya que va suposar l'aprovació de la reforma laboral, per un sol vot després de l'equivocació d'un diputat popular. Des d'ERC diuen que no s'han assegut a negociar amb la Seguretat Social i que el problema continua centrant-se en l'acord entre el PSOE i UP. Tot i així, els agents socials reconeixen que encara que no s'han realitzat reunions formals ni s'ha presentat un nou document hi ha contactes, però a nivell individual i no amb totes les parts en comú. UGT ha demanat compensacions a Escrivá per disminuir l'efecte de l'augment del periódo de còmput.

Cotitzacions màximes

El segon punt de negociació és l'intent d'augmentar les bases màximes de cotització, la qual cosa elevaria els ingressos a curt termini. El 2023 es cotitza pels primers 53.946 euros bruts a l'any i si algun treballador els supera, ni la seva empresa ni ell no pagaran a la Seguretat Social per la diferència. La intenció és anar elevant aquest límit un 1, 145% anual fins a 2050, un 35% acumulat, però Escrivá no vol que la pensió futura d'aquests treballadors de més salari pugi en la mateixa proporció. Fedea calcula que la pensió s'incrementarà deu vegades menys que la cotització, un 0,115% anual, amb una pujada acumulada del 3%. Escrivá parla de la solidaritat dels que més guanyen, però podria generar dubtes legals.

Aquesta mesura té en contra els experts de Fedea, però sobretot als empresaris que veuran incrementats els costos laborals novament, doncs aquest any han hagut d'afrontar una pujada de 0,5% (0,1% afegit per als treballadors) pel Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI) -un recàrrec aprovat l'any passat en la primera fase de la reforma de les pensions- que en cap cas no aportarà una millora de les pensions dels que el paguen. Es recapta com a mesura extraordinària per afrontar l'excés de la despesa en pensions que es produirà en els propers 30 anys amb la jubilació de la generació del baby-boom.

Conflicte amb Brussel·les

El MEI és, precisament, el tercer front obert que té Escrivá, en aquesta ocasió amb Brussel·les. El mecanisme està aprovat per ser recaptat fins a 2032 i, després d'aquell any, es decidirà si contínua, una cosa que no agrada gaire a la Comissió Europea, per la qual cosa el ministre està disposats a allargar el termini fins a 2050. El que disgusta els empresaris.