El Banc d'Espanya torna a revisar les projeccions macroeconòmiques que va fer a l'octubre. El supervisor insisteix en l'últim 'Informe Trimestral de l'Economia Espanyola' que la conjuntura econòmica és "extraordinàriament incerta" el que el porta de nou a fer canvis. Assumeix que els preus continuaran alts el 2023 i el 2024, de manera que no baixaran del 2% (que és l'objectiu del Banc Central Europeu) fins a 2025. El que alimenta que es produeixin més pujades de tipus d'interès a Frankfurt. Així mateix, el BdE preveu ara que el PIB – que mesura el creixement de la nostra economia- creixi una mica més aquest 2022 del que havia previst anteriorment.
Així ho posa en relleu l'organisme a l'informe publicat aquest dimarts, on apunta que la inflació acumulada el 2022 serà del 8,4% i del 4,9% el 2023. Això suposa una revisió a la baixa de l'índex de preus (IPC) del 0,3% i del 0,7% respectivament. Tanmateix, el Banc d'Espanya adverteix ara que el 2024 els preus no estaran per sota del 2% com havia avançat a l'octubre. La seva previsió és que la inflació assoleixi el 3,6% (un 1,7% més) i que no sigui fins a 2025, d'aquí a tres anys, quan baixin fins a l'1,8%.
Aquestes xifres es veuran molt condicionades per l'evolució dels preus energètics en els pròxims trimestres. El que, al seu torn, dependrà de factors molt diversos, com l'evolució de la guerra a Ucraïna, el comportament de la temperatura a Europa durant els dos pròxims hiverns i el grau de dinamisme de l'economia xinesa. Però també, per la durada, el disseny i la intensitat de les mesures públiques —actuals i futures— desplegades pels organismes públics per mitigar l'encariment de l'energia. Atès el context, el supervisor explica que a curt termini predominen els riscos a l'alça en la inflació, mentre que en les projeccions de creixement econòmic els riscos van a la baixa.
Per aquesta raó, el Banc d'Espanya estima ara que el PIB del nostre país creixerà un 4,6% (0,1% més) aquest any, però només creixerà un 1,3% el 2023 (un 0,1% menys) per l'empitjorament del context exterior. També revisa a la baixa el creixement econòmic de 2024 en un 0,2%, fins al 2,7%, perquè el Govern estendrà durant el pròxim exercici les mesures d'ajuda per reduir l'impacte de la crisi energètica. I fixa el PIB de 2025 en el 2,1%.
La debilitat de l'activitat econòmica "encara continuaria sent significativa" en el primer trimestre de 2023, com a conseqüència dels mateixos factors adversos que han penalitzat l'avanç del PIB en la segona meitat de 2022, explica l'informe. No obstant això, a partir del segon trimestre de l'any vinent el creixement econòmic recuperaria vigor de manera gradual, a mesura que, entre altres factors, millorin les rendes reals dels agents —si va baixant la inflació—, es recuperin els mercats exteriors i es despleguin els projectes d'inversió vinculats amb el programa Next Generation EU (els fons europeus).
Si els preus continuen alts, hi haurà més pujades de tipus
Els bancs centrals de les principals economies desenvolupades han anat pujant els seus tipus d'interès per frenar la inflació, refredar l'economia i el consum. Així, el Banc Central Europeu (BCE) ha elevat el preu dels diners quatre vegades aquest any, fins al 2,5%, amb l'objectiu de reduir la inflació al 2%. Però les previsions d'inflació del Banc d'Espanya i altres organismes oficials, ja apunten que el ritme de pujades es mantindrà el 2023.
Després de les contínues revisions a l'alça de la inflació, el Consell de Govern del BCE va anunciar en la seva última reunió que els tipus d'interès hauran d'incrementar-se encara més fins a assolir nivells prou restrictius per assegurar que la inflació torni a situar-se de forma oportuna en l'objectiu del 2% a mitjà termini. A Espanya, la inflació s'ha moderat més que a Europa (6,8% el novembre, davant 10,1% de l'Eurozona) principalment pel descens dels preus energètics. Tanmateix, els preus dels aliments han continuat accelerant-se, fins a assolir una taxa de creixement interanual del 14% al novembre, més que la mitjana europea.
La desacceleració dels preus energètics s'explica per la caiguda mes a mes dels preus de l'electricitat a causa de l'abaratiment del gas utilitzat a la producció elèctrica i en els dels combustibles i carburants, en línia amb el descens observat en el preu del petroli, explica el Banc d'Espanya. Això ha fet que la inflació subjacent també es desacceleri en els últims mesos (des del 4,6% de juliol fins al 4% de novembre), a arrel, fonamentalment, de l'alentiment en els preus dels serveis.
En part, l'esmentat alentiment hauria estat conseqüència de les mesures d'abaratiment del transport públic i del límit a l'increment dels lloguers establertes pel Govern, que haurien reduït en tres dècimes, aproximadament, la taxa d'inflació general al novembre. Una altra de les conseqüències de l'increment de preus, apunta l'informe, ha estat la caiguda del consum, que ja ha començat a observar-se entre setembre i desembre, sobretot en lleure i hostaleria. Les altes taxes d'inflació —que erosionen el poder adquisitiu de les cases—, l'elevada incertesa, l'enduriment de les condicions de finançament i uns nivells de confiança molt reduïts, especialment entre les cases amb menor renda, són darrere d'aquesta caiguda.