A l'agost hi havia a Catalunya 1.099.867 treballadors emparats per un conveni col·lectiu, dels quals 622.300 (56,6%) estan regulats per acords d'àmbit provincial o autonòmic i els 477.567 (43,4%) restants ho són per un conveni d'àmbit estatal, segons les dades acabades de fer públiques pel Departament d'Empresa i Treball. Els convenis, tot i que regulen nombrosos aspectes de les relacions laborals entre les empreses i els seus treballadors, tenen tres punts forts: les pujades salarials, la jornada laboral computada en hores anuals i la revisió salarial, segons l'IPC.

En termes generals, en tots els convenis col·lectius es compleix l'axioma que a més augment salarial, més gran serà la jornada pactada i menor el dret que les nòmines es revisin cada any en funció de la inflació, amb la finalitat que no es perdi poder adquisitiu. Les dades publicades per l'Observatori del Treball i Model Productiu permeten fer un estudi comparatiu en funció de l'àmbit geogràfic —autonòmic, provincial i estatal— dels 421 convenis col·lectius que actualment estan en vigor a Catalunya i ens condueixen a una conclusió: els treballadors amb conveni estatal gaudeixen fins a l'agost d'un augment salarial més gran, del 3,28%, davant la mitjana dels convenis provincials i autonòmics, del 3,18%.

Això vol dir que la pujada salarial, segons els convenis a Catalunya per als gairebé 1,1 milions d'assalariats, és del 3,24%, un quart de punt inferior al 3,5% de la mitjana d'Espanya. Però segons la lògica inversa de “com més puja, menys hores treballades”, les jornades pactades per als treballadors catalans, 1.732 hores l'any, són inferiors a la mitjana de 1.750,7 hores a Espanya. Igualment, els convenis amb vigor a Catalunya d'índole nacional compensen les pujades salarials superiors amb jornades més extenses, de 1.743 hores, que els d'àmbit merament català, amb 1.718 hores de treball l'any.

Millor, els autonòmics

És difícil concloure quins convenis són millors, si circumscrits exclusivament a Catalunya o els que tenen un àmbit estatal, ja que hi haurà qui prefereixi cobrar menys, però treballar menys o a la inversa. Però si s'analitzen per separat els d'àmbit autonòmic, els nacionals o els provincials, es pot concloure que les diferències beneficien els primers davant dels altres dos, almenys amb les dades d'agost, últimes disponibles.

Convenis autonòmics: actualment hi ha en vigor 30 d'aquests convenis que regeixen a tot Catalunya, tot i que amb un volum alt d'empresa —33.286 que suposen el 46% del total—, però de volum menor, ja que els treballadors coberts —311.041— equivalen al 28,3% dels emparats per un conveni col·lectiu. De mitjana, a l'agost mostren una pujada salarial del 3,23% (a cinc centèsimes dels nacionals), però amb una jornada molt inferior, de 1.691 hores l'any, la més baixa de totes les modalitats de convenis.

Convenis provincials de Barcelona: sota el seu paraigua hi ha 50.581 empleats, amb una pujada salarial del 3,49% (la més alta) i amb una jornada de 1.769 hores setmanals. Amb diferència, és dins dels provincials el més beneficiós des del punt de vista de l'assalariat.

Convenis provincials de Girona: regulen 69.632 persones, per sobre dels convenis de Barcelona, que té la pujada salarial més baixa de les quatre modalitats provincials, el 2,83% a l'agost i una de les jornades més elevades, amb 1.771 hores anuals.

Convenis provincials de Lleida: s'hi regeixen 14.013 treballadors, amb una pujada a l'agost del 3,03% i una jornada mitjana de 1.785 hores, la més alta de tots els convenis catalans.

Convenis provincials de Tarragona: emparen 32.300 assalariats, que gaudeixen d'una pujada a l'agost del 3,01% i treballen 1.757 hores l'any, la menor entre els convenis provincials de Catalunya.

Revisió salarial

Una altra cosa a favor dels convenis netament catalans —autonòmics i provincials—, davant dels d'àmbit nacional amb vigor a Catalunya és la garantia que els salaris tindran una pujada addicional si van augmentar per sota de la inflació, cosa que es coneix com a revisió salarial. Amb les dades de l'Observatori del Treball, el 53,3% dels assalariats amb convenis autonòmics i provincials tenen dret a la revisió salarial perquè la inflació no mengi poder adquisitiu als seus salaris, davant del 40% dels que estan sota l'empara dels convenis d'índole nacional. L'anàlisi sobre els convenis a Catalunya no desagrega les dades de la revisió salarial entre els convenis autonòmics i els provincials.