L'embargament del saldo d'un compte bancari (tant a la vista com a termini) és un dels procediments més utilitzats per a l'Administració per cobrar els deutes, per exemple, deutes tributaris, multes o taxes, o deutes de la Seguretat Social, entre d'altres, de persones tant físiques com jurídiques. L'ordre d'embargament també pot procedir d'una resolució judicial originada per una demanda interposada al jutjat. Aquest, però, també pot anar acompanyat d'un embargament de la mateixa nòmina. Sigui quina sigui l'origen de l'embargament, les entitats bancàries tenen, per tant, el deure de col·laborar, complint les ordres o diligències d'embargament en els seus justos termes, ajustant-se al procediment que estableix la mateixa llei, que és diferent si l'embargament s'ordena en el curs d'un procediment administratiu o d'un procés judicial.
Per tant, la resposta al títol és un sí però no. Així doncs, hi ha límits respecte a la quantitat a embargar en determinats casos. Si al compte reps sous, salaris o pensions, s'han de respectar les limitacions establertes a la llei d'enjudiciament civil, i només pot recaure sobre la part que excedeixi del salari mínim interprofessional. I si l'embargament s'executa en un compte que comparteixes amb altres i el deute no és teu, l'entitat el durà a terme sense tenir en compte qui n'és el deutor i qui no. En tot cas, si et veus perjudicat, sempre podràs reclamar davant dels tribunals. Però embargar nòmina i compte bancari resulta totalment compatible.
Origen de l'embargament
Des del Banc d'Espanya, donen algunes recomanacions per no acabar així i també conèixer els drets propis davant la situació. A tall d'exemple, el teu banc t'ho ha de comunicar. A més de la notificació que t'enviï l'administració o el jutge que ha ordenat l'embargament, el teu banc t'ha de comunicar immediatament aquesta circumstància perquè puguis exercir en termini els drets que la llei et confereix per oposar-te a la seva execució. Tampoc podeu deixar el compte en descobert, ja que l'embargament recau sobre el saldo existent al compte en la data de recepció de l'ordre. Per aquest motiu, encara que amb això no doni per pagar el deute, en cap cas l'entitat no el pot deixar en números vermells. El compte, malgrat l'embargament, ha de seguir funcionant amb normalitat. Això vol dir que l'usuari ha de poder seguir disposant del saldo no embargat per fer la teva operativa habitual.
"Hi ha uns límits"
La retenció o trava del saldo suposa que la quantitat retinguda continua apareixent al compte, encara que el titular no en pot disposar. Les quantitats que s'ingressessin al compte amb posterioritat a la retenció quedarien lliures de la retenció (tret que, en cas d'ordre judicial, aquesta disposés una altra cosa). Si al compte afectat per l'embargament s'efectua habitualment l'abonament de sous, salaris o pensions, s'han de respectar les limitacions establertes a l'article 607 de la LEC, de manera que aquells només es podran embargar amb els límits que estableix aquesta norma i en la part que excedeixi el salari mínim interprofessional. La normativa tributària considera sou, salari o pensió l'import ingressat al compte per aquests conceptes al mes el que es practica l'embargament o, si no, el mes anterior.
La càrrega de la prova recau sobre el deutor, qui, per oposar-se a l'embargament o demanar-ne la nul·litat, hauria d'acreditar davant l'òrgan embargant que el saldo del compte bancari prové únic i exclusivament de les percepcions salarials o de la pensió. En aquests casos, podria exigir-se a les entitats bancàries que, si els seus clients els assenyalen la concurrència de les condicions per considerar aplicables aquestes limitacions, desenvolupin alguna actuació davant de l'organisme embargant per advertir-lo, però aquelles no serien, en cap cas, responsables del resultat de tal actuació.
L'embargament ha d'efectuar-se exclusivament sobre béns del deutor, per la qual cosa, si el compte corrent s'hauria obert a nom de l'executat i d'altres persones amb règim de disposició indistint, la principal dificultat radicaria en la determinació de la quantitat embargable. Si l'ordre d'embargament té l'origen en una obligació solidària dels diferents titulars del compte, no n'hi ha inconvenient que s'embargui el saldo existent a la quantia fixada a l'ordre però. Ara bé, si l'embargament només es dirigeix a un dels titulars de la compte, la qüestió adquireix altres matisos, havent de partir-se de la separació entre la cotitularitat i el règim de disposició del compte i la propietat de les quantitats dipositades. En el cas dels embargaments per deutes tributaris o de l'Administració, com es veurà a continuació, la normativa tributària estableix la presumpció que els saldos dels comptes pertanyen a parts iguals a cada titular (al marge del règim de disposició pactat).