La inflació i els costos de producció que s’estan produint a nivell internacional i estatal són les principals preocupacions per als economistes catalans per afrontar el 2023 amb una economia catalana i espanyola competitiva versus els seus homòlegs europeus. La resposta a aquests problemes passaria per adoptar les reformes estructurals més adequades per millorar la productivitat de l’economia catalana i tenir un país competitiu, que no són altres que potenciar les infraestructures -ampliació de l’aeroport, potenciar els ports, impulsar el corredor del Mediterrani-, afavorir el mercat de treball i la formació i educació, i executar el Pacte per a la Indústria que han consensuat els agents socials i l’administració.
L’economia catalana té deures pendents: transformar el model productiu per mitjà de la transició energètica i la transició digital i fomentar la indústria i els sectors productius més competitius, segons ha reconegut el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, qui ha recalcat la importància que les forces polítiques catalanes arribin a un acord sobre els Pressupostos per al 2023.
Tanmateix, un pacte de rendes i altres mecanismes que evitin l’espiral preus-salaris, les mesures per reduir l’impacte dels costos energètics per a empreses i famílies o mesures fiscals que afavoreixin les llars més vulnerables serien altres recomanacions que els economistes catalans defensen en les conclusions de l’última enquesta sobre la situació econòmica a Catalunya, realitzada pel Col·legi d’Economistes durant l’últim trimestre de 2022.
En el capítol d’infraestructures i preguntats en concret sobre les inversions previstes en la millora de la xarxa i la gestió de Rodalies dins del pressupost de l’Estat per al 2023, un de cada dos enquestats creu que “acabaran per no executar-se” i, en cas que els recursos acabin executant-se, preveuen que “servirà per millorar el servei”. Si més no, un 60% pensa que els problemes persistiran fins que no es produeixi el traspàs integral del servei a la Generalitat.
L'economia catalana, pitjor que fa un any
Des de la perspectiva comparativa de l’enquesta feta a mitjans de l’any passat, els economistes mantenen un alt grau de preocupació per l’augment dels preus i els costos, els efectes de la guerra d’Ucraïna i la pujada dels tipus d’interès. En aquest últim aspecte, els experts no són excessivament partidaris de l’enduriment de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), malgrat que creuen que “hi haurà probablement noves pujades dels tipus” i demanen a l’autoritat monetària “que sigui acurada en les seves decisions”, ja que tot apunta a què la inflació a Espanya -de les més baixes de la UE- mostra una certa tendència a la moderació, però cal seguir molt atents a l’evolució que l’IPC i de la inflació subjacent dels propers mesos i, sobretot, al comportament dels preus energètics. Els pronòstics situen un IPC d’entre el 4,5% i el 5% a tancament d’aquest 2023.
No obstant això, “Espanya, a diferencia d’altres crisis anteriors com la financera de 2007 i la de la covid, està en una bona posició”, ha explicat el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) Carles Puig de Travy. “És cert que estem en una situació d’incertesa econòmica, que s’ha de saber gestionar, però l’impacte de la manca de subministrament energètic per la guerra d’Ucraïna ha estat menor que en altres estats comunitaris, les dades del mercat de treball i de la demanda de consum no són negativament pronunciades i el 2023 hi haurà l’incentiu dels fons europeus Next Generation que esperem que arribin i que es traslladin a Catalunya”, ha manifestat el degà dels economistes.
Carles Puig de Travy ha recordat les previsions revisades del Consejo General de Economistas (CGE) que va elevar tres dècimes la previsió de creixement per al Producte Interior Brut (PIB) espanyol del 2022, fins al 4,1%, però ha retallat una dècima les seves estimacions per al 2023 des del 0,9% al 0,8%.
El context general desperta els recels dels economistes. Quatre de cada deu consideren que l’economia catalana està pitjor ara que fa un any, tot i que la confiança que mostren sobre la seva evolució a curt termini és favorable, més que no pas les perspectives per al conjunt d’Espanya. Segons l'enquesta difosa aquest dimarts, l'índex de confiança millora lleugerament, i passa del 5,01 al 5,05. També s'enfonsa la preocupació pels preus del gas i els carburants. Cal dir que, entre les mesures que s’han activat per combatre la situació d’alentiment, els economistes catalans aplaudeixen majoritàriament l’establiment d’impostos finalistes com el gravamen temporal sobre les grans empreses del sector energètic, l’adreçat a les entitats financeres i l’impost temporal de solidaritat de les grans fortunes.