L’economia catalana avança amb força tot i que la situació mundial és d’alentiment, amb la guerra comercial oberta pels Estats Units com el gran factor d’incertesa i fre per a l’economia global. Catalunya creixerà enguany menys que l’any passat, però més del previst, un 2,9%, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, que ha millorat en tres dècimes la seva anterior previsió. I, la millor notícia de tot, malgrat que l’entomen amb prudència, és el creixement de la productivitat.

El PIB català millorarà aquest 2025 un 2,9%, després de fer-ho un 3,6% el 2024, mentre que per al 2026, es preveu que s’incrementi un 2,4%. La millora de la previsió per aquest any té a veure amb el creixement de la inversió privada, que compensa la menor aportació al PIB de la inversió pública, i la millora de les exportacions, que no s’esperava després de la moderació del 2024 i en el marc global de guerra comercial pels aranzels aprovats per Donald Trump als EUA.

“Estem en un cicle molt positiu, que hem de celebrar, i l’hem d’aprofitar, perquè no és evident que el puguem mantenir. Tenim una situació envejada a tot el món de creixement, fins i tot el president dels EUA en fa broma, però seguim tenint el segon atur més alt d’Europa”, ha explicat Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, que també ha destacat “el bon moment del sector exterior, que no és evident”, i la diversificació de mercats de les empreses catalanes en un moment de fre als països que són principals receptors dels productes catalans, com Alemanya, França i Itàlia.

Joan Ramon Rovira, cap del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona, veu en l’economia catalana un cercle virtuós: “Hem entrat en una fase de creixement en la qual es retroalimenten els efectes positius. Puja l’ocupació, que té un impacte positiu en el consum, i al pujar el consum anima la inversió i la producció, que impulsa l’ocupació”.

Un dels factors que impulsa el creixement és el consum de les llars i les famílies, malgrat que tenen un nivell d’estalvi alt per a una època de bonança. “Si abans veiem que el consum privat creixia menys que el PIB, i el que tirava de l’economia era el consum públic, de cara al 2026 creixen més, estan agafant el relleu del creixement. Estem veient un creixement molt equilibrat, els elements es compensen els uns amb els altres”, ha explicat Rovira. El motiu és l’alça de l’ocupació i del poder adquisitiu, que enguany puja per una millora dels salaris que gairebé duplica l’IPC.

La pujada de les exportacions és un altre element, que no s’esperava. De gener a juliol, les exportacions catalanes pugen un 1,1%, mentre que Espanya ho fan un 0,5% i països com Alemanya i França, principals receptors de les exportacions catalanes, cauen prop d’un 9%. La nota negativa és que la inversió en construcció “no avança prou per resoldre un dels principals problemes de l’economia, la manca d’habitatge”.

La productivitat, a l’alça

La Cambra de Comerç de Barcelona ha destacat la pujada d’un indicador que preocupa molt a les empreses: la productivitat, que recupera nivells previs a la pandèmia, tant la total com la productivitat per treballador i per hora treballada. Rovira ho ha destacat, però ha advertit que “la millora de la productivitat té un efecte positiu en l’economia, però no és immediat, i no sabem si es confirmarà a futur”.

Un dels factors que pot impactar són els aranzels imposats pels Estats Units. “L’efecte real de l’impacte aranzelari encara l’hem de veure. S’espera que vagi repercutint negativament de forma gradual en els propers trimestres. Nosaltres tenim un impacte directe bastant moderat, però som molt dependents de l’economia francesa i alemanya, que ja estan patint l’impacte de l’alentiment mundial”, ha explicat Rovira.

“Hem de continuar impulsant els sectors més productius, així millorarem la productivitat del conjunt del país”, ha afegit Josep Santacreu, que ha fet una crida als governs a impulsar-la: “La productivitat és un tema de tots, que té a veure amb les polítiques públiques i les inversions de les empreses, per seguir tenint un teixit empresarial competitiu”.