El sector immobiliari estatal ha tancat l’any 2025 amb una xifra que reflecteix una pressió sense precedents en les últimes dues dècades. Segons el darrer informe elaborat per Fotocasa a partir del seu índex immobiliari, el preu de l’habitatge de segona mà va experimentar un increment anual del 20,5%. Aquest percentatge representa la pujada més elevada de tota la sèrie històrica, que abasta vint anys, i situa el valor mitjà del metre quadrat al desembre en 2.879 euros. Darrere d’aquest augment històric s’amaga una realitat estructural complexa. Maria Matos, directora d’Estudis de la firma, assenyala que el nucli del problema rau en un desajust profund entre oferta i demanda.
“La demanda quadruplica l’oferta”, afirma Matos, qui assenyala que aquest desequilibri és el resultat de la confluència de diversos factors. Entre ells destaquen el canvi de preferències residencials accelerat per la pandèmia i un fort impuls demogràfic, que dona lloc a la creació de més de 200.000 llars noves anualment. Enfront d’aquesta necessitat, la construcció de nous habitatges es limita a unes 100.000 unitats, una xifra clarament insuficient. Aquesta “bretxa estructural” de 100.000 habitatges l’any, en paraules de l’experta, fa molt poc probable una correcció a la baixa dels preus a curt termini.
Increments municipals excepcionals
L'argument de la demanda ha elevat les temperatures del mercat de manera especialment notable en dos municipis que destaquen per sobre de la resta. Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) i Sant Fruitós de Bages (Bages) es van erigir durant 2025 en els punts més calents de l’escalada a l'Estat, amb revaloritzacions que van assolir el 80% i el 69,8%, respectivament. Aquestes xifres excepcionals no només els situen al capdavant de la classificació estatal, sinó que il·lustren la intensitat que el fenomen alcista pot assolir en nuclis específics amb una dinàmica local potent.
Més enllà d’aquests casos singulars, l’alça ha estat generalitzada, tot i que presenta intensitats molt diferents segons la geografia. L’anàlisi per territoris revela que la Regió de Múrcia va liderar les revaloritzacions amb un increment del 29,6%, seguida del País Valencià (24,4%) i Astúries (24%). Cantàbria, Andalusia, Madrid i Canàries també van registrar pujades superiors al 21%, confirmant una dinàmica particularment forta en zones costaneres i l’àrea metropolitana de Madrid. Catalunya, per la seva banda, va registrar una revalorització del 15%, mentre que Illes Balears, tot i ser una de les regions més cares, va presentar un increment lleugerament inferior (14,6%). En l’extrem contrari, es van observar increments més moderats a Navarra (8%), Castella-la Manxa (5,2%) i La Rioja (1,5%).
Aquesta disparitat es reflecteix amb encara més detall a escala provincial, on el preu va augmentar en 48 de les 50 províncies espanyoles. Només Sòria i Terol van experimentar descensos, ambdues amb una caiguda del 9,6%. Pel que fa als valors absoluts, el mercat continua marcat per una forta dualitat. Illes Balears i Madrid es mantenen com els territoris més cars, amb preus que superen amb escreix la barrera psicològica dels 5.000 euros per metre quadrat (5.267 €/m² i 5.206 €/m², respectivament). A gran distància, però amb valors molt per sobre de la mitjana nacional, les segueixen el País Basc (3.681 €/m²), Canàries (3.319 €/m²) i Catalunya (3.247 €/m²).
En l’anàlisi dels preus absoluts, la concentració de la màxima valorització es dona sense dubte en zones de gran atractiu turístic o capitalitat econòmica. Tretze municipis superaven els 6.000 euros per metre quadrat en finalitzar l'any 2025. La llista està encapçalada per municipis balears com Santa Eulària des Riu (8.494 €/m²), Eivissa (7.689 €/m²) i Sant Antoni de Portmany (7.608 €/m²), als quals s’uneix Donostia-San Sebastián (7.155 €/m²) com a únic representant no insular en aquesta llista de preus.
En el pol oposat, el municipi més econòmic es troba a la província de Jaén. Villanueva del Arzobispo tancava l’any amb un preu mitjà de 623 euros el metre quadrat, seguit de prop per altres localitats com Torreperogil (658 €/m²) o La Carolina (683 €/m²), il·lustrant la profunda fractura territorial que caracteritza el mercat de l’habitatge a Espanya. Aquesta radiografia confirma una tendència de fons: l’acceleració i generalització de les pujades iniciada el 2023, que ha trobat el seu punt àlgid en un 2025 marcat per una oferta incapaç de satisfer una demanda creixent i canviant.