Dos anys després que es comencés a aplicar el control de preus a zones tensionades a Catalunya, els preus efectivament s'han destensat una mica, però només fins al punt de continuar pujant però per sota de la mitjana espanyola. En canvi, el que està més tensionat que mai és la relació entre oferta i demanda. Mentre que l'estoc de lloguer permanent cau més de la meitat a ciutats com Barcelona o Cornellà, la demanda en comparació a l'oferta es dispara fins a duplicar-se en alguns municipis tensionats, amb Lleida com a exemple més greu amb un 180% més de demanda en relació amb els anuncis publicats, segons Idealista.
L'informe analitza tant l'evolució dels preus com de l'oferta i la demanda a les zones tensionades i també com en la major part dels casos els pisos de temporada han superat els permanents. I el resultat, com ha repetit el sector en els darrers anys, és que la quantitat de gent que cerca pis a Barcelona és molta més que els pisos en oferta. Molts d'aquests han anat a parar al mercat del lloguer de temporada i molts altres al de compravenda.
A Barcelona, el març del 2024 els pisos de temporada eren el 34% de l'oferta i els de llarga durada superaven les 10.000 unitats. L'oferta ha caigut a la meitat, ara són 5.000 per a lloguer permanent i, en canvi, els temporals superen els 10.000, amb un creixement del 58%.
Encara ha perdut més lloguers L'Hospitalet, amb un 66% menys de llarga durada i un 83% més de temporada. El lloguer temporal és actualment el 52% del total, mentre que fa un parell d'anys arribava per poc al 18%.
Per evitar aquest desequilibri, el Govern va aprovar un control més exhaustiu del lloguer de temporada i d'habitacions que va entrar en vigor el passat mes de gener. S'ha d'acreditar la temporalitat abans de tancar els contractes i, a més, els lloguers de temporada també han de complir amb el preu regulat. Això, segons ha denunciat la patronal de petits propietaris Som Habitatge, implica "legalitzar l'infrahabitatge" o el sensellarisme, ja que s'equipara a l'habitatge un ús que no ho és. Han denunciat també aquest dilluns la seva inconstitucionalitat, que el PP ja va amenaçar de portar als tribunals.
Els municipis amb una pressió més elevada de demanda a Catalunya són Terrassa, on hi ha 130 interessats per cada pis publicat, un 107% més que l'ant 2024, L'Hospitalet de Llobregat, amb 121 interessats per cada anunci i un creixement del 150%, i Sabadell, amb un creixement del 150% i fins a 121 interessats per anunci. Barcelona, amb 65,1 interessats per anunci, ha experimentat un creixement de la demanda del 57%.
En aquests dos anys, els preus han continuat creixent, però ho han fet a un ritme inferior a la mitjana espanyola. Això no ha impedit que la taxa d'esforç també hagi augmentat. Barcelona té una taxa d'esforç del 46% del poder adquisitiu d'una llar per a poder pagar un pis de dues habitacions, 6 punts més que el 2024, Badalona té el mateix 46% que suposa 6 punts més que el 2024 i L'Hospitalet, un 41% i 8 punts més que el 2024.
Pel que fa als preus, d'acord amb els anuncis d'Idealista han caigut en el darrer mes un 2,4%, segurament per l'aplicació del topall al lloguer de temporada. En el darrer any també han reculat un 1,2%, però en comparació amb març de 2024, quan van entrar en vigor els topalls, ha crescut un 12,9%. El preu del lloguer és de 23 euros per metre quadrat, o sigui que un pis de 50 metres quadrats val de mitjana més de 1.150 euros i un de 100 arriba als 2.000 euros.
Més encara ha crescut a Tarragona, ciutat amb l'increment més elevat, d'un 15,9% des del 2024, mentre que al darrer any s'ha moderat al 7,6%. El preu per metres quadrat és d'11 euros.
L'Hospitalet és la segona ciutat amb preus més elevats per metre quadrat, 17,3 i un augment del 5,7% en comparació amb març de 2024 i de l'1,3% respecte a l'any passat.