Les dones a Espanya continuen rebent pensions notablement més baixes que els homes. Segons dades recents, la bretxa de gènere en les pensions arriba fins al 33%, una diferència que s’arrossega des del món laboral i que es manté un cop arribada la jubilació.

Aquest fenomen no és nou, però sí persistent, i respon a múltiples causes socials, econòmiques i laborals. Especialistes i fonts oficials assenyalen quatre motius principals que expliquen per què, tot i les polítiques d’igualtat, la diferència de pensions es manté.

Causes estructurals de la bretxa

En primer lloc, les dones tenen salaris més baixos durant la seva vida laboral. A més, són les que majoritàriament opten —o es veuen forçades a optar— per treballs a temps parcial, amb menys estabilitat i menor remuneració. Això es tradueix en menys anys cotitzats i, per tant, en pensions més baixes.

Un altre factor decisiu és la maternitat i les cures familiars. Les interrupcions laborals associades a la criança dels fills o l’atenció a persones dependents penalitzen fortament les dones. Aquestes pauses professionals sovint no són compensades en el sistema de pensions, malgrat que representen una aportació clau al sosteniment de la societat.

A més, la segregació ocupacional juga també un paper clau. Les dones continuen tenint una presència majoritària en sectors tradicionalment menys remunerats, com la sanitat, l’educació o el comerç, i estan infrarepresentades en àmbits com la tecnologia o les finances, on els sous són més elevats.

Finalment, l’esperança de vida més alta de les dones té un efecte indirecte. Les pensions, en calcular-se tenint en compte l'esperança de vida, es reparteixen en períodes més llargs, cosa que pot reduir l’import mensual que reben les dones, encara que hagin cotitzat el mateix.

Un complement insuficient i qüestionat

Per combatre aquesta desigualtat, el govern espanyol va instaurar l’any 2021 un complement de pensió destinat a reduir la bretxa de gènere. Aquest complement s’atorga —fins a un màxim de quatre fills— al progenitor amb la pensió més baixa, habitualment la mare.

Tanmateix, el passat 15 de maig, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va declarar discriminatòria aquesta mesura, ja que estableix requisits diferenciats segons el sexe. Segons la sentència, s’ha vulnerat el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de seguretat social, i s’obliga l’Estat espanyol a revisar la normativa per garantir l’equitat real en l’accés al complement.

Els experts, segons recull The Conversation coincideixen que calen canvis profunds i estructurals. Entre les propostes destaquen: equiparar permisos de maternitat i paternitat, compensar econòmicament els períodes dedicats a les cures, afavorir la incorporació de dones en sectors d’alta qualificació i adoptar polítiques actives d’igualtat retributiva. La bretxa de gènere en les pensions no és només una qüestió econòmica; és una mostra de les desigualtats que es perpetuen al llarg de la vida laboral i que cal abordar des d’una perspectiva estructural i de gènere.