Sovint, directius o empresaris acostumen a convidar clients a dinar en un restaurant per tancar un acord. Però, poden deduir aquesta despesa?, poden deduir-la fins i tot si els conviden a restaurants cars amb estrelles Michelin?... i què passa si el dinar acaba sense arribar a cap acord?

Carlos Germán Bautista, especialista en fiscalitat de Glezco, adverteix que, per a Hisenda, “la línia entre ‘reunió comercial’ i ‘dinar entre col·legues’ és més fina que la vora d’un tovalló”.  Per deduir les despeses dels àpats amb clients s’han de complir tres condicions.

A través del seu compte de Linkedin, aquest expert es dedica a desmuntar “mites, rumors o llegendes urbanes sobre fiscalitat” i, en una de les seves últimes publicacions, se centra en els àpats amb clients.

Després de rebre una notificació de l'Agència Tributària, un empresari va exposar aquesta situació, al seu entendre: “L'empresa és meva i la meva feina és vendre, sigui dimecres o dissabte. Això va ser una reunió de feina, home. Estàvem tancant un tracte..., o gairebé. Al restaurant de moda, sí, però tot molt professional. Factura amb IVA i llest, despesa deduïble”.

Quin és el problema? Carlos Germán Bautista aclareix que “la despesa en atencions a clients és deduïble només si pots provar la seva relació directa amb l'activitat” i si es compleixen tres condicions:

1. Finalitat empresarial real: ha d'existir relació amb vendes o promoció.

2. Raonabilitat: “res de menús degustació de 200 euros ‘per sondejar el mercat’”.

3. Documentació completa: factura nominativa (no tiquet) i justificació de qui ha compartit el menjar i els motius.

Perquè s'entengui, aquest expert posa dos exemples: el menjar amb un client per negociar un contracte, que seria deduïble si s'aporta factura i justificació; i un sopar d'empresa per celebrar l'ascens del cap, que no és deduïble, ni en l'IRPF ni en l'impost de societats. I recalca que qui està “obligat a demostrar-ho ets tu”.

I a tall de conclusió, deixa clar que “els àpats de feina existeixen, sí. Però si les postres van ser gin-tònic i no pressupost firmat, Hisenda ho té clar: no és despesa, és oci”.

Què diuen les normatives i les sentències?

Segons la sentència del Tribunal Suprem (458/2021), les despeses per àpats amb clients o proveïdors es poden considerar “despeses de relacions públiques” i, per tant, són deduïbles. No cal que l'àpat derivi en un ingrés immediat o que es tanqui un contracte en aquesta reunió, però hi ha límits.

En el cas d'empreses, les despeses en atencions a clients o proveïdors solen limitar-se a un 1% de la xifra de negocis neta del període impositiu. I perquè Hisenda accepti la deducció, és important tenir en compte les condicions exposades per l'expert Carlos Germán Bautista.

La sentència del Suprem considera que aquestes despeses, encara que siguin “liberalitats” (despeses gratuïtes per a tercers), poden ser deduïbles si són per a “relacions públiques” amb clients o proveïdors. Però no es pot considerar qualsevol àpat privat com a despesa deduïble, ja que ha d'alinear-se amb el que l'empresa o l'autònom necessita per millorar el seu negoci. Encara que la sentència del Suprem obre la porta a deduir aquests àpats, Hisenda pot continuar qüestionant aquestes despeses, especialment si no estan ben justificades.