Les emissions de gasos tòxics provocades pel frau en la indústria automobilística conegut per Dieselgate, descobert fa deu anys, hauria causat 124.000 morts prematures en el període 2009-2024 a la Unió Europea i el Regne Unit, segons l'informe publicat aquest dimecres pel Centre d'Investigació sobre Energia i Aire Net (CREA) i encarregat per l'organització ambientalista ClientEarth.

Aquest informe calcula en 15 milions de dies de baixa per malalties associades als gasos tòxics amb un impacte en la salut que valoren en 760.000 milions d'euros durant l'esmentat període de 15 anys. Però adverteix que, si no es prenen mesures per eliminar els dispositius de desactivació prohibits, se sumaran 81.000 morts prematures addicionals i un impacte econòmic de 430.000 milions d'euros entre 2025 i 2040, segons informacions recollides per Efe.

En el període de 2009 a 2040, l'informe calcula les morts prematures en 205.000 i el cost econòmic en 1,2 bilions d'euros. Aquestes serien les repercussions econòmiques i en la salut de les emissions d'òxids de nitrogen (NOx), suposadament vinculades a l'ús de dispositius de desactivació prohibits. Aquest escàndol va ser destapat pel Consell Internacional de Transport Net (ICCT) el 2015.

Malgrat que l'escàndol va afectar fonamentalment al grup alemany Volkswagen, l'informe adverteix que han sorgit evidències que apuntarien que l'ús de la tecnologia de dispositius de desactivació implicaria tota la indústria. I apunta que les autoritats de la UE i el Regne Unit han fet poc per exigir solucions eficaces els fabricants.

"Els governs han de deixar de donar llargues i exigir ja responsabilitats als contaminants. La Comissió Europea també té un paper clau per exercir amb l'objectiu de garantir una acció conjunta. Si es duu a terme alguna retirada de vehicles, la llei estableix clarament que correspon als fabricants assumir els costos", va dir l'advocada de ClientEarth, Emily Kearsey.

Un altre estudi difós el març de 2023 pel Consell Internacional del Transport Net va denunciar emissions sospitoses en 40 milions de cotxes europeus. Tres de cada quatre proves van mostrar un excés de partícules que van vincular a l'ús de distorsionadors.

L'Audiència Provincial de Braunschweig (Alemanya) va condemnar dilluns passat a dos exdirectius de Volkswagen a penes de presó i a uns altres dos a càstigs computables per llibertat condicional per l'escàndol del Dieselgate. El tribunal va considerar provat que els acusats estaven al corrent dels milions de casos de manipulació de les dades d'emissions dels motors dièsel. La manipulació es va fer a través d'un mecanisme il·legal que feia que en les proves de taller les dades d'emissions fossin més petites que les emissions que realment produïen els cotxes quan circulaven per les carreteres.