L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) detecta una “deficiència estructural” en la gestió de les incapacitats temporals (IT) a causa de la separació entre els que concedeixen la prestació (metges) i els responsables financers del sistema (Institut Nacional de la Seguretat Social, INSS). A més, constata un “deteriorament” dels principals indicadors de la IT, amb un augment proper al 60% en la incidència entre 2017 i 2024 i un increment de la durada mitjana del 15%, especialment en les patologies de despesa més alta (trastorns mentals i malalties musculoesquelètiques), en un entorn de llistes d'espera més llargues del sistema de salut. Tot això ha provocat que es tripliqui la despesa en IT en els últims deu anys (des del 2014).

Aquest organisme independent que dirigeix Cristina Herrero ha difós aquest dimecres un estudi sobre la incapacitat temporal, que forma part dels tres estudis que se li van encarregar en el marc de l'Spending Review 2022-2026. La seva avaluació posa èmfasi en la manca de supervisió i seguiment dels processos, l'augment de la demanda sanitària i de les llistes d'espera de la sanitat pública.

L'avaluació de l'AIReF també posa de manifest la influència dels convenis col·lectius, ja que la meitat dels sectorials i gairebé dos terços dels d'empresa incorporen complements que eleven la cobertura durant la IT, arribant en molts casos a equiparar la prestació amb el salari habitual.

Així mateix, constata la influència de l'evolució del marc normatiu cap a un enfocament progressivament més garantista des del 2018, que ha revertit restriccions prèvies i ampliat la protecció econòmica durant els episodis d'incapacitat temporal. En concret, destaca la restauració del complement retributiu del 100% per als empleats públics en situació d'IT que va incrementar en un 40% la probabilitat d'iniciar una baixa. Per la seva banda, el trànsit des de contractes temporals cap a contractes indefinits impulsats per la reforma laboral va incrementar al voltant d'un 30% la probabilitat d'iniciar un episodi d'IT.

L'anàlisi quantitativa revela, a més, una elevada concentració d'episodis en un grup reduït de treballadors amb baixes reiterades, juntament amb una progressiva concentració en durades molt curtes, que no generen despesa directa per a l'administració pública, però traslladen de forma creixent els costos a les empreses.

Propostes

A partir d'aquestes evidències, l'AIReF formula un conjunt de propostes orientades a millorar l'eficàcia i l'eficiència de la gestió de la IT. Entre elles, destaca el desenvolupament d'un sistema d'informació integrat que permeti la interoperabilitat plena entre l'INSS, els serveis autonòmics de salut, les mútues col·laboradores i les empreses, i que incorpori de forma sistemàtica informació rellevant sobre el treballador, el lloc de treball, l'empresa i cada episodi d'IT.

Aquest sistema hauria de recolzar-se en “eines analítiques avançades capaces d’estimar la durada esperada dels processos, identificar desviacions en els temps, detectar patrons anòmals o excessos recurrents i generar alertes automàtiques per a una actuació primerenca”. Igualment, aquestes eines permetrien identificar riscos de prolongació o cronificació, prioritzar els diagnòstics i els col·lectius amb més desviacions sistemàtiques.

Així mateix, es proposa reforçar les capacitats de l'INSS mitjançant una intervenció més primerenca i especialitzada en els processos d'IT, prioritzant els casos amb més desviacions i els treballadors amb episodis reiterats, així com articular un marc de col·laboració més estreta amb els metges d'atenció primària.

A més, a la vista de l'elevada concentració d'episodis d'IT a les empreses de més grans, l'AIReF proposa que les institucions gestores de la incapacitat temporal promoguin activament una implicació més gran d'aquestes empreses en la gestió. Finalment, l'AIReF proposa abordar l'avaluació de les llistes d'espera del sistema de salut, començant per la millora de la qualitat, cobertura i accessibilitat de la informació disponible.